Aquest 29 de maig, les treballadores en vaga de les biblioteques de Barcelona han estat vetades del ple municipal extraordinari per decisió del govern de Jaume Collboni.

El ple havia estat convocat a petició dels grups municipals de Junts, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana amb l’objectiu d’abordar el conflicte laboral obert en diversos serveis municipals, especialment les biblioteques, serveis socials, escoles bressol, OAC i serveis de feminismes. Els grups de l’oposició reclamaven l’obertura immediata d’espais de diàleg amb les treballadores en vaga, denunciant la manca de negociació del govern de Jaume Collboni i l’empitjorament de les condicions laborals derivades del nou conveni municipal. La proposta també exigia plans de reforç de personal i mesures concretes per reduir la sobrecàrrega als serveis públics.

Les vaguistes que fa setmanes sostenen la lluita per unes condicions laborals dignes han hagut de quedar-se a fora, concentrades a la plaça Sant Jaume, denunciant la manca de diàleg i el menyspreu institucional. La decisió evidencia una manera de governar els serveis públics basada en la precarització i el silenciament de les treballadores que els sostenen.

L’expulsió d’aquest 29 de maig no és un fet aïllat. Fa només uns dies, el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ja havia ordenat fer fora les vaguistes de les biblioteques d’un acte institucional on intentaven visibilitzar el conflicte laboral. Les treballadores denuncien que, lluny d’obrir espais de negociació, el govern municipal ha respost reiteradament amb vetos i intents de silenciar les protestes mentre continua el malestar als serveis públics.

Les bibliotecàries fa mesos que denuncien jornades abusives, falta de personal, sobrecàrrega laboral i desigualtats respecte a la resta de treballadores municipals. Segons expliquen, hi ha professionals obligades a fer fins a onze hores seguides, treballar fins a set dies consecutius i assumir moltes més jornades anuals que altres sectors municipals.

La vaga indefinida iniciada aquest maig no és un conflicte aïllat. És l’expressió d’un malestar profund que travessa els serveis públics de Barcelona: escoles bressol, serveis socials, oficines d’atenció ciutadana, serveis de feminismes o emergències socials també han denunciat sobrecàrrega, falta de recursos i una gestió orientada a fer més amb menys.

Les biblioteques són un dels serveis públics més valorats de la ciutat. Són espais de cultura, estudi, refugi climàtic i accés universal al coneixement. Però darrere aquesta funció essencial hi ha una plantilla majoritàriament feminitzada que suporta la degradació de les condicions laborals mentre l’Ajuntament prioritza discursos i grans operacions urbanístiques basades en un model capitalista de ciutat.

L’immobilisme davant les treballadores no farà desaparèixer el conflicte. Al contrari: posa en evidència la distància entre el govern municipal i les treballadores que sostenen diàriament els serveis públics. La defensa de les biblioteques és també la defensa d’una ciutat que garanteixi drets, cures i condicions dignes per a qui treballa al servei de la majoria.