Les recerques dutes a terme per la fiscalia suïssa xifren en "tan sols" 82 milions d’euros els negocis comuns entre el Rei emèrit i Corina Larsen. Un muntant repartit entre societats, comptes i fundacions. És a dir, part d’aquests fons o bé van anar directament a comptes vinculats al monarca, a través de fundacions, o bé van ser derivats per estructures mercantils de l’exmonarca a comptes bancaris vinculats a Larsen.

La procedència?, segons el fiscal Yves Bertossa aquests fons procedeixen de Kuwait, Bahrain, l’Aràbia Saudita, Mèxic i el Marroc (en aquest últim cas en forma d’uns terrenys). Aquesta agenda d’amics que el rei emèrit ha sabut conrear al llarg del seu regnat amb dictadures de diferent pelatge i que tan suculents beneficis li han reportat, a la llum de la recerca de la fiscalia helvètica.

El muntant més gran d’aquesta quantitat continua sent el “regal” de l’anterior Rei d’Aràbia Saudita de 64,8 milions d’euros. Una transferència que la fiscalia suïssa creu que és una comissió relacionada amb la construcció de l’AVE a la Meca. Aquest moviment es va començar a tramar el 2008, amb Joan Carles en el tron i per tant amb la corresponent immunitat que la “democràcia” de l’Estat espanyol li atorga.

És en aquest moment quan contacta amb Dante Canónica i Arturo Fassana per a construir aquesta arquitectura financera per a rebre el pagament des d’Aràbia Saudita. Quatre anys després, en 2012, un enduriment de les lleis a Suïssa contra evasió fiscal provoquen el següent moviment de l’emèrit. Joan Carles es va desfer dels més de 64 milions realitzant una transferència “irrevocable” a Larsen.

En un dels comptes d’aquest entramat de fundacions i comptes, van quedar dipositats els 64 milions; concretament en els comptes de la fundació Lucum, creada per Rhone Gestió, els seus gestors dels fons a Suïssa.

Aquesta documentació està sent remesa a les institucions judicials espanyoles, però com es diu, “les coses de palau van a poc a poc” i a més, novament PSOE, PP i Vox es posen al servei de la corona bloquejant tota recerca que es pretengui obrir sobre l’emèrit.

De fet, després de l’últim escàndol de corrupció de l’emèrit que va pagar més de 678 mil euros a hisenda per a evitar la via penal, fa dues setmanes es van presentar en el Congrés dues sol·licituds per a investigar-lo i a la Casa Reial. Però el dimarts de la setmana passada ja van ser rebutjades.

Enfront d’aquest parapet de PSOE i PP (al qual lògicament se suma VOX) tant Podemos i Izquierda Unida giren la cara. Echenique ja va avisar a l’abril que no era moment d’investigar a la Corona, i sembla que en aquestes segueixen, limitant el màxim possible les crítiques. Ni tan sols van ser part de les citades sol·licituds de recerca impulsades per EH Bildu i secundades per ERC, JuntsXCat, CUP, BNG, Més País i Compromís.

És indignant que mentre continuen sortint notícies que indiquen el que era un “secret a veus” de la família reial, l’actual govern continuï protegint a la institució més reaccionària, corrupta i arcaica de l’Estat espanyol. La monarquia ha estat i continua sent garant que les grans famílies capitalistes que es van enriquir durant la dictadura franquista poguessin continuar fent-ho fins al present.

La monarquia borbònica està travessant la que probablement és la seva major crisi des de la seva restauració en 1975. I més en aquests moments de crisi econòmica i social, els negocis de l’emèrit i de la Corona no poden sinó provocar encara més rebuig. No costa pensar la inversió que es podria realitzar en Sanitat o Educació pública si els costos de la Família Reial en les arques de l’Estat quedessin en 0 euros.

Enfront dels intents restauracionistes que impulsa el govern “progressista”, intentant protegir a la Corona i separant a l’emèrit de Felip VI, la baralla per un programa democràtic radical, que baralli per processos constituents on poder decidir la forma d’Estat, només pot plantejar-se des d’un gran procés de lluita i autoorganització obrera i popular.

Un procés que deixarà encara més en evidència el paper de la monarquia, dels partits al servei de l’IBEX35 i les seves institucions i farà que cada vegada més sectors de la classe treballadora i el poble vegin la necessitat de lluitar per un veritable poder propi perquè la seva voluntat sigui respectada: governs de les i els treballadors i els sectors populars.