"La nova realitat no pot suposar moviments massius a Europa. Cal coordinar-se amb els països de trànsit. Fer costat als països veïns" afirmava Josep Borrell, l’alt representant de Política Exterior de la UE. Altres líders de la Unió Europea, com Macron, anunciaven “Hem d’anticipar-nos i protegir-nos d’importants fluxos migratoris irregulars”. D’aquesta manera la Unió Europea rebutja obertament permetre l’asil polític dels afganesos que fugen dels talibans i de la misèria. Incompleix amb això el mateix Dret Humanitari que sempre diu defensar.
La intervenció militar dels EUA amb la participació de diversos països europeus ha costat la vida a unes 241.000 persones, 71.000 d’elles civils, des de 2001. En l’últim any, segons dades de l’ONU, 500.000 persones s’han vist obligades a abandonar les seves llars. La majoria d’aquestes persones romanen en països de l’entorn, mentre que altres han emprès el camí a Europa davant l’avanç talibà, les sequeres, o la crisi alimentària. No obstant això, davant aquesta crisi humanitària ocasionada per les intervencions militars dels països occidentals a l’Afganistan per a defensar els interessos de l’imperialisme europeu i americà, la “Europa fortalesa” tanca les seves fronteres.
I és que el tancament de fronteres i l’externalització de la política migratòria serà, així ho ha anunciat Borrell, l’única resposta de la UE als problemes que travessa la població afganesa. No és cap sorpresa, es tracta de la mateixa política exterior que es porta aplicant a través de pactes amb tercers països com el Marroc, Turquia i Líbia al llarg de la crisi de refugiats. En els últims dies Àustria ja ha proposat crear centres de deportació als països de la zona.
Malgrat la fingida sorpresa de les autoritats europees, la crisi humanitària a l’Afganistan no és nova. Després de més de 20 anys de guerra, en l’actualitat i des de fa temps els afganesos són, després dels sirians, el grup més nombrós de sol·licitants d’asil. El cap de la diplomàcia comunitària va assegurar que la UE emprarà "tota la seva influència econòmica i política" per a ajudar a la població afganesa. Això són només paraules, l’any passat, van sol·licitar protecció internacional a Europa uns 44.000 afganesos. No obstant, la majoria d’ells van ser deportats de manera sistemàtica i forçosa pels diferents governs de la UE.
Sota el pretext d’“ajudar” a les afganeses l’única cosa que planteja Borrell és la intenció de la Unió Europea d’obligar als països veïns de l’Afganistan al que impedeixin que els refugiats afganesos abandonin la regió, recorrent amb això a camps de deportació i de refugiats, a la repressió de les persones migrants i al desplegament de tropes. Aquesta política no és una altra que l’externalització de la política migratòria de la UE en aquests països, els quals fan “el treball brut” que la UE no vol realitzar en les seves pròpies fronteres per a no danyar la seva imatge.
Al mateix temps que Josep Borrell afirmava que calia impedir l’arribada de sol·licitants d’asil afganesos a la UE, exhortava als governs a “tractar i implicar-se” amb els talibans. En la conferència virtual de ministres d’exteriors afirmava: "Han guanyat la guerra (…) “no és qüestió de reconeixement oficial, sinó de tractar amb ells. Hem d’implicar-nos amb ells i, al mateix temps, estar molt vigilants amb el respecte de les obligacions internacionals”. El discurs de l’extrema dreta sempre ha estat, en realitat, la pràctica real de la política exterior de la Unió Europea.
En 2015, davant la situació dels refugiats sirians, la Comissió Europea i especialment Alemanya parlaven de mantenir una política de portes obertes, que realment mai va existir, sota el lema de “welcome refugiees”. Actualment la situació es torna a repetir, si bé agreujada perquè la guerra a Síria continua, i ara se suma el triomf talibà a l’Afganistan. El cínic "podem fer-ho" d’Angela Merkel sobre l’acolliment de refugiats sirians a Alemanya s’ha convertit amb la crisi afganesa en un hipòcrita "no podem resoldre tots els problemes acollint a tothom".
La victòria dels talibans és una mala notícia per al poble afganès i per a les lluites per l’emancipació a la regió i a tot el món. Aquesta terrible situació en la qual els treballadors i les masses afganeses han de triar entre una vil ocupació imperialista i el retorn dels reaccionaris talibans ha estat provocada per la intervenció imperialista a la regió, i pels interessos econòmics dels capitalistes al país. Avui, com sempre, la classe treballadora, la joventut i les classes populars dels estats europeus han de mostrar solidaritat amb els refugiats afganesos i repudiar les polítiques imperialistes dels seus propis governs.
