Catalunya

RACISME INSTITUCIONAL

La Generalitat demana presó per a l’Ibrahim i el Charaf per les protestes de la sentència de l’1O

La fiscalia espanyola demana 9 anys i la Generalitat 3 anys i 6 mesos als joves Ibrahim i Charaf, dos dels últims empresonats per participar en les protestes per la sentència de l’1O.

dijous 9 d’abril| edició del dia

La fiscalia espanyola demana 9 anys de presó i la Generalitat 3 anys i 6 mesos als joves Ibrahim i Charaf, dos dels últims empresonats per participar en les protestes per la sentència de l’1O i que encara romanen en presó preventiva. Així ho ha comunicat “Llibertat Charaf i Ibrahim”, el col·lectiu que va néixer per donar suport a aquests dos joves empresonats a Girona durant les protestes post- sentència, en un comunicat públic on rebutgen aquestes penes de presó.

En el comunicat, firmat també per Alerta Solidària, es parla de com la fiscalia “sobredimensionant uns fets i aprofitant el marge punitiu que li dona la reforma del Codi Penal del 2015, demana unes elevadíssimes i injustificades penes de presó a en Charaf i l’Ibrahim de 9 anys de presó, 7.200 euros de pena multa i una indemnització conjunta en concepte de responsabilitat civil de 900 euros”.

La defensa creu que “de cap manera es pot considerar proporcionada la pena que demana la fiscalia en un estat democràtic i de dret,i per tant, denunciem que l’actuació del ministeri públic té l’objectiu d’acarnissar-se i escarmentar dos joves de 18 anys que es troben en una situació vulnerable”.

La denúncia del comunicat però també és molt crítica amb la Generalitat de Catalunya, a la qual acusa de tenir un “doble paper”: “Tot i que el seu Govern ens ofereixi discursos pomposos sobre l’amnistia dels presos i la repressió de l’Estat espanyol, després, sense que se’n assabenti l’opinió pública, ens la trobem de cara fent d’acusació particular demanant als nostres companys penes de presó" i exigeix al Govern de la Generalitat que "deixi de doblegar-se als interessos corporatius del cos dels Mossos d’Esquadra i a la repressió espanyola i retiri la seva acusació immediatament”.

El comunicat finalitza exigint la posada en llibertat immediata de la presó provisional del Charaf i l’Ibrahim per poder “afrontar aquest procés amb garanties” i la seva posterior absolució com a presos polítics.

I és que aquests juntament amb el Mouhcine, el Mohammed i el Dani en presó preventiva a Madrid, són els únics joves que resten en presó provisional sense fiança des de fa mesos “pel risc de reiteració delictiva i manca d’arrelament”, quelcom que s’associa al fet de que ambdós siguin de nacionalitat marroquina i que han residit en un centre de mentos tutelats.

Darrera d’aquest empresonament el grup de suport hi veu “una motivació política”, “un muntatge policial i polítc” i un interès en associar que “les persones violentes durant la protesta eren de nacionalitat estrangera”. Tot i que la la defensa veu diverses contradiccions en les versions dels mossos que els van identificar, els dos joves tenen oberts expedients d’expulsió.

Des d’Esquerra diari ens solidaritzem amb els joves represaliats i les seves famílies i ens adherim a la denúncia del comunicat per exigir la retirada de l’acusació de la Generalitat, la qual es suma a la repressió del govern de Pedro Sánchez, i també la de la fiscalia espanyola.

De la mateixa forma, exigim també la posada en llibertat de tots els presos i preses polítics per a que puguin passar el confinament en els seus domicilis en aquesta situació d’excepcionalitat de crisis sociosanitària provocada pel covid-19, proposta denegada pel govern del PSOE-UP i davant la qual el Govern de la Generalitat s’hi ha plegat.

Perquè el cas del Charaf i i l’Ibrahim no és un cas aïllat. Hi ha centenars de joves acusats i empresonats per organitzar-se i exercir el seu dret legítim a la protesta. I és que reprimir i criminalitzar el jovent que surt al carrer i defensa els seus drets sembla preferible a escoltar les seves demandes, i més si és immigrant.

Molta de la joventut que vam participar d’aquelles protestes contra la sentència ho fèiem també amb la idea de lluitar per un món millor: acabar amb la precarietat laboral, per una educació al servei del poble, per una vivenda digna, per una vida sense masclisme, LGTBIfòbia ni racisme. Posem en peu un moviment antirepressiu que pugui coordinar tots els casos i lluiti juntament amb la classe treballadora, les dones, la joventut i les migrants per una societat millor.




temes relacionats

Racisme institucional   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Joventut sense por   /    Criminalització de la joventut   /    Repressió Catalunya   /    Catalunya   /    Joventut    /    Racisme   /    Política Estat espanyol   /    Generalitat   /    Catalunya   /    Societat

Comentaris

Comentar