Arran de l’ofensiva russa post hivern, els combats a Bajmut i les peticions reiterades de l’executiu de Zelenski, la Unió Europea insta a tots els Estats membres a enviar de manera “immediata” munició a Ucraïna d’“els seus arsenals o de comandes pendents”.
Entre la llista d’armament sol·licitat i requerit en el camp de batalla, destaca en la situació actual, la necessitat de munició de llarg abast (obusos) de 155 mil·límetres. Per fer aquests lliuraments més àgils i eficaços, des de Brussel·les es planteja, d’una banda, dedicar 1.000 milions d’euros a reemborsar, i d’altra banda, agilitzar el procés de compra conjunt entre els Estats membres a través d’un paquet de suport extraordinari.
A aquests punts, un tercer, de caràcter més estratègic però que des de Brussel·les s’insta que succeeixi en el curt termini, és a l’augment de la capacitat de fabricació de la indústria. A més d’aquest aspecte, també es valorarà en la pròxima reunió dels titulars de Defensa dels Vint-i-set que tindrà lloc aquesta setmana a Estocolm, la possibilitat de sumar a aquest “projecte” de compra conjunta i fabricació d’armament a països no membres de la UE però sí a “idees afins”.
Des dels Estats membres cada nou enviament d’armes i material bèl·lic genera com menys dubtes. No perquè òbviament no comparteixin la posició imperialista i la política militarista de la UE, sinó perquè després de dos anys de l’inici de la invasió d’Ucraïna per part del Kremlin, els arsenals dels Estats membres comencen a mostrar escassetat.
Per a solucionar aquestes resistències, l’alt representant per a la Política Exterior i de Defensa, i un dels més bèl·lics polítics europeus, Josep Borrell, ha anunciat que es planteja un nou esquema de beneficis més atractius per als Estats membres que facilitin armament. Aquest esquema se centraria en pagar fins al 90% de la munició enviada a Kíev.
Tot aquest entramat d’injeccions econòmiques per a sostenir la guerra en territori ucraïnès han sortit (3.600 milions fins avui), i continuaran sortint, ni més ni menys del “Fons Europeu per a la Pau”, una autèntica mostra de la bogeria i la hipocresia imperialista de la UE.
I tot això succeeix quan la inflació continua condicionant el dia a dia de milions de treballadors i treballadores en tota la UE.
L’IPC dels aliments s’ha disparat a Europa: la taxa harmonitzada va pujar al 18,4% interanual al gener a la UE, segons les últimes dades que es poden extreure d’Eurostat. I això és la dada mitjana, perquè en 14 països, l’increment va ser superior, com Alemanya (20,5%) i Portugal (21,1%). En la resta està per sobre dels dos dígits: en l’Estat espanyol el 15,5%, a França en el 14,4% i a Itàlia en el 12,6%. L’escalada ha erosionat el poder adquisitiu de milions de treballadors i treballadores.
Davant aquesta situació en els últims mesos s’han vist grans vagues de treballadors i treballadores de sectors estratègics plantant cara als seus governs i a les seves polítiques militaristes, com és el cas, per citar un exemple, del Regne Unit, que el mes passat va ser testimoni d’una massiva mobilització de més de mig milió de treballadors i treballadores.
Aquesta és l’única sortida possible a aquesta barbàrie, una oposició frontal a les polítiques imperialistes i l’escalada militar, en primer lloc, dels Estats membres que converteixen el territori ucraïnès en un camp de batalla per als seus interessos imperialistes i que està deixant rere seu milers de morts i pobresa.
