Internacional

REPRESSIÓ REFUGIATS

La Policia grega reprimeix a refugiats sirians que fugen de la guerra

Les persones refugiades sirianes han pogut passar per Turquia i són rebuts per la policia grega amb pals i gasos lacrimògens.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dilluns 2 de març| edició del dia

Per tot el món és conegut que la guerra que ja porta 9 anys a Síria ha provocat una forta onada de refugiats. El conflicte persisteix amb la intervenció militar de les principals potències imperialistes i de la regió. És en el marc d’aquesta intervenció i les divergències entre els imperialismes de la Unió europea i el de Turquia en la qual es troben desenes de milers de refugiats en el seu camí per escapar d’una guerra devastadora.

És en el marc d’aquesta intervenció i les divergències entre els imperialismes de la Unió Europea i el de Turquia, on es troben desenes de milers de refugiats en el seu camí per escapar d’una guerra devastadora.

La forma en què la UE “va resoldre” l’onada immigratòria va incloure un acord amb Erdogan per evitar que els refugiats passin pel territori turc per arribar a territori de la UE. Sintèticament la UE va pagar 6.000 milions d’euros perquè Turquia es quedi amb els refugiats que Europa no vol rebre. Aquest acord ara està en dubte.

Turquia exigeix a la UE més suport en el conflicte armat a Síria i més diners per a poder “gestionar” la diàspora del poble sirià. De fet, les seves tropes a Síria van sofrir un atac amb el saldo de més de 34 soldats morts. I, per a això, Erdogan ha tingut la idea de pressionar obrint les fronteres a milers de refugiats que malviuen en camps de refugiats.

La Unió Europea els rep de la mateixa forma: amb repressió davant la possibilitat de travessar la frontera. Milers de refugiats han dormit al ras en algun lloc pròxim a les fronteres gregues de la Unió Europea amb Turquia. La policia turca també fa “el seu treball” reprimint als refugiats per a empènyer-los a travessar la frontera. Els refugiats es troben en terra de ningú assetjats per tots dos costats.

L’estat turc està portant a milers de refugiats a la frontera i els empeny a creuar-la per la força. La policia grega els “rep” amb gasos lacrimògens i pals. És calamitosa la situació que sofreix el poble sirià des de fa anys. Ja sigui a Síria suportant la intervenció militar imperialista, a Turquia amb camps on malviuen o usats per Erdogan per guanyar força en el conflicte actual.

Uns quatre-cents refugiats han arribat a Lesbos amb embarcacions precàries. Allí bandes feixistes han actuat violentament contra els refugiats que arribaven. Fins i tot s’ha incendiat un centre de l’ACNUR a l’illa. Els periodistes que cobrien l’arribada van ser amenaçats en cas de cobrir les agressions feixistes.

L’exèrcit grec es va encarregar d’enfortir les tanques i filats. I el mateix govern ha declarat que almenys durant un mes no rebran cap petició d’asil i que no permetran l’encreuament de fronteres a cap refugiat.
Aquesta tarda ha recorregut el món la imatge de guardacostes grecs arremetent contra una barca de persones immigrants, a cops de pal i trets amb tirs a l’aire.

A tal punt que un immigrant sirià que tractava de creuar de Turquia a Grècia ha mort després de les ferides ocasionades per la repressió de les forces de seguretat gregues que van intervenir per evitar el pas de migrants reunits a la frontera.

És la política imperialista de la UE

Lamentablement, res d’això pot dir-se que sigui nou. La política migratòria de la UE és criminal. No sols pels milers i milers que es moren travessant el Mediterrani sense cap ajuda del “vell continent” que intervé militarment sobre Síria. També va reprimir durament als refugiats sirians que van arribar al 2015.

Recentment, el Tribunal Europeu de Drets Humans va avalar les devolucions en calenta que va començar aplicant el govern de Mariano Rajoy i que també continua fent-ho el “progressista” de Pedro Sánchez. Fins i tot el ministre Grande Marlaska va anunciar que elevarà les tanques de Ceuta i Melilla i es va comprometre a principi d’any a construir un CIE a Algeciras.

El problema no són els refugiats, sinó la política imperialista de les potències europees. En el cas de Síria, també cal incloure als EUA, Rússia, Turquia i altres potències. Si no hi hagués hagut la intervenció militar a Síria, tampoc hi hauria hagut l’onada migratòria. A les agressions dels grups feixistes i la violència institucional de la UE cal oposar una política de solidaritat amb els refugiats i provocar la fi de la intervenció imperialista directa (o indirecta) a Síria. El problema és el capitalisme imperialista.




temes relacionats

Imperialisme   /    Refugiats   /    Crisi migratòria a Europa   /    Immigració   /    Grècia   /    Europa   /    Síria   /    Internacional

Comentaris

Comentar