El 13 de maig, segons una interlocutòria a la que ha tingut accés EFE, l’Audiència Provincial de Huelva va estimar el recurs del defensor de les treballadores marroquines contra l’arxivament del cas que es va produir el mes de desembre passat pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de la Palma de Comtat (Huelva).

D’aquesta manera l’Audiència Provincial ordena ara a l’instructor que reobri el cas i prengui declaració a les temporeres de la maduixa, una cosa que ni tan sols van poder fer durant el mes de juny del 2018, quan van interposar la denúncia. En aquell moment tan sols van atestar en seu policial, sense ser escoltades pel jutge.

Et pot interessar: Temporeras de la fresa contra la explotación laboral y sexual

El cas va quedar arxivat a petició de l’advocat Francisco Baena Bocanegra, que representa al patró investigat. L’al·legat racista d’aquest es va sustentar precisament a assenyalar que la denúncia de les treballadores marroquines no estava demostrada i es tractava d’una "maniobra" per a evitar la seva expulsió d’Espanya una vegada finalitzats els contractes de treball.

Explotació laboral i sexual

El cas de les temporeres de la maduixa es va fer públic a l’estiu del 2018. Aquesta és una realitat per a milers de dones i homes immigrants que treballen en els camps mediterranis de l’Estat espanyol.

Tot va començar el mes de maig del 2018 arran del reportatge realitzat per la publicació alemanya Corrective.org, on es mostren els horrors que viuen els i les treballadores migrants del camp en diferents punts del Mediterrani. És en aquest moment quan va saltar als mitjans l’escàndol de l’empresa Doñana 1998 SL., situada a Huelva, una de les més grans exportadores de maduixa del món.

Des d’aquest moment va començar un assetjament i persecució per part de l’empresa al seu personal, que entre altres mesures, va expulsar, encara amb una situació regularitzada sota aquesta racista Llei d’Estrangeria, a centenars de treballadores marroquines.

Les que van aconseguir quedar-se van poder llavors denunciar les condicions d’explotació a les quals són sotmeses.

Les condicions laborals que denuncien les treballadores de la maduixa són pròximes a l’esclavitud: jornades sota 40 graus, sense autorització per a beure aigua fins a mig dia des de 6.30 del matí, amuntegament en barracons, accés a la dutxa limitat -en alguns casos una vegada a la setmana-, condicions de menjar escàs i, per si no fos suficient, repetits casos d’assetjament i violació. Tot sota el silenci per la por a ser acomiadades, el desemparament de drets, el desconeixement de l’idioma i la falta de recursos econòmics entre altres dificultats.

Que l’Audiència hagi decidit reobrir el cas a petició de la defensa de les treballadores no ha d’esborrar la costum de la justícia de garantir la impunitat patriarcal.