Política Estat espanyol

CORRUPCIÓ

La Fiscalia dóna per arxivada la recerca sobre els casos de corrupció del rei emèrit

La Fiscalia del Tribunal Suprem tira un capot al rei emèrit i prepara l'arxivament de les tres diligències obertes contra ell pels seus comptes opacs i diners no declarats a Hisenda. Nou tracte de favor cap la família Reial per part de les institucions de l'Estat.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dijous 7 d’octubre| edició del dia

La Fiscalia del Tribunal Suprem dóna per arxivades les recerques que tenia en marxa sobre el rei emèrit en relació als seus comptes opacs i a la seva fortuna no declarada a Hisenda.

Una vegada més, el rei emèrit rep una ajuda per part d’una institució del Règim del 78 i rep un tracte de favor enmig d’una recerca sobre els seus comptes per presumpta corrupció.

En aquest cas, no obstant, es tracta d’un moviment per part del Ministeri Públic que podria ser definitiu, almenys al que fa a aquestes tres diligències, perquè cada dia surten nous casos de corrupció vinculats a la figura del rei emèrit i la Casa Reial.

Sobre la taula del Tribunal Suprem existeixen tres arxius, tres diligències relacionades amb el rei Joan Carles: el suposat cobrament de comissions per la concessió de l’AVE a la Meca a empreses espanyoles; el presumpte ús per part del rei emèrit i altres membres de la família Reial de targetes de crèdit opaques; i l’existència d’un compte amb 10 milions d’euros a nom del mateix Juan Carlos en el paradís fiscal de l’illa de Jersey.

Per a l’arxiu d’aquestes tres recerques, la Fiscalia aporta tres raons: la prescripció d’alguns d’aquests suposats delictes, el fet que moltes de les activitats investigades són anteriors al 2014 quan era monarca i comptava amb inviolabilitat i la falta d’indicis probatoris en alguns casos.

Al costat d’aquests tres fonaments la Fiscalia posa en valor el fet de les dues regulacions realitzades per part de l’ex monarca.

L’arxivament d’aquestes recerques i les seves raons no té desaprofitament. Evidentment moltes d’elles han prescrit. La falta de diligència per a escometre les recerques per part de la Fiscalia ha suposat que aquesta fos criticada per oferir un tracte de favor a l’ex monarca en moltes ocasions.

Per descomptat no es pot deixar passar el “factor” de la inviolabilitat, aquest dret tan antidemocràtic com la mateixa figura del rei que, bàsicament, li atorga carta lliure per a executar qualsevol activitat il·lícita, ja que gràcies a aquesta inviolabilitat no podrà ser investigat pels poders judicials.

A més des del Ministeri Públic es valora la regulació per valor de 5 milions que ha realitzat el rei emèrit. Una regularització realitzada, no sense polèmica, i és que fa menys d’un mes va saltar la notícia que la mateixa Fiscalia va avisar a Joan Carles de Borbó que estava sent investigat, amb la qual cosa aquestes regularitzacions no haurien d’invalidar una recerca sobre la procedència dels diners.

Aquest avís per part de la Fiscalia fa que aquestes regulacions perdin caràcter de veracitat i voluntarietat. I al cap i a l’últim, tampoc surten els números clars. Algunes recerques publicades en diversos mitjans, com ‘Público’ mostren una fortuna generada en els seus 40 anys de regnat producte de vendes, tracte de favors i cobraments de comissions d’un valor molt major a 5 milions.

Serveixi com a exemple que l’ex monarca es va portar ni més ni menys que 52 milions de comissió per la venda del Banc Saragossà. Per no entrar en els detalls dels negocis amb el règim reaccionari saudita, del qual ha arribat a rebre “donacions” per part del propi rei d’Aràbia per valor de 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros).

No hi ha per on agafar els fonaments de la Fiscalia i l’única cosa que fan és demostrar (una vegada més) la protecció que la Justícia ofereix a la Casa Reial.

Vaga dir que aquest panorama no se soluciona amb comissions de recerca ni portant al Rei davant una Justícia còmplice disposada a blindar-li per la tangent. Només la realització de referèndums, la mobilització als carrers i els centres de treball per a tirar-los, pot acabar amb una monarquia hereva del franquisme, pedra angular del Règim del 78, corrupta i repressiva. D’aquesta manera, veritables assemblees constituents lliures i sobiranes podrien realitzar-se per a triar quin tipus de règim polític volem.




Comentaris

Comentar