Itàlia celebra el diumenge unes eleccions parlamentàries de resultat incert en les quals l’ex primer ministre Silvio Berlusconi, implicat en nombrosos escàndols, espera aconseguir un anhelat retorn, encara que no pot aspirar a encapçalar el govern. A continuació, algunes claus de cara als comicis.

Qui són els principals candidats per a aquest diumenge?

Amb la nova llei electoral italiana es va potenciar la formació de coalicions per formar govern, d’aquí que els grans partits, excepte el M5S, hagin optat per forjar aliances.

Amb la centre esquerra, que en els fets a aplicat una agenda política de dreta des del primer govern de Prodi en 1996, és l’extrema dreta i el neofeixisme els qui tenen vent a favor, i també, el Moviment 5 Estels (M5S, dreta populista).

La dreta està liderada per l’empresari Berlusconi, que apareix com a favorit en la prèvia dels comicis, però ell no pot aspirar al càrrec de primer ministre a causa d’una condemna per evasió fiscal. Al costat del partit de Berlusconi, Forza Itàlia, l’aliança integrada per diverses forces entre les quals destaquen els ultradretans de la Lliga de Matteo Salvini i els Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni.

La centre esquerra concorre en coalició liderada pel governant Partit Democràtic (PD) amb un altre excap de Govern al capdavant, Matteo Renzi.
El Moviment Cinc Estels (M5S), encara que concorre en solitari, és la formació que més suport podria aconseguir sense formar part de cap coalició, segons les enquestes.

A l’esquerra de l’esquerra apareixen dues formacions. D’una banda, Potere Al Popolo (PAP), amb un programa electoral “antiliberal radical” segons declaren les persones que ho componen. D’altra banda, Sinistra Rivoluzionaria que reuneix a dos petits grups reclamats trotskistes, Sinistra, Classe i Rivoluzione i el Partito Comunista dei Lavoratori, amb un programa més avançat i anticapitalista que PAP.

Com es votarà el diumenge?

Hi ha 51 milions d’electors habilitats (entre ells 4,2 milions a l’estranger) per triar a 630 membres de la cambra baixa del Parlament i a 315 senadors.

Segons la nova llei electoral, aproximadament una tercera part dels escons s’assignen de forma directa al guanyador en els districtes, mentre la resta es reparteix en termes proporcionals al vot.

Les urnes estaran habilitades a les 7.00 hores i tanquen a les 23.00. Projeccions i resultats no oficials es coneixeran durant la nit, però els definitius no s’esperen fins al matí del dilluns.

Qui s’espera que guanyi aquesta vegada?

Amb les enquestes prohibides les dues últimes setmanes de campanya, els últims sondejos disponibles li donaven al bloc de Berlusconi prop del 40% dels vots, mentre el M5S i la coalició del PD quedarien per sota del 30%.

Però si es confirmés aquest resultat encara no és clar que Berlusconi i els seus aliats aconsegueixin la majoria parlamentària que els permetés governar, una qüestió que podria decidir-se a les regions canviants del sud, on el major rival a batre és el M5S.

En el cas d’un parlament fraccionat, podria haver-hi realiniaments i Forza Itàlia i el PD podrien intentar formar una gran coalició. El que queda clar és que podria quedar sense resoldre’s els problemes crònics de governabilitat que afligeixen a una de les tres principals potències imperialistes de la zona euro al costat d’Alemanya i França.

Què passarà després de les eleccions?

Amb un nou parlament, a la fi de març els diputats triaran als presidents de les dues càmeres. A més, el primer ministre Paolo Gentiloni haurà de presentar la seva dimissió.

Quan ocorrin ambdues coses, el president Sergio Mattarella li encarregarà a la coalició que consideri que té les millors opcions per fer-ho, que formi un nou govern sense que sigui necessari que sigui membre del parlament.

Si no s’aconsegueix formar govern, Mattarella podria dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions per a finals d’any, quelcom que de moment sembla una possibilitat remota, però que ja ha succeït en altres ocasions.

Com pot impactar l’elecció?

Si bé Itàlia és la tercera economia d’Europa, arrossega un baix creixement, alts nivells de desocupació i un enorme deute públic. En 2011 va estar a la vora de quedar en cessació de pagaments en una crisi que va deslligar temors de contagi.

En aquest context les properes eleccions que preocupen a importants sectors de la burgesia, en un país econòmicament malalt i socialment devastat per la crisi, amb una desocupació juvenil que aconsegueix el 33% i que té almenys a 10 milions de treballadors pobres.

La campanya basada en atacar als “migrants” i “extracomunitaris”, acusats de tots els mals que afligeixen al país, tant per part de Berlusconi com de l’extrema dreta, però també pel PD i el M5S, ha generat una major polarització. Però no solament l’avanç de la ultra dreta domina la situació, a una setmana de les eleccions, SiCobas, un dels sindicats de base més actius, que està al capdavant de les lluites dels sectors de logística i agronegòcis, va reunir a prop de 10.000 manifestants a Roma, incloent una majoria de treballadors migrants, exigint millors condicions de treball i contra la repressió i les lleis xenòfobes.