En els primers dies de l’Estat d’Alarma declarat al març de 2020 el govern de coalició va aprovar un decret que modificava la Llei 11/2002, de 6 de maig, per la qual es regula el Centre Nacional d’Intel·ligència. Amb aquesta reforma expressa Podemos aconseguia la que va ser una de les seves primeres reivindicacions ja en 2016 per intentar acordar un govern al costat del PSOE: ser part de la Comissió Delegada per a Assumptes d’Intel·ligència, l’organisme des del qual es controla el CNI.

Fins a aquesta data aquesta comissió estava presidida «pel vicepresident del Govern que designi el seu President» i integrada «pels ministres d’Afers exteriors, Defensa, Interior i Economia, així com pel secretari general de la Presidència, el secretari d’Estat de Seguretat i el director del Centre Nacional d’Intel·ligència, que actuarà com a secretari».

La baixíssima o nul·la possibilitat que Sánchez deixés la presidència d’aquest organisme en el vicepresident Iglesias deixava per fora d’aquesta comissió a qualsevol representant d’Unidas Podemos. Per això entre els seus integrants es va incorporar per decret “als vicepresidents designats pel president del Govern” així com al “director del Gabinet de la Presidència del Govern”, entre altres alts càrrecs.

Va quedar així emparada per llei la presència tant de Pablo Iglesias com del llavors totpoderós director del Gabinet de Pedro Sánchez, Iván Redondo. La dreta del PP i l’extrema dreta de Vox van posar llavors el crit en el cel. La presència d’Unidas Podemos en l’organisme rector del CNI podria posar en risc les seves pràctiques habituals i el manteniment d’aquestes sota secret.

Et pot interessar: El govern "progressista" es nega a investigar l’espionatge contra l’independentisme

Avui, quan surt a la llum l’enorme campanya d’espionatge sobre més de 60 dirigents independentistes catalans i membres de l’esquerra abertzale, queda clar que les pors del PP i Vox eren infundades. Aquestes pràctiques han seguit sota el govern de Sánchez i amb el seu vicepresident Iglesias formant part de l’organisme que controla als qui les portaven endavant.

Els secrets d’Estat segueixen en lloc segur. Iglesias tenia accés com a part d’aquesta comissió a ells, però fins al moment no ha obert la boca. Més enllà de les seves opinions sobre les “clavegueres de l’Estat”, compleix rigorosament el no dir ni una sola paraula de les deliberacions i resolucions d’aquest i altres organismes en les que aquestes clavegueres es gestionen.

La mateixa proposta d’Unidas Podemos perquè s’obri una comissió de recerca ja diu molt de com, malgrat els escarafalls d’indignació, es vol mantenir blindats aquests secrets d’Estat. Pablo Echenique va sol·licitar aquest dimecres que fossin ni més ni menys que el ministeri de l’Interior i el de Defensa, els qui capitanegessin els necessaris esclariments de responsabilitats. És a dir, va demanar a la guineu que cuidés les gallines.

També pots llegir: El Govern “progressista” tanca files davant el CatalanGate mentre Aragonés amenaça amb retirar-li el suport

Per si hi hagués algun dubte, que el govern de Sánchez ja hagi deixat clar que cobrirà amb un espès vel d’impunitat aquest nou escàndol autoritari tampoc serà motiu perquè Unidas Podemos es plantegi la seva presència en aquest govern. Segons declarava Pablo Iglesias en el seu podcast dedicat a l’assumpte, això seria precisament el que voldria la dreta.

Continuar avalant un govern que espia il·legalment a la dissidència política, ven al poble sahrauí a canvi d’una subcontractació de les violacions de drets humans a la frontera, se suma l’escalada imperialista de rearmament i enviament d’armes a Ucraïna… és per a Iglesias, la millor manera de “no fer-li el joc a la dreta”. Mentrestant, PP i Vox continuen avançant enters en la seva carrera a la Moncloa.