Política Estat espanyol

ANIVERSARI 14 D'ABRIL

I si el que ens costa la Monarquia anés per a lluitar contra el coronavirus?

Cada any la Monarquia ens costa un pastón de diners dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). L'assignació directa dels PGE és de 8.434.280 euros. Però és només una petita part de la despesa.

dimarts 14 d’abril| edici� del dia

A aquest se sumen despeses de viatges, representació i molts altres derivats de diferents ministeris com el Ministeri de Defensa, Interior, Presidència, Afers exteriors o Hisenda. En total, es calcula que la Monarquia ens costa uns 60 milions d’euros anuals. A part d’això, les seves fastuoses festes com les noces reals de 2004 va suposar una mobilització d’uns 40 milions d’euros més.

Aquest desficaci de despesa pública, és un insult a cada persona treballadora que viu ofegada en despeses i factures i amb l’amenaça de l’acomiadament o sofrint per les conseqüències que li porta la crisi del coronavirus o el que li pugui caure damunt.

Fa just un mes, el dissabte 14 de març, el diari britànic The Telegraph va revelar que Felip VI era hereu d’una fundació offshore a Panamà, que contenia una “donació” de 65 milions d’euros de l’Aràbia Saudita. Probablement, per la concessió de l’AVE a la Meca. És només una comissió més de Joan Carles I procedent de dictadures.

És públicament coneguda la seva manera de maniobrar i la seva bona relació amb l’Aràbia Saudita des d’agost de 1975, quan, segons documents desclassificats de la CIA, els EUA va aprovar un projecte finançat per l’Aràbia Saudita perquè Espanya lliurés el control del Sàhara Occidental al Marroc, llavors província 53 d’Espanya. Amb el control de la mina de BuCraa, en territori sahrauí, la dictadura alauita va passar a controlar les tres quartes parts dels fosfats del món, mentre Kissinger i EUU mantindrien el suport a Joan Carles de Borbó com a Cap d’Estat.

Negocis mafiosos apart i 89 anys després de la proclamació de la II República ens plantegem, I si el que ens costa la monarquia anés per a lluitar contra el coronavirus? Això suposarien 60 necessaris milions d’euros més anuals per a frenar el covid-19. Es podrien destinar en màscares, bates i altres EPIs o, millor encara, en test massius per a controlar els positius asimptomàtics que tants contagis ocasionen.

Es podria destinar només a la Comunitat de Madrid, per exemple, per a recuperar les 2100 llits menys que s’han retallat des de 2008. No farien falta hospitals precaris com IFEMA, que no compten amb serveis de radiodiagnòstic tan necessaris per a detectar l’evolució de patologies respiratòries. Es faria un altre gran hospital permanent per a la Comunitat. Es podria per exemple, dotar de més unitats UCIs a l’Espanya buidada, tan necessàries avui com mostra la situació sanitària a Castella-la Manxa i Castella i Lleó. S’erradicaria més ràpid el contagi, hi hauria menys morts i no hi hauria ni el confinament ni la situació que ens espera.

En total, els rescats a la banca de l’anterior crisi, ens han costat un total de retallades en la sanitat pública de 21.000 milions d’euros i també es van retallar puestos a la sanitat. Les infermeres que avui falten en cada comunitat per a lluitar contra el coronavirus, o estan en la privada atenent negocis lucratius o són a l’estranger. Des de 2008, es van retallar 10.000 llocs sanitaris menys. Només a l’estranger, hi ha 8000 infermeres espanyoles que van haver d’emigrar davant les retallades, l’atur i l’alta temporalitat que feia impossible qualsevol conciliació familiar i personal. Que bé ens vindrien avui.

Aquesta situació de precarietat contrasta amb la fortuna de la casa reial, que es calcula en 2.000 milions d’euros. Això sense comptar tot el que gasten en la seva insultant manera de vida. Aquests 2.000 milions d’euros hem de prendre’ls i posar-los a la disposició de la nostra salut.

Felip VI va anul·lar la retribució al seu pare davant l’escàndol dels 65 milions d’euros de l’Aràbia Saudita. Però el que no volem heretar és aquesta monarquia hereva de Franco. Una institució medieval que cap persona en més de 40 anys ha votat mai. L’any passat desenes de milers de persones van participar en consultes populars sobre la Monarquia. Guanyava àmpliament el No a la monarquia. Mentrestant, el govern PSOE-UP es nega a obrir els cadenats oxidats de la Constitució i li dedica a Felip VI aplaudiments i besamans. Igual que amb les multinacionals i la classe empresarial, el govern protegeix a la monarquia. Però el que mereixem és ser súbdits de ningú ni que la Constitució els continuï protegint. Per això és necessari ja obrir processos constituents lliures i sobirans per a decidir-ho tot.




Comentaris

Comentar