Catalunya

ELECCIONS CATALUNYA

La CUP preparada per a governar. Però, per a què i amb qui?

En una recent entrevista en El Nacional, Dolors Sabater, candiata de la CUP, assegurava que la formació independentista està llesta per a governar. Però per a què i amb qui? Forçar una negociació amb Moncloa amb el suport de la “comunitat internacional” i fer-ho de la mà d'ERC i JxCat són les respostes.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dijous 14 de gener| edici� del dia

Dolor Sabater serà la candidata de les CUP per a les eleccions catalanes que se celebraran, excepte modificació producte de la situació de la pandèmia, el pròxim 14 de febrer a Catalunya. Sabater, exalcaldesa de Badalona sota les sigles de Guanyem, va repassar en una entrevista publicada per El Nacional els eixos principals de la proposta política de la formació independentista, deixant en ella diversos titulars.

L’entrevista s’inicia amb la proposta d’un nou referèndum en l’horitzó i una anàlisi del que va suposar l’u d’octubre. Sabater, elecció que va suscitar la crítica d’Endavant (una de les organitzacions amb major pes dins de les CUP) remarca que l’objectiu de la formació independentista és la celebració d’un referèndum per al pròxim 2025 i estableix unes tasques prèvies que com afirma Sabater, no es van realitzar per a la cita del 2017, i defineix l’objectiu que tindria.

Com a tasques prèvies estableix que “cal tenir estructures pròpies com a país que puguin sostenir l’economia: una banca pública, no dependre de l’Ibex-35 i tenir sobirania econòmica” i en la mateixa línia es pregunta “tenim estructures de país? S’ha fet una banca pública? S’ha creat una planificació econòmica per a ser sobirans econòmicament com a país? S’ha avançat en la Hisenda pròpia? S’ha avançat amb estructures públiques de servei a les persones perquè puguin fer aquesta sobirania popular?”.

Però aquestes accions prèvies no s’han realitzat, no per falta de temps o mera planificació sinó perquè mai van estar en l’agenda de la direcció procesista en mans d’ERC i JxCat. Quina alternativa podia sortir de la mateixa CiU per a acabar amb l’IBEX35 quan històrics d’aquesta formació com Duran i Lleida o Miquel Roca formen parts dels consells d’administració d’Aena i Endesa respectivament? Quin servei a “les persones” esperen dels gestors de la Generalitat en els últims 40 anys que han deixat a Catalunya com una de les comunitats autònomes amb menor inversió en habitatge (un 0,6 de la despesa pública enfront del 1,2 de mitjana estatal) i a la mercè dels especuladors? No es pot tenir un discurs d’aquest tipus sense assenyalar amb noms i cognoms als responsables polítics, tret que no se’ls vulgui molestar.

Seguint amb l’1-O, punt de partida per a Sabater i la CUP, la candidata assegura que no es va fer efectiu ni va comptar amb la validació i legitimitat d’Europa “pel fet que va haver-hi violència, i no es va poder garantir el dret a votar de tothom”. La veritat és que la repressió de Moncloa, amb el suport de la resta d’actors del Règim, és un fet innegable i que sens dubte es tornarà a repetir, però no és el factor que va determinar la seva invalidesa i tal afirmació blanqueja la imatge dels responsables.

El mandat de l’1-O va fracassar en la seva implementació perquè des del Govern i els responsables polítics no estaven per enfrontar-se a l’Estat espanyol, com es va demostrar posteriorment en la proclamació fugaç d’independència. Va ser aquesta actitud i estratègia política la que va desinflar i va deslegitimar el mandat de l’1-O i la ratificació del 3 O amb la vaga general històrica en contra la repressió.

Amb violència o sense violència, amb més o menys vots, ni l’Estat espanyol ni la reaccionària Unió Europea haurien validat el resultat de les urnes i trencar d’aquesta manera els acords i relacions entre estats imperialistes.

No obstant, aquesta conclusió d’aquelles jornades històriques sustenta l’objectiu final de tota la preparació que es proposen les CUP per a 2025, forçar a una negociació a l’Estat central amb mediació de la “comunitat internacional”. Fins i tot en el seu document programàtic se cita textualment els EUA o la Xina, un autèntic deliri.

Et pot interessar: La CUP i la “insurrecció democràtica”, la radicalitat en la forma per a un contingut moderat

Fins ara hem vist el que, és a dir, que es proposa la CUP per a “desencallar” i agitar el camí cap a la independència de Catalunya. Ara queda veure amb qui.

Durant l’entrevista sembla dibuixar una prima línia vermella a l’espai dels “comuns”, ja que els culpa de no donar suport a l’amnistia dels presos i d’haver abandonat la lluita per la sobirania, “també la nacional”. Malgrat l’equidistància que des dels comuns sempre han mostrat amb el dret a decidir del poble català i que podria portar a alguna confusió, sembla difícil que amb Pablo Iglesias en el Consell de Ministres de Moncloa canviïn el seu discurs. Més aviat seria l’oposat, seguir amb la formulació de propostes buides amb l’objectiu de mantenir fora de perill un dels tresors del Règim del 78 i el capitalisme de l’Estat espanyol, la unitat territorial.

Enfront d’això, Sabater manté una actitud més conciliadora amb ERC i JuntsXCat, als quals els enlletgeix haver estat “tres anys tirant-se els plats”. Davant aquesta situació, Sabater deixa clar que la CUP està llesta per a jugar un rol de “pegament” entre totes dues formacions. “Lluny de continuar tirant-nos els plats pel cap i lluny de continuar pensant que farem solucions una mica màgiques, el que hem de fer és seguir una estratègia compartida, fort, valenta i eficaç. Nosaltres proposem fer aquest treball previ i acabar amb un referèndum que es pugui aplicar”, afirma en l’entrevista Sabater.

Per a la candidata en aquests tres anys des de la Generalitat hi ha hagut “immobilisme” i no és una anàlisi correcta. Des de la Generalitat, amb guió més o menys incendiari, el que si hi ha hagut són accions constants i permanents per a reconstruir una relació autonomista amb l’Estat i tornar a establir llaços amb Moncloa, per a tornar a una sort de relació “pujolista 2.0”.

És a dir, al 2017 no només no es va arribar preparat perquè no va haver-hi mai voluntat de fer el seu resultat efectiu, es va deslegitimar políticament tota la lluita del poble català pel seu dret a decidir des del Govern i durant aquests tres anys no sols no hi ha hagut immobilisme cap a la independència sinó que hi ha hagut i hi ha una voluntat decidida d’ERC i JuntXCat de recompondre l’autonomisme. Com es poden plantejar accions com ara el referèndum en 2025, ruptura amb l’Ibex35 i nacionalització dels serveis públics amb aquests companys de viatge? És purament impossible i una reedició del procesime que va fracassar.

En aquesta entrevista Sabater torna a posar de manifest els eixos programàtics i estratègics que des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores hem criticat en diversos articles. Un programa amb mesures socials que encaixin dins dels marcs legals acceptables per ERC i JuntXCat, als quals esperen convèncer per a un “tripartit nacional” que reediti un nou període procesista destinat al mateix fracàs.




temes relacionats

Guanyem   /    FrontAnticapitalistaCatalunya14F   /    CUP   /    Catalunya   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Independència de Catalunya   /    Catalunya

Comentaris

Comentar