Repressió

CRISI SANITÀRIA

L’últim toc de queda es va imposar el 23-F. Quines implicacions tindria avui?

El Govern ha anunciat aquest dimarts que està estudiant decretar el toc de queda i un nou estat d'alarma, seguint l'exemple d'altres governs europeus. Continua la lògica repressiva per a enfrontar la pandèmia. Què implicaria un toc de queda?

Jaime Castán

@JaimeCastanCRT

dimecres 21 d’octubre| edici� del dia

El Govern estudia decretar un nou estat d’alarma en tot l’Estat per a poder imposar un toc de queda, així ho va anunciar en roda de premsa aquest dimarts després del Consell de Ministres. El PP a la Comunitat de Madrid havia demanat el mateix poc temps abans. Així el Govern del PSOE i Unidas Podemos segueix el camí de Macron i altres governs europeus que, davant el fracàs de les mesures per a controlar la crisi, han optat per la “gestió militaritzada” de la pandèmia.

Hi ha diferents opcions sobre la taula: el toc de queda podria aplicar-se des de les
21 hores, com a França, o començant a les 23 o 24 hores.

A França, el govern de Macron va decretar el dissabte passat l’estat d’emergència per a aplicar el toc de queda a París, Lió, Aix-en-Provence-Marsella, Tolosa, Lilla, Montpeller, Grenoble, Rouen i Saint-Etienne, amb una multa de 135 euros per a qui l’incompleixi. Bèlgica és un altre dels països que també ha instaurat un toc de queda que abasta des de les 00 hores de la nit fins a les 5 del matí i que va entrar en vigor la passada nit. El virus de la covid està desencadenant un altre, el virus de l’autoritarisme estatal i policial.

Per a fer-nos una idea sobre l’excepcionalitat del toc de queda, cal tenir en compte que l’última vegada que es va aplicar a l’Estat espanyol va ser en el 23-F de 1981. El militar colpista Milans del Bosch el va decretar a València, però va ser anul·lat ràpidament amb el fracàs del mateix cop militar.

Què suposa el toc de queda?

Implica la restricció per a tota la ciutadania al dret a romandre o circular pels carrers sense una justificació considerada vàlida pel Govern central. La mobilitat serà prohibida excepte excepcions, és a dir, es tracta del confinament més estricte que s’hagi aplicat fins ara. I estarà baix control policial. Tal restricció s’aplicarà en horari nocturn. La mesura per tant ve a qüestionar el dret a la llibertat de circulació, que es justifica per una situació excepcional. I com implica una situació excepcional, per a executar-se ha d’estar emparada legalment per un estat d’alarma, com el decretat al març.

Aquesta possibilitat de decretar un nou estat d’alarma és el que el Govern del PSOE i Unidas Podemos estudiarà amb els governs autonòmics. Pot ser imposat pel Govern a petició de la presidència d’una comunitat autònoma, com així ho està remenant la Comunitat de Madrid, o de manera unilateral, per un període màxim de 15 dies. Per a allargar-ho més enllà d’aquest període l’Executiu necessita “l’autorització expressa del Congrés dels Diputats, que en aquest cas podrà establir l’abast i les condicions vigents durant la pròrroga”, tal com recull la Llei orgànica 4/1981.

En aquest context de pandèmia, per tant, el toc de queda opera com un confinament nocturn per a limitar la circulació de la població, justificat com una mesura contra el virus en restringir la mobilitat i les relacions socials en els habitatges i espais tancats. I suposa, per tant, una major presència policial i fins i tot militar als carrers.

Una mesura per a ocultar una pèssima gestió

El toc de queda és una mesura autoritària que pretén ocultar el fracàs de la gestió de la pandèmia. En lloc de prendre mesures sanitàries, es torna a la repressió i a criminalitzar a la població. Els governs no assumeixen la seva responsabilitat, posant un policia en cada cantonada, mentre els hospitals o el transport públic segueixen en pèssimes condicions. Una mesura que, a més, obre el camí per a reprimir les mobilitzacions i el descontentament social.

És un intent de mantenir la iniciativa política d’uns governs incapaços de controlar els contagis, ja que el seu interès només implica mantenir l’economia activa des de la lògica capitalista. Per això s’apliquen mesures tan contradictòries i erràtiques com perseguir el botelló i l’oci de la joventut o tancar les universitats, mentre es permet consumir en els bars i, el més arriscat per a la salut, viatjar en transports plens de gom a gom per a anar a treballs precaris. No és casual que el toc de queda, com a mesura de confinament nocturn, justament no interfereixi amb l’horari comercial ni laboral.

Al mateix temps, és bastant qüestionable que aquest confinament nocturn vagi a tenir una repercussió significativa en la reducció de contagis. No es reforça el sistema de salut o el transport públic, i ni tan sols es fa eix en mesures que s’ha demostrat que són realment efectives per a localitzar i aïllar els contagis, com fer testatges PCR massius i mesures de rastreig. Més aviat, tot el contrari, s’oculten i es trampegen les dades.

Per tots aquests motius, no podem més que qüestionar i enfrontar aquest tipus de mesures que pretenen generalitzar la repressió i els confinaments classistes que Sánchez i Ayuso han aplicat a Madrid.




temes relacionats

Toc de queda   /    #Covid-19   /    Repressió    /    #Coronavirus   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Unidas Podemos   /    Política Estat espanyol   /    PSOE

Comentaris

Comentar