El 25 de març la CUP obtenia l’aval del 60% de la seva militància a l’acord de legislatura aconseguit amb ERC. A més del 40% de rebuig, en una segona pregunta el 80% de la seva militància considerava insuficients els acords. El document més que un acord semblava una llista de renúncies de la formació de l’esquerra independentista, dissimulades amb algunes generalitats sense concreció.
La CUP es va conformar amb fórmules com “Atendre l’emergència residencial”, “reforç de l’atenció primària”, “garantir un treball digne”... i deixava en el calaix qualsevol mesura contra la propietat dels grans tenidors, un pla de reversió de totes les privatitzacions i externalitzacions o propostes com la que ells mateixos van plantejar a l’estiu com la nacionalització de Nissan per a blindar els 25 mil llocs de treball industrial en joc.
Amb la presentació de l’acord d’última hora entre ERC i JxCat, la CUP ha sortit a saludar-lo amb un discurs aparentment exigent. El seu portaveu, Xavier Pellicer, ha assegurat que els seus 9 “sís” a Aragonés que no serien un “xec en blanc” i que estaven condicionats a que ERC fes valer l’acord.
Poc ha trigat ERC a deixar clar que d’això res. El document base del nou govern de coalició amb els exconvergents deixa per fora bona part de les mesures socials promeses a la CUP. Aquesta és la llista de les renúncies de les renúncies.
En drets socials i laborals
·No hi haurà prohibició de talls de subministraments de serveis bàsics.
·No hi haurà Llei d’Arrendaments Urbans per a regular el mercat del lloguer.
·No es limitarà la subcontractació.
·No hi haurà Estatut dels Treballadors català que retorni la primacia als convenis col·lectius de rang superior.
·No s’aprovarà el marc legal que permetria la remunicipalització de l’aigua per la qual estan litigant 40 ajuntaments.
·No es crearà una empresa pública d’energia.
·No hi haurà suport jurídic i administratiu per als joves que migren sols quan compleixin els 18 anys i quedin per fora del sistema de protecció de menors.
En educació i sanitat
·No hi haurà pla de recuperació dels centres educatius concertats per a la seva inclusió en lA xarxa pública.
·No hi haurà pla d’estabilització dels 90mil interins del sistema públic català.
·No hi haurà reducció de ràtios en primària i secundària.
·No hi haurà pla per a revertir el model de gestió privada del sistema públic de salut.
·No es revisaran les externalitzacions en el sistema públic de salut que caduquin en els pròxims anys.
En matèria d’ordre públic
·La BRIMO, ara fusionada amb la ARRO i en cerca d’un nou nom, continuarà actuant en els desnonaments d’habitatges.
·No hi haurà protocols per a evitar l’ús de la Llei Mordassa pels Mossos d’Esquadra, ni prohibició de les bales de foam, ni un nou sistema d’identificació d’agents més eficaç, ni tan sols un pla per a acabar amb les identificacions policials per perfil ètnic.
En desenvolupament sostenible
·No hi haurà moratòria contra els mega projectes eòlics contra els quals es vénen mobilitzant entitats ecologistes i de defensa del territori.
Malgrat aquesta llarga llista d’incompliments, que es produeixen ja abans d’entrar a governar - Com de llarga serà d’aquí a uns mesos? - la CUP ha decidit, aquesta vegada sense fer cap consulta a la seva militància, mantenir el seu vedat afirmatiu a la investidura d’Aragonès. Confirma així el curs del seu “nou cicle”: convertir-se en el “conseller sense cartera” d’un nou govern processista que, més enllà de discursos republicans de cara a la galeria, serà una nova edició d’autonomisme en clau neoliberal.
És un fet que aquesta deriva a la moderació no convenç a una bona part de l’esquerra independentista. És hora de convertir aquest rebuig en una força material que pugui construir una alternativa. Des del CRT així ho venim plantejant, tant als sectors de l’esquerra independentista que s’oposen a aquest processos d’integració en el règim català, com a altres grups que es reclamen socialistes o revolucionaris, com Lluita Internacionalista, que ho qüestionen però continuen avalant-ho amb la seva permanència en la CUP.
És necessari fer passos a construir un agrupament sobre la base d’un programa anticapitalista i d’independència de classes, així com fer passos immediats a unir esforços per a enfortir les lluites que des d’empreses, barris i centres d’estudi comencen a donar-se.
