Aquest dijous Pedro Sánchez i Emmanuel Macron s’han reunit a Barcelona per tancar l’Acord d’Amistat entre ambdós estats. França ja tenia un acord d’aquest tipus amb Alemanya i Itàlia mentre que l’Estat espanyol únicament el tenia amb Portugal.
Pere Aragonès ha assistit a la salutació institucional a l’inici de la cimera hispano-francesa entre el president del Govern espanyol i el president de França. Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i Núria Marín, alcaldessa de L’Hospitalet i presidenta de la Diputació de Barcelona, també han estat presents en la rebuda. No obstant, el president de la Generalitat ha marxat després de saludar i no s’ha quedat quan sonaven els himnes.
Segons apunten des de la Generalitat, Aragonès ha transmès a Pedro Sánchez que el Procés no s’ha acabat mentre que a Macron li ha traslladat la voluntat de voler ser un soci europeu. En la compareixença posterior, Aragonès ha denunciat la utilització de la cimera per tancar el conflicte nacional. “Hi ha qui ha volgut utilitzar la cimera per intentar imposar la percepció que el conflicte polític ja s’ha resolt, però a Catalunya segueix existint una majoria sòlida i transversal que vol decidir pacíficament i lliurement el futur polític del país" – ha dit el president.
Per la seva banda, des de Moncloa resten importància a la retirada del lider d’ERC i insisteixen en les bones relacions entre el govern central i la Generalitat. “És una anècdota. L’important és que ha estat a la cimera. Les relacions entre Sánchez i Aragonès són fluides, com a prova del diàleg que han mantingut” – responen des de fonts oficials del govern de l’Estat.
La jornada ha estat marcada per les mobilitzacions davant del MNAC on se celebrava la cimera. Les protestes havien sigut convocades per l’ANC, Òmnium i el Consell de la Republicà de la mà d’ERC, Junts i la CUP a més d’una trentena d’entitats. Des de les 9h s’han concentrat a les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch sota el lema “Aquí no s’ha acabat res”. Segons les xifres dels organitzadors, s’han arribat a reunir 30.000 persones mentre que la Guàrdia Urbana baixava a 6.500 assistents. L’arribada dels mandataris francès i espanyol ha sigut rebuda amb una forta xiulada. Però no ha sigut l’únic escridassat en la jornada d’avui. Oriol Junqueras ha hagut d’abandonar la manifestació entre crits de botifler i xiulades.
Posteriorment, la manifestació ha continuat cap el consolat francès com estava previst per la convocatòria dels CDR, la Forja i el SEPC. Després han intentat arribar a la plaça Sant Jaume, on s’han trobat amb un fort dispositiu policial per part dels Mossos d’Esquadra que ha donat lloc a moments de tensió.
Alhora, el diputat de la CUP, Carles Riera, ha aprofitat l’ocasió per criticar la taula de diàleg d’ERC per la seva contribució a la “desactivació del conflicte”. "Som aquí per dir-li a Sánchez i Macron que en els Països Catalans la lluita continua fins que no acabem amb la repressió i puguem exercir lliurement els nostres drets" – ha defensat el representant de la CUP.
I és que sí, la celebració d’aquesta cimera a Barcelona no només és una provocació, sinó que és la constatació de com el govern “progressista” ha aconseguit dormir el moviment democràtic català amb l’ajuda d’ERC i Junts en la seva tornada a la gestió de l’autonomia. Perquè tot i sortir de l’executiu, els de Puigdemont i Laura Borràs han mantingut exactament la mateixa línia conciliadora amb l’Estat Espanyol que els seus ex-socis durant els últims anys. Avui, ERC ha representat la dita aquella que diu: no es pot repicar i anar a la processó. No es pot participar de l’acte contra el que t’estàs manifestant, però ja sabem que aquesta és la seva manera de rentar-se la cara després de donar suport incondicional al govern de PSOE-UP.
Cal continuar lluitant per l’autodeterminació de Catalunya, però prou de vies processistes i conciliadores de classe que han demostrat ser un atzucac. Ja sigui per enfrontar el govern “progressista” que avui "gestiona" l’Estat o l’amenaça de la dreta espanyolista reaccionària. La força es troba en la mobilització i l’autoorganització de la classe treballadora i els sectors populars. Una lluita que lligui la defensa del dret a decidir, la conquesta de demandes socials i un programa anticapitalista.
En aquest sentit, la Generalitat i partits com ERC i Junts no són cap aliat, sinó part de l’oposició a combatre. Perquè durant el 2017 es van encarregar de mobilitzar i desmobilitzar impedint l’autoorganització; perquè no oblidem que ens van reprimir durant les manifestacions contra el 2019 i perquè sabem que han continuat les polítiques neoliberals a Catalunya durant tot aquest temps.
