El futbolista Keita Baldé informava sobre la negativa de diversos hotels i allotjaments de Lleida d’acceptar la seva proposta de costejar l’allotjament de temporers en les seves instal·lacions. Aquests prefereixen que els temporers, després de les feixugues i mal pagades jornades, tornin a dormir al carrer que acceptar-los en els seus hotels buits per la covid-19.

És per aquesta raó que el futbolista del AS Monaco nascut a Arbúcies (Girona) i de pares senegalesos, ha decidit llogar un edifici buit de tres plantes per a poder donar un sostre als treballadors temporers, tot i que, encara s’hi han de fer moltes reformes i adaptacions per a que els treballadors hi puguin viure en dignitat.

“Lo más importante es el hogar”, ha recalcat el futbolista en el seu directe a instagram amb l’activista Nogay Ndiaye. Tot i això, el principal obstacle amb que s’ha trobat és el racisme i classisme dels propietaris com comenta Ndiaye "hay viviendas, hoteles y hostales que prefieren estar cerrados a alojar a negros y eso es el mayor insulto a las personas que puede haber". “El tema de los colores y de los países tiene que perderse ya y no ser un problema".

Les condicions laborals dels temporers són conegudes, representen els treballs més precaris i amb menys drets: sense contractació, per sota del salari mínim, amb extenuants jornades sense dret a un sostre digne. Aquestes són les realitats en les que es veuen abocats milers de migrants en els camps espanyols i que s’ha accentuat a través les propostes i mesures aprovades pel govern PSOE-Unidas Podemos durant la pandèmia per combatre la falta de mà d’obra al sector de l’agricultura.

En aquest sentit, el Govern permet la contractació de joves migrants extutelats sense permís de treball mentre sigui necessari per després ser retornats a la seva situació anterior, o fins i tot a CIE’s i expulsats.

Et pot interessar: Fer-ne ús i llençar: els Joves Migrants, per al govern espanyol són mà d’obra barata, per explotar en plena pandèmia

El Govern Espanyol, un govern que s’anomena progressista, parlava no fa gaire de ‘mesures extraordinàries en temps extraordinaris’. Doncs bé, és necessari exigir la regularització immediata de totes les persones migrades que viuen i sobreviuen aquí, amb condicions laborals no precàries, amb mesures de protecció adequades a la crisi sanitària actual, i per suposat, salaris dignes per a tots i totes les treballadores.

Amb casos com aquests, queda en evidenciada, una vegada més, la política xenòfoba, racista i anti humanista, respecte de la immigració del Govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos. Una política basada en la persecució, la criminalització i la discriminació dels immigrants sense papers, mentre dona tot tipus de facilitats als grans empresaris hoteleres per no tenir que pagar els costos de la crisi sanitària.

De la mateixa forma que era necessari exigir amb urgència que durant els pitjors mesos de la Covid tots els grans hotels es reobrissin i confiscar les seves habitacions sense cap indemnització per a les persones amb necessitats habitacionals i socials urgents. Els hotels es poden posar a disposició ara dels treballadors temporers que han de passar les nits a la intempèrie mentre encara dura la pandèmia.

També pots llegir: Un campament de la vergonya en una ciutat amb 65 mil llits d’hotel buits

Però es fa urgent també garantir les condicions de treball dels temporers i temporeres imposant el control de les pròpies treballadores i treballadors sobre la producció, i no en mans d’uns paràsits que juguen amb les seves vides a la recerca de beneficis.