Catalunya

ASSEMBLEA NACIONAL CUP

La CUP demana a ERC i JxCat que respectin els acords

L’Assemblea d’aquest cap de setmana ha confirmat la línia política de pressió a ERC i Junts, tot i criticar el govern.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dilluns 20 de desembre de 2021| edició del dia

Uns tres-cents militants han assistit a l’Assemblea Nacional Estratègica i Organitzativa que aquest cap de setmana organitzava la CUP per a decidir les línies mestres de l’organització. El Pavelló de Virrei Amat de Barcelona era el lloc per escollit per reunir-se i escollir també la línia política dels cupaires, pensant ja en el que ells anomenen el proper desafiament: les eleccions municipals de 2023.

El missatge més important que n’ha sortit de l’assemblea és que es confirma l’estratègia de la direcció de la CUP. La Candidatura CUP-Guanyem amb Eulàlia Reguant, Dolors Sabaté i Carles Riera al capdavant és un projecte, “un nou cicle”, per pressionar al govern català fent ús dels nou diputats dins del Parlament català. Tot i que no han faltat crítiques al govern català, es conserva l’objectiu de conformar un front únic amb ERC i Junts.

La intervenció de la diputada Eulàlia Reguant deixava en clar una postura molt crítica davant el govern de la Generalitat: "Avui aquest govern no superaria cap qüestió de confiança en matèria de polítiques d’esquerra i d’agenda independentista". Diverses intervencions han coincidit en les crítiques al govern i fins i tot, aclarint que el grup cupaire votarà contra els pressupostos d’Aragonès i Giró.

Reguant deia que "el govern d’Aragonès i Puigneró s’ha convertit ràpidament en un vodevil autonomista que no va enlloc". Fins i tot, denunciava la repressió en dir que “la Generalitat segueix fent la feina bruta de l’Estat en matèria de repressió.” Un brutalitat policial que ha estat especialment dura precisament amb els joves independentistes que es mobilitzen contra la repressió del govern central. Per això concloïen que "mentre ERC segueix jugant al peix al cove sense peix i sense cove, la repressió segueix sent galopant.”

No obstant tota la crítica, la diputada cupaire mantenia l’exigència a ERC i JxCat en dir també que “per això reclamem que tornin a l’inici de la legislatura.” I a més afirmava que “la CUP no s’ha mogut d’on era ni es mourà dels seus compromisos.” Però no es diu per què ERC i Junts van abandonar els acords d’investidura. Els acords només els va complir la CUP (investir el govern), i encara esperen que els seus “socis” tornin a la casella de sortida.

A diferència d’altres moments, fan una crida a “recuperar els carrers, cal reorganitzar el moviment popular”. La dirigent de la formació anticapitalista deia que “allò que no hem aconseguit aturar per la via de la negociació dels pressupostos, hem d’aturar-ho per la via popular.” La visió és que sense “l’alè de la gent al clatell del govern no podrem capgirar aquesta situació.”

Però fins ara la CUP no ha convocat cap manifestació i la seva “oposició” al govern, només ha estat de forma parlamentària. La CUP participa de diverses comissions, i tot i que pensa votar en contra dels pressupostos, ha donat suport i impulsat la investidura d’Aragonès, etc. És a dir que s’ha dedicat en exclusiva a fer política parlamentària. És la primera vegada en mesos que parla de mobilitzar-se contra la política del govern i que denuncia “el vodevil autonomista”. No obstant, no queda clar com concretarien aquesta política de mobilització popular als carrers.

Però aquesta mobilització no es pot limitar a la pressió del govern. Ja hem vist la “restauració autonòmica” que van iniciar Torra-Aragonès i que continuen Aragonès-Puigneró. Hem vist que Esquerra Republicana vol participar del major ERO públic de la història donant suport a l’Icetazo i que Junts no farà res per oposar-s’hi. És un “peix al cove” al millor estil Jordi Pujol: Sí que hi ha peix: els Fons europeus; i sí que hi ha cove: les grans empreses catalanes.

Això és el què explica que aquest govern no pugui aprovar “en matèria de polítiques d’esquerra i d’agenda independentista” cap moció de confiança. Perquè governa a favor de les grans empreses catalanes. Els pressupostos públics son saquejats contínuament per aquestes empreses: les de la sanitat privada, La Caixa i moltes més que xuclen els diners dels treballadors i el poble. Les mateixes empreses que el 3O de 2017 van sortir corrent de Catalunya, obeint el mandat del Monarca. ERC i JxCat volen que l’1O sigui un record llunyà. I davant això no hi ha cap pressió que sigui útil.

Ni ERC, ni Junts no tornaran “a l’inici de la legislatura”. La CUP pot esperar asseguda a que hi tornin, perquè això no passarà. Encara que aquells acords no servien per organitzar la lluita del poble contra els ajustos dels diferents governs i la política capitalista de gestió de la pandèmia, ni ERC, ni Junts faran res que no sigui gestionar l’autonomia catalana: tenen molts negocis en comú amb el poder de Madrid. Esquerra ho farà amb més ganes i Junts amb més ganyotes i queixes.

Per això aquesta decisió va més enllà d’aquesta legislatura i el suport que, malgrat les crítiques, els cupaires mantenen al govern. La política de lúltima dècada, i especialment dels últims cinc anys, haurien de ser la prova inequívoca per a la CUP que no hi ha cap camí per recórrer amb ERC i JxCat si el què es vol és lluitar pel dret a l’autodeterminació i decidir-ho tot. Els que governen al Palau tenen una altra estratègia.

Per això la direcció de la CUP es troba, una altra vegada, davant una cruïlla. Un camí porta a ser l’ombra dels representants polítics de la burgesia catalana. Ser l’ombra dels qui gestionen els negocis de les grans fortunes com els Fainé o la família Daurella, amb les empreses de l’Ibex 35 i el Règim del 78. I l’altre camí porta cap a la classe obrera, al jovent precari, a les dones explotades i oprimides i a les trinxeres enfront del poder.




Comentaris

Comentar