Jovent

VAGUES ESTUDIANTILS

I a tu quins obstacles et posen per a convocar vaga en el teu institut?

Teòricament, la llei empara el dret dels estudiants per a convocar vaga i adherir-se sense permís dels seus familiars o tutors. Però la realitat és una altra. Per això, per què no ens expliques la teva experiència i pensem com organitzar-nos per a acabar amb la falta de democràcia interna en els instituts?

dilluns 18 d’octubre| edició del dia

Els joves som una part important de la societat, malgrat això som també un dels grups quina paga més durament les conseqüències d’aquest sistema que ens explota dia i nit. Un alt percentatge d’atur juvenil, matrícules universitàries que no permeten a tots els joves la possibilitat d’estudiar i una criminalització constant. La pandèmia, a més, ens ha afectat durament, veient-se limitada la nostra presència a les aules i deteriorant greument la nostra salut mental, augmentant en gran manera els casos de depressió i ansietat en adolescents. Tanmateix hem tornat a les aules, i amb això ha tornat la lluita pels nostres drets estudiantils.

L’autoorganització en els centres educatius és una cosa molt rellevant, els estudiants hem de tenir el dret de poder reunir-nos en assemblea i hem de tenir la potestat de decidir si ens adherim o no a les vagues [1] convocades pels sindicats i organitzacions, i tot això ha de ser facilitat pel director del centre, segons recull l’Article 28 del Reial decret 732/1995 [2]. No obstant això, el que citen aquestes lleis és molt diferent del que els estudiants ens trobem dia a dia en els centres educatius, on només se’ns posen obstacles per a evitar què exercim els nostres drets amb plena llibertat.

Et pot interessar: Vaga estudiantil a Catalunya contra la crisi educativa

Són diversos els centres educatius catalans en els quals ens hem trobat diverses dificultats per poder oficialitzar la vaga convocada per a aquest passat 1 d’octubre. El problema és que la direcció dels centres, els qui en teoria ens haurien de facilitar l’exercici de reunió als estudiants per a prendre aquest tipus de decisions, majoritàriament són qui causen les dificultats.

Cada centre té el seu propi reglament intern que estableix un protocol per a dur a terme aquest tipus d’accions, basat en la normativa de centres de la Generalitat. El problema resideix en què moltes vegades s’impossibilita als alumnes a poder seguir aquest protocol. Per exemple, impedint que el Consell de Delegats es reuneixi per a prendre decisions col·lectives que després s’emportin a votació en totes les aules. I això no és una cosa que passi només amb la vaga de l’1 d’octubre, són moltes les vegades que, les i els estudiants que reclamem poder exercir amb total llibertat els nostres drets, no sols ens hem vist entorpits a l’hora d’intentar dur a terme aquests protocols, sinó que també rebem amenaces acadèmiques, humiliacions per part del professorat o la direcció i, en general, tractes totalment injustos i injustificables.

Com a militant política i, actualment, estudiant de primer de batxiller, són moltes les experiències que he viscut i que m’han demostrat la nul·la intenció dels centres educatius per permetre’ns als alumnes convocar o adherir-nos a vagues.

I no és només que se’ns entorpeixi durant el procés, sinó que després es busca la millor manera d’evitar que aquest procés es torni a portar acabo. El passat 8 de març va haver-hi moltes dificultats a escala estatal per a convocar la vaga pel dia de la dona, no obstant això en llocs com a la província de Barcelona es va aconseguir. En el meu institut, situat a la província de Barcelona, les estudiants intentem adherir-nos a la vaga convocada. El centre, que ni tan sols disposava d’un protocol informatiu per als estudiants, en comptes d’interposar-se a la vaga va decidir que era més oportú manar a una de les tutores, del curs que havia volgut convocar la vaga, a passar classe per classe a increpar als alumnes, afirmant que érem uns inconscients per adherir-nos a una vaga els motius de la qual, suposadament, desconeixíem i que si algú faltava constaria com una falta injustificada, tret que fossin els nostres pares o tutors legals els qui truquessin al centre per a justificar la falta. Òbviament això va suposar una humiliació per a qui havíem intentat convocar la vaga i un intent més, de mantenir-nos “a ratlla” i evitar que ens organitzem.

Aquesta classe d’amenaces i humiliacions a l’alumnat, durant el procés per a convocar vagues o adherir-se a elles, és molt més freqüent del que moltes persones poden arribar a imaginar-se i, per descomptat, és una cosa inadmissible. Pretenen així que quan arribem al món laboral ens acoquinem a l’hora de sindicar-nos i de lluitar pels nostres drets, anar “educant-nos” en una cultura de la passivitat i l’individualisme? Probablement, però no hem de fer ni un pas enrere quant a la lluita pels nostres drets, com a estudiants i futurs treballadors.

Et pot interessar: ContraCorrent: una joventut que no abaixa el cap ni davant Vox ni davant el capitalisme verd del Govern

Teòricament, la llei empara el dret dels estudiants per a convocar vaga i adherir-se sense permís dels seus familiars o tutors. Però la realitat és una altra. Per això, per què no ens comptes la teva experiència i pensem com organitzar-nos per a acabar amb la falta de democràcia interna en els instituts?

[1] Article 8, paràgraf 2 de la Llei 8/1985: En els termes que estableixin les Administracions educatives, les decisions col·lectives que adopti l’alumnat, a partir del tercer curs d’Educació Secundària Obligatòria, respecte a l’assistència a classe no tindran la consideració de faltes de conducta ni seran objecte de sanció, quan aquestes hagin estat resultat de l’exercici del dret de reunió i siguin comunicades prèviament a la direcció del centre.

[2] Article 28 del Reial decret 732/1995: Els directors dels centres garantiran l’exercici del dret de reunió dels alumnes dins de l’horari del centre. Els Reglaments de règim interior dels centres establiran l’horari que es reservi a l’exercici d’aquest dret. Dins de les atribucions de direcció i coordinació que els confereix la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació, els òrgans competents dels centres facilitaran l’ús dels locals i la seva utilització per a l’exercici del dret de reunió.

Article 13.1 del Reial decret 732/1985: “Els alumnes tenen dret al fet que el seu rendiment escolar sigui avaluat amb plena objectivitat.”

Article 16 del Reial decret 732/1985: “Els alumnes tenen dret al fet que es respecti la seva llibertat de consciència, les seves conviccions religioses, morals o ideològiques, així com la seva intimitat pel que fa a tals creences o conviccions.”




temes relacionats

Lluites   /    Secundaris   /    Vaga estudiantil   /    Jovent   /    Moviment estudiantil   /    Estudiants

Comentaris

Comentar