El Concepte Estratègic que s’aprovi aquesta setmana a Madrid podria ampliar el paraigua de l’OTAN per incloure a Ceuta i Melilla, dos enclavaments colonials espanyols en el nord d’Àfrica que fins ara no entraven dins dels termes defensius de l’aliança militar imperialista. Els límits geogràfics que imposa l’article 6 del tractat de l’OTAN han deixat fora històricament a totes dues ciutats. No obstant això, un canvi en el Concepte Estratègic podria variar en els fets, encara que no en el jurídic aquesta situació, reforçant la davantera sud europea.
La qüestió de Ceuta i Melilla i de l’anomenat Flanc Sud és present en els debats i esborranys del cim de l’OTAN. Una qüestió que porta mesos en discussió i que respon tant als interessos imperialistes espanyols, com els nord-americà i europeus. Buscant protegir les seves àrees d’influència en un període de crisi, el govern de Pedro Sánchez ha estat movent fitxes per a portar aquesta qüestió a la Cimera de Madrid.
Fins ara totes dues ciutats africanes havien quedat fora dels termes “defensius” del tractat que regeix el funcionament de l’OTAN, ateses les tensions entre l’imperialisme espanyol i el Marroc, que també guarda bones relacions amb els Estats Units. Aquesta tensió porta temps sent teoritzada per sectors de les Forces Armades que afirmen que Ceuta i Melilla es troba en una “zona grisa” on la seva sobirania es veu disputada pel Marroc en un conflicte vetllat, el país veí usaria la pressió migratòria com a part d’estratègies de guerra híbrida per a guanyar avantatges sobre el seu oponent.
Aquestes anàlisis donen nous fonaments a l’onada militarista desencadenada per la Guerra d’Ucraïna, atiant la por a una “invasió” des del Marroc, que sempre inclou l’amenaça a Canàries (a pesar que l’arxipèlag si està cobert per l’OTAN), com a cobertura per a intensificar la política imperialista en el nord d’Àfrica.
Encara no és clar, malgrat l’avançat per alguns mitjans, si finalment l’OTAN acceptarà les aspiracions del govern de Sánchez, fins i tot si s’inclouen dins del Concepte Estratègic les visions sobre el Flanc Sud. Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN, va afirmar aquest dilluns que independentment del que s’aprovi en la Cimera, excepte un canvi en el propi tractat, la hipotètica decisió de defensar el domini espanyol d’aquestes ciutats serà una decisió política que hagin de prendre per unanimitat els membres de l’aliança. En aquest cas, els arguments de l’imperialisme espanyol passarien, segons alguns analistes, per la defensa de la unitat de l’Estat, que també forma part dels articles del tractat pesi per sobre dels seus límits geogràfics, en una interpretació del text jurídic favorable als interessos colonials espanyols en el nord d’Àfrica.
Aconsegueixi o no el Govern del PSOE-UP els seus interessos en la cerca de protegir les zones d’influència de l’imperialisme espanyol, és necessari denunciar que continuïn existint els enclavaments colonials de Ceuta i Melilla. Els intents de blindar les posicions colonialistes espanyoles a través d’una extensió de l’OTAN i les negociacions que el govern dugui a terme, com ja ha fet traint al poble sahrauí, seran l’enèsim exemple de la integració d’Unides Podem en les institucions capitalistes i una altra pedra més en el camí de fer créixer a l’extrema dreta comprant les seves polítiques.
Un poble que oprimeix a un altre poble mai podrà ser lliure. Per això és necessari enfrontar obertament al nostre propi govern imperialista i exigir la devolució dels enclavaments colonials de Ceuta i Melilla, la retirada de totes les tropes a l’estranger, la fi de la sustentació a règims reaccionaris com les monarquies àrabs o la monarquia marroquina, i el lliurament de les possessions de les multinacionals espanyoles expoliadoras als diferents països on operen.
Enfront dels discursos nacionalistes que criden a enfortir la “sobirania nacional” espanyola contra les imposicions de l’imperialisme nord-americà o alemany, des de la CRT defensem la ruptura de tots els pactes que subordinen a l’Estat espanyol a la UE i l’OTAN, al mateix temps que lluitem contra l’opressió imperialista del nostre propi Estat i govern, per a aliar-nos als treballadors i els pobles oprimits del món.
