Política Estat espanyol

REFORMA LABORAL

La Reforma Laboral del Govern “progressista”: un atac amb la flexibilitat com a pilar

La modificació de la Reforma Laboral del 2012 plantejada per l'actual Govern “progressista” ha passat de ser una tímida modificació a convertir-se en un atac en tota regla, fent de la flexibilització el pilar fonamental de les noves mesures.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dijous 11 de novembre| edició del dia

El que va començar com una “derogació” ràpidament es va tornar en una modificació, tal com va apuntar la ministra Yolanda Díaz la setmana passada davant els mitjans de comunicació, per a tranquil·litzar a Brussel·les i la CEOE.

Però a mesura que es van coneixent detalls del primer escrit que la comissió de treball de l’Executiu presentarà a la taula de negociació, aquesta tímida modificació de la Reforma Laboral s’ha tornat en un veritable atac per a la classe treballadora i els sectors populars, fent de la “flexibilitat laboral” pilar fonamental del nou marc regulador.

L’última notícia detalla el pla del Govern perquè els “nous” ERTO comptin amb un pla de formació perquè els treballadors i treballadores es “reciclin” i canviïn d’empresa en cas de necessitats per part de l’empresa. Però quines necessitats són aquestes i en quin lloc deixa als treballadors i treballadores?

Et pot interessar:Els punts de la reforma laboral de Rajoy que ni Sánchez ni Díaz es proposen derogar

El nou pla contempla dues modalitats pel qual les empreses podran acollir-se a aquests “nous” ERTO; una estructural i una altra cíclica, i serà batejat com a XARXA (Mecanisme Xarxa de Flexibilitat i Estabilitat en l’Ocupació).

És a aquesta mesura flexibilitzadora, introduïda pel Govern de Felipe González a la dècada dels 90, que la Moncloa vol donar una nova volta de rosca, i en favor de les empreses, lògicament.

Com apuntàvem més amunt, una de les modalitats per les quals les empreses podran acollir-se a l’ERTO serà per qüestions cícliques. Actualment el Ministeri d’Economia es troba treballant en un conjunt ampli d’indicadors i paràmetres objectius (per a qui?) per a poder activar aquest instrument.

L’altre cas, el que respon a qüestions estructurals, està pensat per a les crisis sectorials, automatitzacions de processos o reconversions de la producció. Aquest és un pla que pren com a referència els plans de formació i fons d’ajudes que es van crear als anys 80 enfront de grans processos de reconversió, especialment al nord, en sectors miners i de la siderúrgia. El resultat d’aquella reconversió i plans d’ “ajuda” va ser un atur pels núvols i un atac brutal per a la classe treballadora.

Perquè sota aquell exemple, l’actual Executiu incorpora aquestes noves modalitats que se sumen a les causes de força major i causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció, la tapadora més usada per a la sol·licitud d’ERTO per part de les empreses a l’últim període.

Referent a les causes estructurals, l’Executiu desplega una sèrie de mesures que suposen un instrument de major flexibilitat per a l’empresa. Sota aquestes premisses, l’empresa pot acollir-se a la distribució irregular de la jornada laboral. Una fórmula que s’ha de pactar amb els treballadors i consisteix, per exemple, en el fet que l’empresari decideix que en lloc de les quaranta hores es podria ampliar una setmana el temps de treball i reduir-lo en una altra. Una autèntica eina de flexibilitat interna que, de fet, ja s’està veient en nombroses fàbriques especialment a Euskal Herria.

Si aquesta flexibilitat “al gust” de l’empresari no fos possible, aquest podrà acollir-se a la suspensió del contracte, deixant al treballador en ERTO. És aquí on l’Executiu vol posar en marxa el seu pla de formació perquè les i els treballadors afectats puguin formar-se per a un altre lloc de treball en la mateixa empresa o transitar feia una altra companyia o sector. A més aquest instrument comportarà la posada en marxa d’un pla de recol·locació que, segons inclou el text de Moncloa, podrà ser gestionat per agències de col·locació privades (!).

D’aquesta manera, la treballadora o treballador en ERTO, no sols percebrà el 70% del seu sou els primers 6 mesos i el 50% els següents mesos, sinó que es veurà en una situació d’haver de formar-se per aconseguir un nou lloc de treball, segurament en pitjors condicions que l’anterior i amb la pèrdua dels drets laborals adquirits prèviament.

I en quina situació queda l’empresa? D’una banda, l’empresa que executa l’ERTO es desprèn del cost d’un sou, que òbviament serà pagat per les arques públiques, és a dir, pels diners de les i els treballadors, i d’altra banda, l’empresa que contracti un treballador o treballadora acollit a la XARXA comptarà amb una bonificació durant 6 mesos. També aquelles empreses amb pla de formació comptaran amb una subvenció d’entre 450€ i 320€ per treballador. Resum: màxima flexibilitat i benefici per a les empreses, precarietat absoluta per a la classe treballadora.

Aquesta situació, que contempla una durada de 12 mesos, comptarà amb la possibilitat per a l’empresa de dues pròrrogues de 6 mesos cadascuna, fent possible aquesta situació fins a 2 anys.

A més, per si no fos prou, s’inclouen mecanismes de major pressió per a les i els treballadors en els moments de negociació. Per exemple, si per a la realització de l’ERTO hi ha acord amb els representants de la plantilla, les ajudes s’estendran 12 mesos, de no ser així, serà tan sols de 6 mesos.

Sumat a això, la treballadora o treballador acollit al pla de formació de la XARXA que no accepti el pla de recol·locació podrà ser acomiadat si tornar a la seva antiga empresa no fos possible o viable.

És intolerable que aquest Govern “progressista” amb la ministra Yolanda Díaz al capdavant, busqui per tots els mitjans retòrics fer passar aquesta nova Reforma Laboral (ja ningú pot parlar de mera modificació) com una cosa beneficiosa per als interessos de la classe treballadora.

Davant l’obertura d’aquestes negociacions, la classe treballadora i els sectors populars hem d’exigir que les burocràcies sindicals convoquin assemblees a tots els centres de treball per a preparar una gran vaga general.

Que organitzin democràticament la resposta per acabar amb el xantatge patronal i la servitud del PSOE i UP. Es comprova així que no hi ha modificació de la Reforma Laboral beneficiosa per a la classe treballadora i els sectors populars, que només ens esperen més atacs als nostres drets i condicions de vida, si no és organitzant-nos i sortint al carrer per a dir prou a aquells que volen imposar-nos condicions de misèria i precarietat mentre ells continuen batent rècords de beneficis.




Comentaris

Comentar