El Jutjat penal 1 de Granada ha condemnat a Juana Rivas a un total de cinc anys de presó acusada de dos delictes de substracció de menors després que el passat estiu Juana va voler protegir als seus dos fills de la violència masclista, romanent un mes amagada amb ells per no haver de lliurar-los al seu marit, l’italià Francesco Arcuri, denunciat per maltractaments en diverses ocasions.

Juana Rivas a més és condemnada a romandre sis anys sense exercir la pàtria potestat sobre els seus fills i a indemnitzar a Francesco Arcuri amb 30.000 euros, així com a pagar els costos del judici, inclosos els de l’acusació. Una sentència brutal que ha despertat la indignació social i del moviment de dones.

El cas de Juana Rivas, durant tot el seu procés, ha aixecat gran indignació. Hi ha hagut concentracions i manifestacions a cada ciutat per la seva llibertat a ritme del procés judicial. El mateix va passar amb el cas de la Manada. Centenars de milers de dones acompanyades de milers d’homes hem omplert els carrers de l’Estat posant en evidència la injusticia d’aquest sistema judicial patriarcal. Enfrontant amb la nostra ràbia el masclisme de la vida real i el masclisme institucional.

La justícia espanyola aquest any ha concentrat les denúncies del moviment de dones i ara torna a estar de nou al centre de les critiques. El cas de la manada, en el qual de la mateixa manera els jutges es van centrar en el qüestionament de la dona víctima de violència masclista, comparteix amb el de Juana un denominador comú: la justícia patriarcal.

Veiem com aquesta sentència no és una excepció. És l’expressió d’un sistema judicial que culpabiliza a les víctimes com Juana i naturalitza la violència masclista. Un sistema on els jutges conservadors i masclistes tenen la llibertat d’interpretar els fets i dictaminar sobre les nostres vides.

El moviment de dones, que s’ha anat desenvolupant amb força en l’últim període, i tots els que l’acompanyen ja vénen plantejant la necessitat de desarmar les bases de la justícia patriarcal. Una de les institucions més reacionaries i conservadores com és la judicial no pot dominar sobre les nostres vides.

L’elecció de tots els jutges per sufragi universal i la generalització dels judicis per jurats populars haurien de ser mesures per començar a desarmar aquesta justícia masclista i patriarcal. Al mateix temps, en els casos en els quals intervé el component de violència masclista haurien de participar-hi comissions independents de dones, amb especialistes en violència de gènere.

Però la justícia patriarcal tampoc és quelcom aïllat. Expressa en una de les institucions més reaccionàries el "sentit comú" del patraircat. La nostra crítica no pot quedar-se en l’atac a un grapat de jutges masclistes. És necessari apuntar la crítica al sistema en el seu conjunt. Seguir impulsant un moviment que lluiti per la fi de tota opressió i contra totes les violències que patim les dones en tots els àmbits de la nostra vida, contra les múltiples violències masclistes que passen des de la laboral, la violència cap a les dones immigrants, la institucional i la violència física i lligada a una lluita inevitable contra tot l’Estat i les seves institucions que reprodueixen i legitimen l’opressió de les dones perquè ajuda en el seu conjunt al "bon funcionament" de l’ordre capitalista.

Les dones estem avui al capdavant del qüestionament de la justícia, un qüestionament que a més apunta contra una institució reaccionària que avui es troba a l’ofensiva contra les llibertats democràtiques, demanant brutals condemnes a presó per als joves d’Alsasua per una baralla de bar, condemnant a rapers com Valtonyc, tuitaires, periodistes i activistes per protestar contra la corona o la impunitat policial i que mantenen a la presó als polítics catalans.

Les dones en la nostra lluita contra la justícia patriarcal i contra tota violència masclista hem de lluitar per avançar en construir un fort moviment independent d’Estat, les seves institucions i partits que es lligui a la resta de sectors oprimits per aquest règim monàrquic repressor que condemna a les dones per fugir dels seus agressors, que fica a la presó a rapers, a joves i lluitadors.