El balanç de la jornada de vaga és clar: des del matí d’aquest dimarts es va viure un sisme submarí de manifestacions contra la reforma de les pensions. Més de 100.000 manifestants a Marsella, 50.000 manifestants a Toulouse, 30.000 a Havre, 10.000 a Montpeller, 20.000 a Niza, 20.000 a Perpignan o 10.000 a Tarbes, les manifestacions han arrasat a tot arreu.
Una mobilització massiva, que supera, especialment a les ciutats mitjanes, on ha tingut molta força el moviment, a la jornada del 5 de desembre del 2019 que també combatia la reforma de pensions. Però cal considerar, que aquestes es van donar en escenaris completament diferents. Fa 3 anys, la jornada del 5 de desembre es va anar preparant amb diversos mesos d’antelació. En aquesta ocasió, no hi ha hagut més que 9 dies entre l’anunci de la convocatòria de les centrals sindicals i la mobilització en més de 200 ciutats aquest dijous 19 de gener. Una dinàmica que reflecteix la profunda ràbia que existeix en milions de treballadors contra la reforma de les pensions que impulsa Macron.
Aquestes importants xifres es reflecteixen també en el percentatge de seguiment de la vaga, que aconsegueix nivells comparables a les mobilitzacions més grans dels últims anys. Per exemple, en l’energia, la direcció de l’empresa d’Electricitat de França (EDF, principal multinacional d’energia elèctrica francesa) va anunciar que el 44,5% de treballadors van fer vaga, la qual cosa confirma el rol d’avantguarda que poden jugar els treballadors de l’energia en les pròximes batalles.
En altres llocs estratègics, com els ferroviaris (SNCF), el 80% de conductors s’han sumat a la vaga, així com el 50% dels revisors de tiquets/interventors, el 42% dels guardaagulles o el 47% dels caps d’estació. El que ha provocat una important paràlisi dels transports, com explicava el diari L´OBS: “De mitjana només un de cada deu trens regionals circulava aquest dijous. La situació ha estat caòtica pels trens d’alta velocitat, amb tot just un tren de cada cinc a la ruta ferroviària de l’eix Atlàntic; un de quatre a l’eix ferroviari est, un de tres en el nord i sud-est, i un de tres per als trens d’alta velocitat OuiGo. A penes hi ha hagut circulació dels trens Intercités (principal connexió ferroviària entre ciutats).
A la RATP (transports de la regió parisenca), la mobilització també ha estat potent, paralitzant nombroses línies de metro. Si bé l’empresa afirma que tan sols s’han tancat tres línies i altres deu han funcionat únicament en hores punta, aquestes xifres oculten el tancament massiu d’estacions de metro. Pel costat dels autobusos, la mobilització ha estat menor, amb dues de cada tres autobusos funcionant a París.
Els professors també s’han sumat massivament a la convocatòria. A secundària, el Sindicat Nacional d’Ensenyament Secundari (SNES) parla d’un “65% de vaguistes en col·legis de secundària (11-15 anys), instituts (15-18 anys) i els centres d’informació orientació (CIO), amb “pics de més d’un 80% de vaguistes en alguns establiments” i “col·legis que han tancat en múltiples districtes”. Pel costat de l’educació primària, el sindicat de professors de primària ha confirmat xifres d’un 70% de vaguistes.
En el sector privat, alguns centres estratègics s’han fet notar, començant per les refineries de petroli. Després d’haver proposat un calendari de vaga contínua i renovable la setmana passada, els treballadors de les refineries han fet una demostració de força aquest dijous amb el 100% dels treballadors fixos en vaga en Donges, el 80% de treballadors a Normandia, el 71% en Feyzin. Les taxes de mobilització són molt elevades tant entre els petroquímics com en els dipòsits petroliers.
Si bé és més difícil tenir una xifra clara del conjunt del sector privat, és clar que ha estat el sector els treballadors del qual s’han sumat massivament a les mobilitzacions. Per exemple, a l’aeronàutica, la vaga ha tingut molt d’èxit a Gimont, a Latécoère, amb entre un 40-50% de vaguistes en una plantilla de 200 treballadors. A Airbus, diversos milers de treballadors han donat suport a la vaga convocada per la intersindical. Al Nord, el diari La Voix du Nord afirma que: “a la fàbrica d’automòbils Stellantis Hordain, una centena de treballadors han fet una aturada al torn de nit, i 200 el de matí. A Douai, els treballadors de Kiabi Lauwin-*Planque (empresa de logística), com els d’Amazon, estan en vaga”.
La jornada ha conclòs amb una massiva manifestació als carrers de París. 400 mil persones, segons els convocants, han recorregut la distància entre les places de la República, de la Bastilla i de la Nació. La CGT ha estimat en 2 milions el total de participants, mentre que el ministeri de l’Interior l’ha volgut rebaixar a 1 milió 200 mil persones.
Les organitzacions sindicals han anunciat la convocatòria d’una nova jornada de lluita pel 31 de gener. Aquesta primera jornada de vaga ha expressat una profunda ràbia contra el govern i la seva reforma. Una ràbia que requereix ara d’un pla per a organitzar-se i generalitzar la lluita. El que avui estava en la ment de tots, la qual cosa es parlava en finalitzar les manifestacions, era justament això: què fer el dia després.
