Reuters
És probable que els Països Baixos no siguin coneguts, ara com ara, com un dels països europeus on es protesti més, ni on les manifestacions o altercats al carrer siguin una imatge gaire quotidiana. Potser els últims grans altercats daten de principis de la dècada dels 1980, on van ser força sonades les protestes contra la reialesa holandesa en un moment on a les grans ciutats hi havia mancança de llars. No obstant això, sembla que després de les últimes restriccions, en contra del Coronavirus, la gent s’ha decidit a sortir finalment al carrer per fer-se escoltar.
Com la resta dels països, a Holanda hi ha hagut fortes restriccions, no s’ha permès fer reunions de més de dues persones i molts negocis, com ara els bars i restaurants, romanen tancats des d’octubre. Així i tot, les normes s’han dut a terme de manera escalada, és a dir, a poc a poc. Aquesta és l’estratègia del govern holandès, gens diferent als de la resta de la Unió Europea. Per si fos poc, també val a dir que el govern ha ajudat i ajuda als negocis i empresaris.
En aquest sentit, les darreres regulacions que es van donar a conèixer la setmana passada i que s’equiparen a restriccions que no s’havien viscut des de La Segona Guerra Mundial han estat la gota que ha fet vessar el got.
El passat dissabte 23 de gener es va posar en vigor les noves normatives a Holanda. El primer ministre, Mark Rutte, cap del gabinet el qual va dimitir fa dues setmanes (figues d’un altre paner), va anunciar que s’implantava un toc de queda que comprendria des de les 21:00 fins a les 5:30, almenys vàlid fins al 9 de febrer. Aquell mateix cap de setmana, els protestants van sortir al carrer. Les ciutats on aquestes protestes han sigut més destacables són a la capital neerlandesa, Amsterdam, i també a Eindhoven on segons el diari DutchNews han sigut arrestades més de 300 persones. La policia no ha dubtat en utilitzar gas lacrimogen per esvair als manifestants. La revolta ha arribat també a llocs molt més remots del país, per exemple a l’illa de Urk uns protestants han calat foc a un centre on es realitzaven proves de Coronavirus, així com a Stein o Limburg, al sud de l’estat. A Rotterdam, la segona ciutat més gran del país, també ha viscut forts enfrontaments entre els manifestants i les autoritats. La policia va recórrer a la utilització de dolls d’aigua a pressió i gasos contra gran quantitat de persones que estaven congregades als carrers, provocant més de 180 detencions,
Després de tres nits de concentracions, s’espera que aquestes continuïn en els pròxims dies. Mark Rutte no s’ha fet esperar per donar a conèixer el seu punt de vista davant les revoltes i queixes dels ciutadans, tot titllant de vandalisme el que s’ha viscut a les ciutats d’Amsterdam i Eindhoven. Ha condemnat els fets tot dient: «Aquests altercats no tenen res a veure en protestes: això és violència criminal i serà tractada com a tal». La resta de polítics holandesos, així com els alcaldes de totes les ciutats han mostrat acord amb les paraules del primer ministre i fins i tot han recomanat que no deixin sortir els nens al carrer per por del que pugui passar.
