Protegir la Corona, aquest i no cap altre és l’objectiu que guia la mà de l’Executiu. “No es jutja a les institucions, es jutja a les persones” declarava Pedro Sánchez. Els escàndols de corrupció diaris que ronden la figura de Juan Carlos la fan incompatible amb el sosteniment d’una monarquia que travessa les seves hores més baixes. És per això que Sarsuela i Moncloa han acordat deixar anar llast i enviar a l’avi borbó a un retir daurat.

Els socis menors del govern de coalició, Unidas Podemos, mantenen un discurs més bel·ligerant cap a Juan Carlos, però amb ell s’acaba tot el seu qüestionament a la institució monàrquica. La discussió entre les diferents ales del règim és tot allò necessari per immolar la figura del rei emèrit i salvar la del seu fill.

Per descomptat, l’opció favorita de la majoria de l’establishment és la retirada silenciosa de la vida pública de Juan Carlos I i que no es malmeti més la seva figura que, al cap i a la fi, encarna l’esperit fundacional del règim nascut de la “modèlica” Transició espanyola. No obstant, si continuen els escàndols i creix la desaprovació a la Corona és possible que vegem sacrificis majors, com retirar-li a Juan Carlos la condició d’emèrit, encara que és una opció que encara queda fora de l’agenda.

El que, per al Govern, les institucions, partits i altres agents del règim està fora de tota qüestió és la forma de cap d’Estat. La Corona és un dels pilars del Règim del 78 i un magnífic representant dels interessos capitalistes i imperialistes dels grans empresaris espanyols. D’aquests negocis sortien les “mossegades” que rebia l’emèrit. Per això no pot albergar-se cap confiança que des de les pròpies institucions del Règim es permeti cap mena de consulta democràtica respecte a la monarquia, igual que no es permet respecte a altres qüestions com és l’autodeterminació dels pobles o mesures que afecten el benestar material de la majoria del poble treballador.

Tornem a reproduir la declaració que des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores vam publicar el 22 de juliol respecte a l’enèsim escàndol de corrupció del monarca. Encara que els esdeveniments es desenvolupen ràpid, les idees centrals romanen: és necessari fer caure a la monarquia no només per corrupta, sinó perquè es tracta d’una institució reaccionària al servei de l’IBEX 35; cap confiança en aquest govern ni en les institucions del règim en jutjar a la monarquia i permetre una consulta democràtica; és necessari impulsar una forta mobilització social des de l’autoorganització obrera i popular per a imposar un referèndum vinculant sobre la monarquia i processos constituents a tot l’Estat per a decidir-ho tot.

La Monarquia corrupta ha de caure! Cal lluitar per imposar un Referèndum i l’obertura d’assemblees constituents per decidir-ho tot

La monarquia borbònica està travessant la que probablement és la seva major crisi des de la seva restauració en 1975. En els últims anys el qüestionament a aquesta institució imposada pel franquisme és cada vegada major, com van mostrar les consultes de barris i pobles i els referèndums universitaris que es van multiplicar per tot l’Estat mostrant l’enorme rebuig a la monarquia entre la joventut i el poble.

El discurs del 3-O de Felip VI deixant clara la seva posició contrària al dret a decidir pels mitjans que fossin necessaris amb el suport a la brutal repressió a Catalunya va ser un altre punt d’inflexió en aquest creixent rebuig a la corona.

Avui estan en el centre del debat públic els incomptables casos de corrupció que estan sortint a la llum els últims mesos en què està implicat el rei emèrit Joan Carlos I, mentre les classes populars sofrim els estralls de la crisi sanitària i social.

Mentre els i les treballadores sanitàries denuncien la falta de mitjans de la sanitat pública per fer front a nous rebrots de la COVID-19, surt a la llum que l’emèrit ficava al país avions carregats de bitllets tacats de corrupció, pagava 65 milions d’euros presumiblement procedents de la comissió que va obtenir el monarca de l’Aràbia Saudita per la construcció de l’AVE a la Meca per comprar el silenci de Corinna, i no oblidem els 100 milions de dòlars en la Fundació Lucum, amb compte en el paradís fiscal de Panamà, de la qual treia 100 mil euros al mes durant l’enorme crisi que sofrim els i les treballadores al 2008; un compte de la qual a més Felip VI era beneficiari.

Davant aquesta flagrant podridura de la monarquia al complet que avui esclata pels casos de corrupció protagonitzats per Joan Carlos I, veiem una operació per tractar de separar a Joan Carlos I de Felip VI, i així procedir a una explosió controlada que asseguri la continuïtat de la Monarquia a canvi de, com a molt, un exili amb honors i riqueses de l’emèrit decidit en despatxos. Una operació en la qual participa el govern “més progressista de la història”, amb el gran partit monàrquic i pilar del règim que sempre ha estat el PSOE, als peus de la seva majestat.

