No hi ha fissures. Aquest 12 d’octubre, en la desfilada de les Forces Armades, Unidas Podemos va voler buidar tot dubte. Els i les ministres van estar per recolzar amb la seva presència la política de Defensa i Exteriors del govern de coalició. Irene Montero, Alberto Garzón i Yolanda Díaz (Ione Belarra es va absentar per estar de baixa per embaràs) van saludar a Sa Majestat com la resta de súbdits i van passar revista a les tropes dels exèrcits des de la llotja.
No era una desfilada més. Era la desfilada militar enmig de la major escalada militarista dels països de l’OTAN. El govern “progressista” és part d’ella des del començament i els Pressupostos Generals de l’Estat 2023 són la primera peça d’aquest full de ruta. Així defensa l’Executiu de PSOE, Podemos i el PCE els interessos de l’imperialisme espanyol.
Lluny queden les paraules de les ministres i el ministre morats en contra de l’augment de la despesa militar de fa només algunes setmanes. La presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat la setmana passada van voler vendre’ls com els comptes amb major despesa social de la història. No obstant això, el que no diuen, és que són les que contenen la major despesa militar dels últims 40 anys.
#12deOctubreNadaQueCelebrar salvo para los y las ministras de Unidas Podemos. No se han querido perder la exhibición del militarismo imperialista español de cada año, acompañadas de la Corona y el ministro condenado por Estrasburgo por encubrir torturas. Todo muy "progresista" pic.twitter.com/Ffc1PVDNQR
— Santiago Lupe (@SantiagoLupeBCN) October 12, 2022
El govern compleix així amb els seus compromisos amb l’OTAN per elevar la despesa militar fins al 2% del PIB per a abans de 2030. Per a enguany la partida de Defensa, de 12.827 milions, pujarà un 26% respecte a 2021, fins a arribar al 1,2% del PIB. No obstant això, la despesa militar total, segons l’informe del Centre Delàs, sumarà la barbaritat de 27.617 milions, superant ja l’objectiu del 2%.
A la partida oficial del ministeri cal sumar les partides de 4.015 milions per a classes passives militars, els 3.672 per a la Guàrdia Civil, els 1.601 per l’R+D militar, els 1.409 d’interessos dels crèdits d’armament, els 1449 del pressupost anterior no executat, els 1.289 per a organismes autònoms del ministeri, els 700 per a les mútues militars, els 337 per al CNI o els 237 per a organismes militars internacionals.
Garzón, Montero i Díaz votaran, al costat de la resta de diputats i diputades d’Unidas Podemos, aquests comptes. El seu suport públic a una festivitat tan reaccionària com la desfilada de la Festa Nacional -que commemora ni més ni menys que la conquesta d’Amèrica, la fita fundacional de l’imperialisme espanyol- és a més una contribució a la legitimació de l’Exèrcit i de les polítiques de rearmament en les quals està immers.
La integració de Podemos, IU i el PCE en el règim és ja total. La seva contribució a la seva reestabilització, a la recuperació de la seva pota esquerra -el PSOE- i de la mateixa Corona amb el recanvi de Felip VI, ha estat fonamental. Ara, enmig d’una situació internacional en la qual les potències es preparen per a una agressiva disputa per mercats i zones d’influència, contribueixen a l’emblanquiment d’aquesta escalada i al posicionament de l’imperialisme espanyol en aquesta pugna.
És urgent que des de l’esquerra anticapitalista, l’esquerra sindical i els moviments socials donem la resposta que Unidas Podemos i la burocràcia sindical de CCOO i UGT pretenen evitar. Necessitem una contestació als carrers contra el militarisme creixent de l’imperialisme espanyol, que comenci per una mobilització per tombar els pressupostos del rearmament.
