Catalunya

NOU GOVERN

Jaume Giró: amb aquesta calanya capitalista no hi haurà sortida a l’emergència social

Jaume Giró, el nou conseller d'economia, és el màxim exponent del full de ruta neo-liberal del nou Govern Aragonès. Ha passat per infinitat de consells d'administració i ara administrarà la crisi contra milers de famílies i la classe treballadora.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

dimecres 26 de maig| edició del dia

Pocs dies abans de l’investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat de Catalunya, el diputat per la CUP Xavier Pellicer afirmava que "allò més important és que començi la legislatura, perquè el país necessita un nou cicle davant l’emergència social".

Què ja sabiem que després de l’investidura, el Govern entre ERC i Junts no tindria en el seu full de ruta afrontar el mandat sorgit de l’u d’octubre de 2017 no n’és cap secret. Ni tenint el 52% de vot independentista, ni amb el 70, ni com tampoc ho va ser amb el 49%.

Tampoc n’és cap secret que aquest Govern serà el de la tornada a l’autonomisme. Però també serà (i ja ho és des de l’investidura) un govern neo-liberal fins a les últimes conseqüències. Per altra banda, no serà un govern de confrontació com pretén la CUP o tampoc un govern que preservi els serveis bàsics públics i acabar amb les externalitzacions.

El presagi d’un nou intent de mercantilitzar serveis com Educació o Sanitat amb una nova "Llei Aragonès" estarà segur inscript en el full de ruta d’aquest Govern.

Què el Govern de coal·lició entre ERC i Junts és un govern neo-liberal, va quedar més que clar ni 24 hores després d’investir Pere Aragonès. El desallotjament dels tres veïns que romanien al Bloc Llavors amb l’us de la força repressiva de la Brimo dels Mossos d’Esquadra i l’acarnissament de l’ARRO enfront els activistes que van irrompre a la seu d’ERC exigint l’atur del desnonament va deixar de forma palmaria que de "nou cicle" res de res.

I si ens fixem en els nous consellers i conselleres i en triem un a l’atzar... el d’economia, per exemple. Resulta que Jaume Giró ha integrat més consells d’administracions privats que tots els expresidents espanyols junts.

En lúltim temps Giró havia sigut director general de la Fundació "La Caixa". Sí, amigues i amics, la mateixa entitat bancària que va ser una de les pioneres en abandonar la seu social de Catalunya allà per l’any 2017, en ple moment àlgid del processisme.

Però és que també ha sigut director de comunicació de Gas Natural, director general de Repsol, conseller de petronor o president de petrocat. El Govern de Pere Aragonès neix subjecte a algunes de les multinacionals més importants a nivell mundial i que més expòlien arreu del món... i tant sols en un únic individu.

Però ja sabiem també quins són els amiguets capitalistes de Pere Aragonès. Per una mostra més d’aquest Govern neo-liberal entre ERC i Junts, només hem de fixar-nos en la foto de família del passat any 2019 en la que Aragonès és flanquejat per grans dirigients o magnats de la talla de Florentino Pérez, José Luís Rodríguez Zapatero, Artur Mas o Josep Sánchez Llibre (president de Foment del Treball i vice president de la CEOE). Qui és casava, voldran saber els lectors, doncs ni més ni menys que la filla de Jaume Giró, el nou conseller d’economia.

Amb un Govern així és evident que els esforços aniran destinats a protegir i redoblar els interessos dels directius de les grans companyies i els lobbies empresarials.

Per altra banda la classe treballadora i el poble pobre que encara està sortint d’una pandèmia (producte de la mala gestió del mateix govern però amb les sigles intercanviades), veurà com la crisi recaurà sobre les seves esquenes en forma d’acomiadaments, destrucció de treball, deslocalitzacions, rebaixes salarials, més inseguretat, un fort minvament de les condicions laborals i l’aprofundiment de les bretxes salarials i la precarietat laboral, entre d’altres.

Davant aixó, encara de forma incipient, estan sortint numerosos sectors denunciant les seves situacions laborals i organitzant-se per fora d’uns grans sindicats que només s’assenten amb el Govern central i la patronal per allargar els tempos dels ERTO o donar per bones indemnitzacions més altes en comptes de salvar els llocs de treball de milers de families.

No obstant, el calat dels atacs i retallades que estan per venir són històrics i deixa també la possibilitat oberta a que hi hagi alguna emergència de la lluita de classe en el pròxim període.

Enfront això, és imprescindible que la CUP deixi de donar suport al govern de la burgesia catalana, el qual no confrontarà amb els poders fàctics, l’Ibex35 i els grans empresaris; com tampoc confrontarà al Govern central del PSOE i Unidas Podemos per un Referèndum pactat per a 2025.

Per tot això, l’única possibilitat real de resoldre tant els greus problemes soci-econòmics que ja tenim aquí, com per portar endavant les aspiracions democátiques pel dret a decidir del poble catalá, serà amb la mobilització social amb independència de classe de tots els sectors de l’esquerra independentista que estigui decebuda amb aquest Govern.

Tot, juntament amb la construcció d’una esquerra anticapitalista, valenta i que no tingui lligams amb el partits de la burgesia, i que quan hagi d’enfrontar-se amb la repressió dels Mossos d’Esquadra, ja sigui la Brimo, l’ARRO o una combinació d’ambdues, sigui sota el lideratge dels treballadors i les treballadores. Perquè l’existència de la policia és oposada als interessos de la classe treballadora.




temes relacionats

Jaume Giró   /    Govern Aragonès   /    Junts   /    Repressió a Catalunya   /    Candidatura d’Unitat Popular (CUP)   /    Catalunya   /    Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)   /    Mossos d’Esquadra   /    Neoliberalisme   /    Catalunya

Comentaris

Comentar