Per si quedava algun dubte de la posició del govern, davant la pregunta en la sessió de control de Iñarritu, diputat de Bildu, sobre la necessitat de fer un referèndum, la vicepresidenta primera Carmen Calvo ha estat contundent: “la prefectura de l’Estat no està en qüestió”. Una postura a la qual s’hagin subordinats els seus socis de govern d’Unidas Podemos i els seus ministres en el govern social liberal.

Et por interessar: Per què el Govern “més progressista de la història” no retira la condició d’emèrit a Joan Carles I?

Més enllà d’algun element discursiu crític cap a Joan Carlos I dels últims dies, Unidas Podemos ni tan sols ha plantejat seriosament retirar-li la condició d’ “emèrit” a Joan Carlos I, i per descomptat, es manté fidel al rei al qual els seus ministres van jurar lleialtat en la presa de possessió dels seus càrrec, sumant-se al discurs que busca separar a la figura de Felip VI de la del seu pare, totalment allunyat del qüestionament a la institució monàrquica cada vegada major fora de les parets del congrés.

Encara que el CIS continuï sense atrevir-se a preguntar sobre la monarquia, l’última enquesta realitzada pel diari Público el mes de maig parla d’un creixement del rebuig de la població cap a la monarquia durant la pandèmia. Segons l’enquesta un 52% dels ciutadans preferirien que Espanya sigui una república i més del 58% està a favor de la celebració d’un referèndum per decidir la forma d’Estat. Un altre termòmetre d’aquest rebuig són les nombroses protestes amb les quals es creuen els reis en el seu tour propagandístic per l’Estat.

Tota una mostra dels límits d’aquest intent de rentar la imatge del rei, passant del juancarlismo al felipisme, com si Felip VI no fos el representant d’una institució imposada pel franquisme, corrupta, que protegeix els interessos de l’imperialisme i de les grans empreses i fortunes, exactament igual que el seu pare.

Perquè el problema de la Monarquia no és només la seva evident corrupció, sinó que es tracta d’una institució reaccionària i antidemocràtica, garant dels negocis imperialistes de l’Estat espanyol i dels interessos de l’IBEX35. Una monarquia la preservació de la qual avui és part d’un intent de mantenir la unitat del règim davant la crisi que ve.

Per això, davant l’operació de salvataje del Règim monàrquic és necessari lluitar per una mesura democràtica elemental com és aconseguir un Referèndum estatal sobre la monarquia. Des de la CRT sabem, no obstant això, que per aconseguir-ho no es pot comptar amb Unidas Podemos, avui ministres de Sa Majestat, i una mesura així només serà possible mitjançant una lluita independent de tots els partits del Govern i el podrit Règim del 78.

No mantenim cap il·lusió en què els diferents actors del Règim hereu de la Transició pactada permetin una consulta democràtica. Perquè els diferents pobles de l’Estat puguin decidir sobre aquesta institució totalment antidemocràtica serà necessari imposar-lo mitjançant la mobilització social, amb la classe treballadora al capdavant, com a part d’una baralla per garantir també el dret a decidir i l’atenció als problemes socials agreujats ara per la crisi.

En aquest sentit des de la CRT considerem que la baralla per un referèndum ha d’estar lligada a la lluita per imposar l’obertura de processos constituents a tot l’Estat que siguin veritablement lliures i sobirans. És a dir, que no estiguin subjectes de cap manera als poders fàctics i les institucions del Règim del 78.

Per això defensem que es triïn assemblees constituents a totes les nacions avui integrades a l’Estat espanyol, formades per representants electes, revocables i amb un salari equivalent al d’un treballador qualificat. Perquè en elles es pugui decidir sobre la forma d’Estat, la relació dels diferents pobles d’aquest, així com atendre les demandes socials perquè la classe treballadora i les classes populars no paguem la crisi de nou.

Enfront de les vies restauradores que impulsa el govern “progressista”, la baralla per aquest programa democràtic radical només pot plantejar-se des d’un gran procés de lluita i autoorganització obrera i popular que deixarà encara més en evidència el paper de la monarquia, dels partits al servei de l’IBEX35 i les seves institucions i farà que cada vegada més sectors de la classe treballadora i el poble vegin la necessitat de lluitar per un veritable poder propi perquè la seva voluntat sigui respectada: governs de les i els treballadors i els sectors populars.

Et pot interessar: Per al PSOE "el cap de l’Estat no està en qüestió en aquest país"

Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT)
22/07/2020