No tindrem retrobament similar a l’anunci de “L’Ametller”. Joan Carles I no torna per Nadal. Alguns mitjans filtraven la notícia d’una suposada infecció de l’emèrit per covid-19. La Casa Reial respon que es tracta només d’una mesura preventiva per pertànyer a un grup de risc, ja que té 82 anys.
Sigui com sigui, la pandèmia i la més que possible tercera ona ha resolt el dilema familiar de si l’avi podia venir per a nit de Nadal. Joan Carles I es quedarà en el seu resort de luxe a Abu Dhabi, o de ser certes les informacions negades per Sarsuela, ho canviarà per una altra suit també de luxe en una clínica privada del mateix Emirat.
Podria ser que la pandèmia acabi actuant com un salvavides per a la Corona? Pitjors coses s’han vist en la història de la monarquia. Qualsevol que conegui una mica d’ella sap que morts, assassinats, infertilitats... han marcat la destinació durant segles d’aquesta moderníssima institució. No anava a ser menys en el XXI.
D’entrada el risc de contagi -o el contagi amagat- ha resolt el sainet nadalenc d’una forma elegant. Felip VI no volia de tornada al seu pare, temorós que la seva presència obrís un nou episodi de la llarga crisi de la institució. L’avi, insistia en el contrari. El molt... Borbó, li ha confessat als seus afins més pròxims que la seva estada en un dels hotels de luxe més cars del món, li està resultant avorrida. En un pis de 50 metres i sense ascensor caldria deixar-ho.
Però a més, no hi ha dubte que la seva salut és una variable clau per al futur de la institució. S’assembla així a les acaballes del seu predecessor, Franco. Passada la barrera dels 80 les expectatives en l’inevitable “fet biològic” van ser moltes d’una part de l’oposició antifranquista. Però mort el gos, no es va acabar la ràbia. Amb Joan Carles I això serà encara més així. Ja té successor en el càrrec i tota una operació d’Estat per a separar-lo del seu llegat més qüestionat.
Si el patriarca de la saga es veu afectat per la malaltia que ha marcat a foc 2020 en el calendari, o per qualsevol altra de caràcter terminal, aquest fet serà convertit en un gran actiu per a inundar-nos de panegírics sobre la seva figura, el seu rol en la Transició i els “draps bruts” es converteixin en meres taques en un magnífic expedient al “servei a Espanya”. Fins als republicans “sui generis” de Podemos i IU -que es conformen amb algun tuit o declaració tricolor, mentre sostenen al govern que continua blindant la institució- callaran per “respecte institucional”.
No diguem quan el desenllaç sigui la seva defunció. Si el seu contagi per covid-19 és cert, el virus no distingeix entre sang blava i vermella. Encara així seria cínic pensar que l’octogenari borbònic té les mateixes possibilitats de morir-se que els desenes de milers d’avis morts a les seves cases, residències o hospitals en els últims mesos. Una cosa és que el virus no distingeixi de sangs, i una altra que tingui les mateixes possibilitats d’èxit en una sanitat privada “full equip” que en una sanitat pública buidada durant anys i en col·lapse.
Encara que soni tètric, l’inevitable “fet biològic”, arribi més aviat o més tard, serà el seu últim servei a la Corona. Ningú parla malament del mort en l’enterrament. Però sobretot quina millor manera de segellar el relat que les corrupteles i “borbonadas” són cosa del pare i no de l’impol·lut i gairebé virginal Felip VI? Això de “a rei mort, rei posat” és una de les lleis de la monarquia.
Com el seu predecessor Franco, és molt possible que Joan Carles I mori en el llit. Com llavors, seran molts els que voldran donar-li una sobre vida d’altres quaranta anys a la Corona com a clau de volta del Règim del 78, tal com la va definir ahir el ministre de Justícia. Com llavors, hi haurà molt republicà que, emulant a Carrillo i al PCE, se sumaran al relat que és una concessió necessària per a frenar les tendències involucionistes -en els 70 era el “soroll de sabres”.
La covid-19, una altra malaltia o l’edat, es podrà emportar a l’emèrit, però no a la monarquia. Per a acabar amb ella el camí és barallar per la fi del règim polític de la qual és pilar. I per a això és imprescindible construir una altra esquerra diferent de la que ho és abans de res la de La seva Majestat. Una esquerra que vulgui tombar l’herència del Franquisme i lluitar per un programa social que faci pagar, aquesta vegada sí, la crisi als capitalistes.
