El 15 de març, i després de moltes negociacions, es va aprovar l’Estatut de Personal Investigador en Formació (EPIF) en el qual per fi es recollien algunes millores en les condicions laborals dels investigadors predoctorals.
Millores que, encara que no satisfan totes les demandes del col·lectiu, sí que suposaven un augment en les retribucions durant el tercer i quart any de contracte o la regulació del temps màxim de docència fins a les 180 hores durant el total de la durada del contracte, un primer pas per a acabar amb el que promet ser una carrera marcada per la precarietat.
Encara que el Ministeri ha instat formalment que totes les Universitats espanyoles compleixin amb la legalitat vigent, afirma que no disposa dels diners passant-li la pilota a les pròpies universitats. Alguns centres, com el CSIC o la Universitat de Còrdova ja han arribat a acords per a l’aplicació d’aquestes mesures, uns altres, com la Universitat de Lleida o la Autònoma de Barcelona, han cedit després de grans jornades de vaga i mobilitzacions per part dels joves precaris.
Prou precarietat, a la universitat! #28MVagaPDI pic.twitter.com/8rTMLRkfee
— Col·lectiu de Doctorands en Lluita (@DocsLluita) 28 de mayo de 2019
La Universitat Autònoma de Madrid, no obstant això, ha deixat clar en diverses ocasions la seva voluntat de no aplicar les condicions laborals recollides a l’EPIF, podent fins i tot remenar-se recórrer el decret que obliga a pujar els sous com faran les politècniques de Catalunya o Castella-la Manxa. “Fins quan?”, es pregunta el col·lectiu d’investigadors, “quant temps necessita la universitat per a tractar als seus treballadors amb dignitat?”.
Aquesta negativa, recorden les i els investigadors, és conforme a la lògica general del centre de mantenir als seus treballadors de la forma més precària possible. Prova d’això són els conflictes laborals amb diferents col·lectius de treballadors, com les subcontractes de misèria que han portat a la lluita al personal de neteja i manteniment, l’ERE denunciat pels tècnics de laboratori o les vagues i mobilitzacions dels falsos becaris del curs passat. Una tònica que ja és habitual en les universitats públiques, en els quals les subcontractes dels serveis proliferen, i el percentatge de professorat amb contractes precaris com els associats arriba a la meitat de la plantilla.
Concentración en el acto por el 50 Aniversario de la Universidad Autónoma de Madrid, por la decisión del Rector de la institución de no aplicar las subidas salariales que marca legalmente el nuevo estatuto de los investigadores e investigadoras en formación. pic.twitter.com/he2Oo0ztXl
— Asamblea UAM/CSIC (@PredocsUAM) 7 de junio de 2019
“Sense drets laborals, no hi ha excel·lència”, afirma els joves mobilitzats, “qualitat de la qual la UAM presumeix a la menor oportunitat”. I aquest és el missatge que van voler portar personalment al Rector Rafael Garesse durant l’acte que presidia divendres passat 7, per la celebració del 50 aniversari de la UAM i que estan disposats a recordar-li en el pròxim claustre del centre.
Ya estamos en el acto del Rector. Limpieza, PIF, Mantenimiento, Jubilados. Somos muchas reclamando mejoras laborales en nuestros puestos de trabajo. pic.twitter.com/6KmpwdlKFD
— CGT Enseñanza UAM (@CGTenseUAM) 7 de junio de 2019
La confluència entre diferents sectors en lluita del centre que ja va començar amb la protesta conjunta en l’acte del 50 aniversari busca continuar i aprofundir-se. Per a això, l’assemblea dels investigadors “Dignitat Predoctoral UAM” convida al personal administratiu, de neteja, investigadors, jubilades i tot aquell que vulgui solidaritzar-se amb la lluita per una millora de les condicions laborals a una assemblea de treballadors el dimarts 11 de juny a les 17 hores enfront de la Facultat de Filosofia i Lletres.
No tenen dubtes, seguiran la senda dels investigadors catalans portant endavant vagues i mobilitzacions fins que s’apliqui la pujada aprovada; la recerca és part fonamental d’una universitat i no permetran que continuï enfonsant-se sota la precarietat laboral. La joventut precària, lluitant a Teleppizza per l’aplicació del salari mínim o en les universitats per la pujada salarial, comença a rebel·lar-se.
