Catalunya

TOC DE QUEDA

La Covid avança per la falta d’estratègia i d’inversió dels governs

Hem tingut la primera nit de Toc de queda i es preveu que sigui una “nit llarga”. La falta d’inversió dels governs central i autonòmic ens aboca a combatre la Covid amb mètodes medievals.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dilluns 26 d’octubre| edici� del dia

L’Estat espanyol és el país d’Europa que menys ha invertit en la lluita per limitar el risc de contagi. Segons els números que va fer públic el Fons Monetari Internacional (FMI) només l’11 per cent del PBI, al voltant d’uns 126 mil milions d’euros. Aquesta inversió ha estat dirigida majoritàriament a grans empreses i Pimes. Però, el que fa falta és invertir en sanitat per augmentar la plantilla i la capacitat hospitalària (llits, UCI, etc).

Et pot interessar: Endesa, Iberdrola, Ferrovial i Inditex demanen milers de milions d’euros dels fons europeus

Les “ajudes” al poble treballador són escasses i arriben tard. Els empresaris acomiaden i fan ERTOs. Així, ells no paguen i ho fem tot a través dels impostos que paguem a l’Administració Pública. Però milers no han cobrat els ERTOs o a penes cobren el 50% del salari base, i molts dels que treballen en “negre” no tenen cap ajuda. Les ajudes són per als grans empresaris, i les engrunes per les masses laborioses.

També pots llegir: Les mesures restrictives del Govern deixen 30.000 treballadores en situació d’ERTO en una setmana

Els govern de Pedro Sánchez i l’autonòmic de Torra-Aragonès van gestionar un desconfinament en temps record amb la intenció de potenciar l’economia turística espanyola i catalana. Van fer una tercera fase de menys de 24 hores i van encendre espelmes perquè la segona onada de la Covid comencés a la tardor. Alhora, van acomiadar personal i donar vacances al personal sanitari al juny amb presses. Però el virus començava el seu ascens meteòric.

El mètode de “lluita” contra la Covid ha estat confinament, baixar les persianes de la restauració i tancament perimetrals com ha passat al Segrià i altres indrets de l’Estat. O també amagar el cap dins d’un forat com ha fet el govern autonòmic de Díaz Ayuso. I clar, totes dues estratègies sempre contra els treballadors i el poble pobre. Confinament de classe i perjudicar al poble.

Aquest cap de setmana hem tingut la mesura estrella del govern “més progressista de la història”: toc de queda i tothom a casa abans de la foscor. Mesura que també han vist amb bons ulls molts territoris com el País valencià o Catalunya. Segons els diferents governs de l’estat (i de gran part d’Europa) sortirem de la crisi sanitària amb mesures repressives, restrictives i de confinament a casa. Igual que amb la pesta bubònica del segle XIV.

L’últim toc de queda es va imposar el 23-F. Quines implicacions tindria avui?

Per si fos poc, el passat divendres vam haver de suportar un missatge del president Pedro Sánchez que ens deia que si no fèiem bondat segurament hauran de decretar un confinament com el del març passat. És increïble que un president digui això (i també és el missatge de molts polítics de diferent signe) quan ells no van aplicar cap mesura efectiva per aturar el virus quan aquest tenia la taxa R de retransmissió a 0.4 (Ara ja ha superat l’1.5).

Tot demostra que no hi ha una estratègia de lluita contra la Covid. Que els governs estan corrent darrere de la crisi sanitària. No només que portem més de 10 anys de retallades, si no que ara la inversió és mínima. Van trigar moltes setmanes en contractar rastrejadors per a detectar els camins que feia el virus. I així també amb la resta del personal sanitari. Invertir en sanitat, molt poc; però prendre mesures repressives, totes les que facin falta.

La lluita contra la Covid presidida pel Règim del 78, ja sigui amb el govern “més progressista”, ja sigui amb un trifachito o una gran coalició sempre serà a favor dels grans empresaris. I ells no volen invertir en sanitat i fa anys que desvien fons públics cap a les grans empreses de l’Ibex35. Les ajudes estatals i europees continuaren pel mateix camí si no fem quelcom per aturar-ho.

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han demanat les ajudes a la Unió Europea hipotecant el futur nostre. Volen fer una reforma de les pensions que acabarà pujant els diners que els treballadors han d’aportar. Aquest només és un exemple de com volen que nosaltres paguem la crisi de la Covid (igual que vam patir amb la crisi de 2008).

El representats sindicals donen suport a aquestes mesures reaccionàries dels governs centrals i autonòmics. I quan els treballadors d’algunes empreses surten a lluitar fan el possible per limitar la lluita a l’empresa i signen acords terribles com el tancament de Nissan. La classe treballadora haurà de reconquerir els sindicats i crear una eina política dels treballadors i per als treballadors si vol evitar la catàstrofe que ens amenaça.




temes relacionats

Toc de queda   /    Govern de la Generalitat   /    Estat d’Alarma   /    #Covid-19   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Catalunya   /    Política Estat espanyol   /    Catalunya

Comentaris

Comentar