×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

La Barcelona del sXXI de Colau contra la classe treballadora

Les superilles, la política de reduir el moviment dels cotxes però sense invertir en transport públic, els lloguers cars i la precarietat laboral. La Barcelona de Colau castiga als treballadors i els més pobres.

Guillermo Ferrari

dimecres 13 d’abril
Facebook Twitter

Ada Colau s’ha presentat davant un acte organitzat per la Fundació Formació i Treball a la seu de l’elitista Cercle d’Economia amb el buit eslògan “Tenim un model de ciutat del segle XXI”. En diàleg amb el catedràtic i president del Consell Assessor d’Endesa Catalunya i vicepresident del Cercle d’Economia, Antón Costa, ha explicat les polítiques del consistori respecte a la transformació urbana que es buscar a Barcelona. Fem una ullada.

Beneficis pels que viuen dins

Com tot el que fa l’alcaldessa Ada Colau, amb el seu grup política BComú i el PSC, tot es pinta color de rosa (o potser de verd ecologista) per tal de presentar-ho millor. Tots els canvis que estan fent a la ciutat serveixen per millorar la qualitat de l’aire, la vida dels veïns i els vianants. Res més lluny de la realitat.

Colau impulsa el “Model Superilla” com una forma de millorar la qualitat de l’aire a Barcelona. En la presentació del projecte de Superilla per a l’Eixample explicava que “una ciutat plena de cotxes i de contaminació és una ciutat no vivible per a la majoria de la població”. El cost inicial del projecte és de 52,7 milions (ja veurem el cost final!!). La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ho va qualificar com “el Pla Cerdà del segle XXI”.

A més de l’argument de recuperar la qualitat de l’aire. Sanz i Colau plantegen una “recuperació dels carrers” per part dels vianants. També parlen de pacificar els carrers perquè hi haurà menys soroll i fum i els veïns podran gaudir-ne. La responsable d’Urbanisme destaca que hi haurà molts més arbres plantats, etc. Però, s’han arribat a preguntar per què a Barcelona hi accedeixen tants cotxes de cotxes? Sembla que no, perquè no diuen com millorarà el transport públic.

L’alcaldessa de Barcelona destaca que la seva gestió ha fet una gran inversió en el transport públic i per facilitar l’entrada a la ciutat amb busos. Exemple d’això és la unió del tramvia per l’Avinguda Diagonal i el túnel de les Glòries. Sembla mentida però això és el que va dir Ada Colau.

El fet d’unir el tramvia facilitarà una mica els moviments dintre de la mateixa ciutat. Però no té cap relació amb el gran problema que hi ha cada matí per accedir o durant l’horari de sortida laboral. La connexió entre Glòries i Francesc Macià té un pressupost aproximat de 219 milions d’euros.

El túnel de Les Glòries va començar amb un pressupost de 170 milions d’euros quan l’alcalde era en Xavier Trias. Amb Ada Colau va augmentar una mica més fins a 176 milions, però ja se’n parlava de més 60 milions. Els experts parlen d’un sobrecost al voltant del 60%. Però entrar amb transport privat en hora punta provoca retards superiors als 30 minuts. I entrar-hi en transport públic només serveix per estalviar-se 5 minuts. Tants milions per a no res i amb un retard de de tres anys.

Els centenars de milers de persones que entren a Barcelona cada dia no veuran cap benefici amb les inversions del consistori. Només beneficiaran als grans hotels i empreses que viuen del turisme i de la precarietat laboral. La Barcelona del segle XXI d’Ada Colau aixeca els murs contra els nous bàrbars, els treballadors precaris que no poden pagar lloguers caríssims.

Perjudicis pels que entren cada dia

Tota aquesta reforma urbana que està emprenent el consistori Colau-Collboni es basa només en una part del pastís de la mobilitat pública. L’Àrea Metropolitana de Barcelona està prohibint que els cotxes més antics puguin circular pels municipis amb més de 50.000 persones, causant d’aquesta manera un problema important a treballadors i sectors mitjos que no podran entrar a la ciutat.

L’altra part del pastís és el transport públic. L’AMB no té cap autoritat en relació a les inversions públiques en Renfe. Aquest és el transport que cada dia trien centenars de milers de persones per entrar a la ciutat. No es pot fer una reforma que limiti dràsticament el transport públic sense invertir i millorar dràsticament el transport públic, en especial les vies fèrries de la Renfe que semblen més terreny de rates que un transport públic mínimament decent.

Sembla que el que fan els Comuns i el PSC és començar l’edifici per la teulada. Però, no. El que fan són totes les obres que millorin la qualitat de la ciutat per poder albergar a més turistes, fotre fora tot els sectors que no poden pagar lloguers de 800-900 euros i acollir... turistes. Barcelona és la ciutat de les fires i els congressos amb feina precària.

Una veritable reforma urbana

Una reforma urbana ha de començar per expropiar els pisos buits dels grans propietaris (banca, fons voltors, església) per fer un perquè públic de lloguer econòmic i assequible a la classe treballadora. D’aquesta forma s’estalviaria l’entrada i sortida diària de milers de persones (i la contaminació que això provoca), els desnonaments diaris de famílies senceres, guanyaria temps per conciliar i un llarg etcètera.

Una altre aspecte essencial és invertir en infraestructures. Els trens de la Renfe pateixen afectacions tècniques diàriament. Es important tenir una major freqüència de trens, renovar tota la infraestructura ferroviària i així reduir el temps de viatge i millorar les condicions dels passatgers. Aquesta és la única forma per reduir dràsticament l’ús de transport privat i evitar la contaminació que tant afecta a la ciutat comtal i la rodalia.

Un altre aspecte essencial és obligar a les empreses a contractar a un salari mínim que cobreix les necessitats bàsiques. L’SMI actual certifica l’existència del treballador pobre, que no arriba a final de mes, que ha de demanar ajuda per cobrir les seves necessitats bàsiques. La Barcelona del segle XXI d’Ada Colau i Jaume Collboni s’asseu en la realitat de moltes treballadores que cobren una misèria amb contractes escombraria.

Una reforma així, al servei dels treballadors i el poble no sortirà d’un govern de dretes (ja siguin els convergents o el PP-VOX). I cada vegada és més clar que ni els Comuns, ni Esquerra, ni el PSC faran una reforma a favor de la classe obrera. Cal que la classe obrera s’organitzi en sindicats de classe i partits obrers per mobilitzar-se i lluitar pels seus drets.


Facebook Twitter

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

L'ANC convoca a una manifestació davant l'ampliació del delicte de desordres greus

L’ANC convoca a una manifestació davant l’ampliació del delicte de desordres greus

CGT Catalunya: "Més repressió a la protesta a canvi d'eliminar la sedició"

CGT Catalunya: "Més repressió a la protesta a canvi d’eliminar la sedició"

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d'habitatge

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d’habitatge

El govern s'assegura la majoria per aprovar els Pressupostos després de pactar amb EH Bildu

El govern s’assegura la majoria per aprovar els Pressupostos després de pactar amb EH Bildu

Rècord d'encariment de la cistella de la compra a l'octubre amb una alça de preus del 15%

Rècord d’encariment de la cistella de la compra a l’octubre amb una alça de preus del 15%

La reforma del delicte de malversació podria afavorir a condemnats pels casos ERE, Noos i Gürtel

La reforma del delicte de malversació podria afavorir a condemnats pels casos ERE, Noos i Gürtel