En un comunicat la Casa Reial ha anunciat la “decisió” de Juan Carlos I d’abandonar el país “davant la repercussió pública que estan generant uns certs esdeveniments passats de la meva vida privada”, tal com hauria expressat el rei emèrit en una suposada carta dirigida Felipe VI. Aquests “esdeveniments passats de la meva vida privada” es referirien a les desenes d’escàndols de corrupció al voltant de la seva figura que surten a la llum pública dia a dia.

Et pot interessar: IBEX35, “clavegueres” i delictes fiscals en el judici de Juan Carlos I

Aquesta decisió lluny de ser una iniciativa genuïna del mateix Juan Carlos, es tracta d’una maniobra de la pròpia Casa Reial en converses amb el Govern per a separar la imatge de Felipe VI del seu pare i salvar la Monarquia espanyola.

La Casa Real ha anunciado que el rey emérito abandonará el país. Una huida para tratar de salvar la imagen de Felipe VI y a la monarquía. "Es el momento de organizarnos y movilizarnos para imponer un referéndum y procesos constituyentes para decidirlo todo" @Lucia_Nistal pic.twitter.com/eslfICXChd

— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) August 3, 2020

També pots llegir: "El govern intenta separar a Juan Carlos I de Felipe VI, per a salvar-li les andròmines a la monarquia"

De fet, d’aquesta manera s’evita retirar a Juan Carlos de la seva condició d’emèrit, per al que hauria estat necessari derogar el “Decret sobre règim de títols, tractaments i honors de la Família Reial i dels Regents” que estableix que "Don Juan Carlos de Borbón, pare del Rei Don Felipe VI, continuarà de forma vitalicia en l’ús amb caràcter honorífic del títol de Rei, amb tractament de Majestat i honors anàlegs als establerts per a l’Hereu de la Corona, Príncep o Princesa d’Astúries". A que espera el Govern per a això és un misteri.

Per descomptat no hi ha cap dubte de la relació existent entre Felipe i el seu pare, com a part de la mateixa institució que restaurés el dictador Francisco Franco en 1969. Per als més despistats, el propi comunicat de la Casa Reial s’obstina a remarcar “la importància històrica que representa el regnat del seu pare, com a llegat i obra política i institucional de servei a Espanya…”. Un regnat edificat sobre la continuïtat institucional amb el règim franquista, la negació de drets democràtics elementals i la representació dels grans interessos capitalistes i imperialistes.

Encara que es desconeix el destí i la durada d’aquest “retir”, no hi ha dubte que aquest serà amb totes les comoditats associades al càrrec, a costa de l’erari públic i de la fortuna generada durant quaranta anys a base de corrupteles.

No obstant, malgrat tot, el cap d l’Estat segueix sense estar en qüestió tal com va declarar la vicepresidenta Carmen Calvo. Si fa unes setmanes el parlament va votar amb els vots de PSOE, PP Ciutadans i VOX la inviolabilitat absoluta de Juan Carlos I i fa anys que el CIS no fa públiques les enquestes de l’opinió sobre la Corona, la idea d’un referèndum sobre la monarquia ni està ni se l’espera.

El secretari de comunicació de Podemos, Pablo Echenique ha declarat en un fil de Twitter que des d’Unidas Podemos continuaran “explorant totes les vies perquè els negocis tèrbols de Juan Carlos de Borbó s’investiguin”. En el mateix sentit s’han pronunciat els dirigents d’Izquierda Unida i Podemos, Alberto Garzón i Pablo Iglesias.

No obstant, del que es tracta aquí no és simplement de dirimir les responsabilitats de l’emèrit, sinó d’acabar amb una institució medieval, corrupta, hereva del franquisme i amiga de l’IBEX 35. A Unidas Podemos fan gala d’un estrany republicanisme i formen part de l’operació de salvar a la monarquia en el seu moment més crític separant a Juan Carlos del seu fill, com quan van aplaudir a Felip e VI o quan van votar en contra de la compareixença del Monarca pels contractes a l’Aràbia Saudita.

La crisi de la Corona despulla l’estrany “republicanisme” d’IU i el PCE

Cal acabar amb aquesta Monarquia franquista i corrupta. Perquè la marxa de Juan Carlos no es converteixi en un retir daurat i la Monarquia continuï “lligada i ben lligada”, serà necessari imposar des de la mobilització social un referèndum sobre la monarquia i l’obertura de processos constituents per a decidir sobre la forma d’Estat, la relació dels diferents pobles d’aquest, així com atendre les demandes socials perquè la classe treballadora i les classes populars no paguem la crisi de nou davant la pandèmia de coronavirus.

Cal expropiar a la Casa Reial i acabar amb aquesta monarquia franquista i corrupta