Segons les dades publicades aquest divendres pel Ministeri de Treball i Economia Social el nombre d’aturats registrats en les oficines dels serveis públics d’ocupació va augmentar en 40.428 persones a l’agost, un 1,4% més que al juliol. S’eleva així la xifra fins als 2.924.240 aturats.
Els sectors en els quals més ha augmentat el nombre d’aturats a l’agost són la construcció amb 5.095 aturats més, un 2,23%; la indústria, amb 4.974 nous aturats; i el sector serveis, on la desocupació va augmentar en 37.546 aturats, un 1,85%.
Respecte a les dades per edat, els joves són els pitjor aturats. La desocupació dels joves menors de 25 anys va augmentar a l’agost en 8.881 persones, un 4,71% respecte a juliol, mentre que l’atur de 25 d’ara endavant va augmentar en 31.547 (1,17%), segons Treball.
Respecte a les altes en la seguretat social el total de contractes registrats el mes d’agost va ser d’1.283.791. D’aquests, 506.731 tenen caràcter indefinit i suposen un 39,47% del total, mentre que la signatura de contractes temporals es va situar a l’agost en 777.060, un 60,53% del total.
En tot el que portem d’any, s’han signat 12.511.212 contractes, un 5,45% més que en els vuit primers mesos de 2021. D’aquest total 4.474.581 són contractes indefinits i 8.036.631 són temporals.
Dels 506.731 contractes indefinits signats a l’agost, 217.743 van ser a temps complet, 118.941 a temps parcial i 170.047 fixos discontinus. Quant a la durada de la seva jornada, els contractes temporals a l’agost es divideixen en 520.499 a temps complet i 256.561 a temps parcial.
Les dades publicades aquest divendres, no sols mostren un augment de la desocupació, també mostren una realitat molt llunyana al relat de Yolanda Díaz sobre les seves polítiques i la nova reforma laboral definida segons la mateixa ministra com una "conquesta històrica per a la classe treballadora". Les dades emeses per la EPA (Enquesta de Població Activa) fa unes setmanes ja mostraven un augment significatiu de la parcialitat, de la pluriocupació, així com dels contractes per un sol dia.
Des del Ministeri de Treball tracten de maquillar la realitat argumentant que es tracta "d’un increment molt més suau que en els últims anys previs a la pandèmia" però aquest argument no resol la situació i el relat del Govern i Yolanda Díaz se sostenen cada vegada menys. A més de la dramàtica dada de la desocupació cada vegada és més palpable la situació de precarietat acumulada després d’anys de polítiques de precarietat i baixades salarials, alguna cosa que va avalar la nova reforma laboral i que ara s’accelera amb l’escalada inflacionària,ara en un 10,4% devorant salaris i el nivell de vida de la classe treballadora, alguna cosa que ja està generant respostes en altres països i també ens mostra algunes lluites en l’Estat espanyol, com l’última liderada per les treballadores del SAD a Astúries, en vaga indefinida per pujades salarials. És necessari coordinar totes aquestes lluites que vagin sorgint per a barallar per pujades salarials que no ens facin sortir d’aquesta crisi a costa dels nostres salaris.
En aquest context a més és necessari barallar per una pujada d’emergència de l’11% de tots els sous i pensions, per una pujada del SMI fins als 1500 euros i per revisions mensuals de tots els salaris vinculades a l’IPC. A més barallar pel repartiment d’hores de treball sense reducció salarial per a treballar tots i acabar amb l’atur, així com pel control de preus per part de treballadors i consumidors per a frenar l’escalada de preus.
Tanmateix això no serà possible si a més no enfrontem a la deriva guerrerista del Govern de l’estat espanyol. La crisi que vivim, i que es concreta en l’escalada de preus, té un estret vincle amb la guerra a Ucraïna deslligada per la reaccionària invasió de Putin i l’escalada militarista de l’imperialisme europeu i nord-americà. El Govern de l’Estat espanyol és responsable d’aquesta escalada, la pròxima concreció de la qual serà l’aprovació dels Pressupostos Generals de 2023 que inclouen un augment de la despesa militar, i que busquen posicionar-se en el marcat mundial i continuar privilegiant a les multinacionals espanyoles perquè continuïn enriquint-se a costa de l’explotació i l’opressió d’altres pobles, alguna cosa que necessitem enfrontar juntament amb altres mesures que toquin la butxaca als capitalistes.
