Política Estat espanyol

CRISI MONARQUIA

L’Emèrit torna a sortir-se amb la seva

L'abonament de 678 mil euros a Hisenda per a evitar la via penal talla una recerca que implicava gran part de la Família Reial. El govern “progressista” reafirma el seu compromís amb la defensa de la Corona.

dijous 10 de desembre de 2020| edició del dia

Una “borbonada” més i ja es perd el compte. Joan Carles I, des del seu retir daurat en un dels complexos de luxe més exclusius d’Abu Dhabi, ha donat l’ordre als seus advocats perquè facin una declaració complementària a l’Agència Tributària res menys que de 670 mil euros. Una quantitat estratosfèrica per a qualsevol mortal, però autèntica xavalla si parlem del “campechano” i la seva Cort.

Amb aquesta maniobra la Casa Reial -res del que fa el pare no ha estat abans discutit amb l’hereu en el tron- s’intenta evitar que s’obri un possible procés penal pel cas de les targetes black de la Monarquia. Un complex sistema de moviment de milions, que entre compte opac i compte opac, i entre testaferro empresarial i castrense, posava a la disposició dels membres de la Família Reial part de la fortuna acumulada durant el seu regnat.

Aquest nou cas de corrupció tenia dos agreujants. El primer, que les operacions dataven de dates posteriors a la seva abdicació, i per tant havia perdut la figura gairebé medieval de la inviolabilitat. El segon que, d’investigar-se, anava a trencar el relat, sostingut per tota la casta política – inclosa la que avui ocupa Moncloa- que una cosa és l’emèrit i els seus excessos i una altra l’exemplaritat de Felip VI. Fins avui ja havia saltat que la reina Sofía, les infantes Elena i Cristina i fins als nietísimos Frolián i Victoria Eugenia, havien tirat de les black del patriarca per a finançar-se els seus viajecitos, festes i aficions aristocràtiques.

Queda el dubte més que raonable que d’aquest frenesí de despesa s’hagués exclòs a l’ullet dret del monarca, l’actual Cap de l’Estat que, com la seva germana en el judici contra el seu espòs Urdangarín, viu instal·lat en la versió oficial del “no em consta”.

El salvavides de la declaració complementària segurament li servirà a l’emèrit per a evitar asseure’s en la banqueta. Encara així, no era per a res fàcil que semblant cosa es pogués produir. L’Estat, el “deep state”, i el mateix govern “progressista”, haurien fet tot el possible per a evitar-lo. Així funciona la “justícia és igual per a tots” en la democràcia made in 78.

Tot apunta al fet que es tracta d’un acord entre bastidors entre Hisenda, la Judicatura -inclosa la Fiscalia- i la Casa Reial. Les primeres declaracions del president del govern “més progressista de la història” han estat per a buidar tot dubte sobre la institució monàrquica. “La monarquia no està en perill, és alguna cosa que no preocupa els espanyols”. Tan segur està Pedro Sánchez d’això que continua veient innecessari que el CIS faci qualsevol pregunta sobre l’opinió de “els espanyols” sobre la Corona.

Mentrestant els republicans “sui generis” de Podemos i Esquerra Unida segueixen amb el seu teatrillo. Alguna piulada i declaració amb dècimes tricolor, per a tot seguit seguir sense treure els peus del plat i assumir la gran tesi del govern “progressista”: és cosa de l’avi, el fill està net i sobre la Monarquia, com diria Pujol, “això no toca”.

Aquesta acceptació de facto de la Corona per part d’Unides Podemos, la institució més antidemocràtiques de les que compta el Règim del 78 -i té unes quantes-, és un dels botons de mostra més evidents de la seva integració al règim. Només competeix en clarividència amb l’assumpció de la política migratòria de Marlaska, la posició espanyola sobre el Sàhara Occidental, l’acceptació de la repressió contra l’independentisme català i la defensa del projecte social-liberal que deixa intacte el llegat de retallades i ajustos de la dècada passada... gairebé res.

Com en la resta d’aquests temes, res es pot esperar avui dels ministres i ministres d’Unides Podemos, que ho són abans de res de La seva Majestat. Acabar amb aquesta institució reaccionària i corrupta per definició és part de lluitar contra un règim polític que quienen venien a impugnar avui es dediquen a apuntalar-ho. Construir una altra esquerra, que vulgui tirar a baix l’herència de la dictadura i lluitar per un programa social que faci pagar, aquesta vegada sí, la crisi als capitalistes, és la tasca urgent perquè totes les “borbonades” quedin relegades als llibres d’història.

Et pot interessar: El rei emèrit vol “regularitzar” els seus escàndols de corrupció amb 500.000 euros




temes relacionats

Rei emèrit Joan Carles I   /    Corrupció   /    Política Estat espanyol   /    Monarquia   /    Societat

Comentaris

Comentar