Aquest dimarts la secció quarta de la Sala III del Tribunal Suprem començarà el procés amb el qual es decideix si finalment s’executa el trasllat de les restes de Franco de la Vall dels Caiguts a destinacions com el Cementiri de Mingorrubio en El Pardo (costejat amb diners públics) o la Catedral de l’Almudena a Madrid (sorpresa, mantinguda amb diners públics).
Aquesta mateixa sala va decidir al febrer que l’impost hipotecari que era vàlid, no aclarint que les asseguradores amb les quals els bancs contracten el pagament dels plans de pensions haguessin de complir les mateixes normes de transparència que regeixen per a la banca i d’aquesta manera aclarir en quines condicions es donen aquests contractes amb la total transparència i aprovació dels estalviadors.
Quin antifranquisme es pot esperar del Tribunal Suprem? Durant aquestes quatre dècades de democràcia pactada amb la dictadura, el TS s’ha negat a anul·lar els judicis sumaríssims perquè “s’ajustava a la legalitat d’aquella època”. El 4 de juny, la mateixa sala ja va acordar per unanimitat suspendre l’exhumació del dictador Francisco Franco a l’espera d’estudiar el recurs presentat per la família Franco i poder resoldre sobre el fons de l’assumpte.
El Valle de los Caídos va ser construït majoritàriament per presos del bàndol republicà en condicions de semi-esclavitud, una gran part dels quals van treballar en la construcció de la Vall dels Caiguts es van deixar la vida en aquesta, a causa de les extremes condicions de treball a les quals van ser sotmesos.
Finalment el mateix Franc va ser enterrat en aquesta Basílica al novembre del 75 amb honors propis d’un Papa. Des de llavors aquest complex es va convertir també en una lucrativa font de negocis sota gestió directa de l’Església, amb ingressos provinents dels turistes: al voltant de dos milions d’euros a l’any.
Segons xifres historiogràfiques van ser al voltant de 400 mil els presos polítics que el Règim utilitzo com a treballadors forçats. Aquesta pràctica va ser habitual als països que van caure sota les botes del feixisme. Però a diferència d’Alemanya o Itàlia, a Espanya aquestes empreses mai van ser obligades a reconèixer i reparar econòmicament a les víctimes que van passar per aquesta situació. Per tant molts dels quals actualment deuen les seves grans fortunes al treball esclau franquista gaudeixen fins al dia d’avui d’una impunitat absoluta.
Ara quan de nou estem enmig d’una crisi del Règim del 78, l’ADN franquista surt a relluir. D’aquesta manera en els últims mesos assistim a una ona repressiva que ha portat a la presó a dirigents independentistes, rapers, tuiters, periodistes i líders sindicals. Queda oberta la croada per via judicial i sense quarter que s’obre contra els drets i les llibertats per part del Règim del 78 cap a tots els sectors populars del conjunt de l’Estat espanyol que vénen qüestionant el sistema.
