Quina és la situació actual enfront de l’augment del cost de la vida en aquest últim any i mig?

Com no pot ser d’una altra forma, perquè el sistema l’han establert així, l’augment del cost de la vida (IPC) repercuteix directament contra les persones, contra aquells que amb el seu salari, pensió o subsidi han de sobreviure dia a dia, aguantant la pujada de preus i sofrint, en els anys de "bonança econòmica" però també en els de crisis, revisions salarials històricament inferiors al cost de la vida. CGT, com no pot ser d’una altra forma, i davant la passivitat i col·laboració dels agents socials que col·laboren amb aquests acords, surt al carrer a denunciar i a lluitar contra aquest nou atac a la societat.

Darrerament s’ha signat el nou conveni, pero abans de parlar de l’acord, quines eres les pretensions inicials de la patronal per a la negociació del nou conveni?

Com sempre, contenció en la pujada de salaris, amb l’excusa que un augment en els salaris de la classe treballadora impactaria negativament en la pujada de l’IPC. El que impacta negativament en l’augment del cost de la vida, són els indecents marges de benefici que tenen les principals empreses, bancs i/o energètiques d’aquest país. A l’hora d’augmentar el preu dels productes acabats o de venda al públic no els preocupa que pugi l’IPC sempre que mantinguin els seus marges. Ara, a l’hora de pagar salaris, això ja és un problema.

I en front aquesta postura patronal, quines eren les pretensions inicials vostres?

Disminució de la flexibilitat laboral i la subcontractació per a eliminar la precarietat ajudant, d’aquesta manera, a la conciliació del treball i la vida social/familiar. Repartiment de la riquesa i del treball i sens dubte, perquè no hi ha una altra alternativa, defensar els salaris per sobre del cost de l’IPC, fictici, d’altra banda. Aquest augment que està patint "la cistella de la compra" no té res a veure amb les dades que es reflecteixen en l’INE, d’una banda els productes bàsics de consum d’una família, pugen més que les dades de l’IPC i per un altre, emmascaren les pujades de l’energia, transport públic, etc amb bonificacions que el que fan no és més que maquillar el cost real.

El conveni sempre ha de servir per millorar les condicions laborals, socials i econòmiques dels treballadors i treballadores i això és una cosa que amb el temps ho han prostituït les empreses, les patronals i els sindicats majoritaris per a intentar enganyar el proletariat. CGT ha de buscar que els convenis tornin a ser una esperança per a millorar les condicions laborals i si no és així, convèncer i animar a la societat que s’ha de continuar lluitant fins que així sigui.

Amb aquests objectius que comentes, como ha sigut el procés d’organització/discussió per part vostra per encarar la negociació?

Recentment hi ha hagut un canvi en el Secretariat Permanent de la Federació del Metall de Catalunya (FEMEC) i, fins i tot estant immersos en aquest relleu, el nostre objectiu ha de passar per coordinar-nos al màxim possible amb els diferents sindicats i nuclis del nostre sector, ajudar-los en tot el possible i ser la punta de llança per a fer créixer, no sols a la CGT, si no fer créixer el nombre de treballadores que entenguin que hi ha alternativa al sindicalisme establert i que pas a pas podem trobar el camí per a sortir d’aquesta crisi social contínua.

I ja parlant d’aquest darrer conveni, com ha estat la negociació amb la patronal?

Ja ens agradaria estar en la negociació amb la patronal, però el sistema, com hem dit abans, evita que tota la classe treballadora estigui representada en les negociacions.

Des de l’any 2018 hem buscat aliances amb altres sindicats alternatius i de classe creant la Plataforma en Defensa del Conveni del Metall de Barcelona, també durant aquest temps hem parlat amb CCOO i UGT per a col·laborar i crear major unitat d’acció dels treballadors/as i així poder ser més forts de cara a les negociacions contra la patronal però ens han menyspreat.

Sempre amb criteri, sent realistes i constructius, tant en els despatxos com als carrers, cal obligar a patronal i governs (no ens oblidem que són les lleis les primeres que ens exclouen) a tenir-nos en compte cada vegada més i situar a la CGT on ha d’estar que és davant de la patronal defensant a la classe treballadora.

Per aconseguir tot això hem d’exercir pressió contra la patronal, augmentar la pedagogia amb els/as treballadors/as i assenyalar als sindicats del règim que són els primers que embenin els drets que han de defensar.

Quina valoració en feu de l’acord signat?

La valoració és negativa. L’IPC s’estabilitzarà en els pròxims anys. Com estem comprovant durant aquest 2022 l’increment estarà molt per sota de l’IPC final. Durant la vigència del Conveni, la lògica indica que l’IPC no serà tan elevat com aquest primer any. Amb tot això la patronal s’assegura una estabilitat en la pujada dels salaris i, en tot cas segons l’acord, al final dels tres anys es garanteix al treballador una pujada salarial del 85%, sempre per sota de l’IPC. Això fa que els anys més durs en la pujada del cost de la vida l’assumeixin de nou els salaris i per tant, les persones.