El Frente Obrero (FO) continua la seva lluita per integrar-se en el Règim del 78 amb la seu defensa dels cossos de seguretat de l’Estat i de la seva funció repressora. Un nou episodi en la llista de postures antiobreres d’aquesta secta que s’ha fet viral por la reunió del seu líder Roberto Vaquero amb l’Associació Unificada de Guàrdies Civils a Cadis, on Vaquero ha afirmat que es tracta de treballadors i que hauria escoltat les seves demandes. Una postura falsa que ve a demostrar la ignorància teòrica del líder de FO però que no és exclusiva d’aquesta secta, sinó que es reprodueix en altres grups estalinistes a nivell internacional.


Amics dels ‘maderos’ i enemics dels traballadors

La postura del Frente Obrero en si no és nova, encara que la foto a les xarxes socials hagi viralitzat breument aquesta polèmica. El seu programa porta temps defensant una postura totalment allunyada del marxisme respecte a les forces de seguretat de l’Estat.

Per començar, perquè parteixen del punt de considerar a la policia part de la classe treballadora por la seva condició d’assalariats i probablement por l’origen social de la majoria dels seus membres. Diferents comptes lligats al FO agiten la idea de la defensa de les condiciones laborals dels assalariats com a motiu per a defensar qualsevol associació o sindicat dels cossos de seguretat de l’Estat, com si no hi hagués distinció con qualsevol altra professió. I, no obstant això, sí que n’hi ha. Policies i Guàrdies Civils cobren un salari, cert, però no per això participen de la producció capitalista, sinó que la seva funció social dins del règim capitalista es precisament defensar l’ordre establert. Dit d’una forma més simple, han passat de ser els explotats a ser gossos guardians que defensen als explotadores.

Engels definia l’Estat burgès com “un grup d’homes armats”, els pilars fonamentals dels quals són les seves presons, la Policia, l’Exèrcit i la resta de les institucions repressives. La funció social d’aquestes institucions es protegir els interessos de les classes explotadores enfront de les classes explotades. No per casualitat el programa del moviment obrer des de la Comunitat de París incloïa l’abolició de la policia i l’exercit com a part de la destrucció de l’aparell repressiu de l’Estat burgès.

Posteriorment Trotsky faria una anàlisi similar sobre el rol de la policia dins de l’Estat burgès:

“Tot Estat és una organització coercitiva de la classe dominant. El règim social roman estable en tant que la classe dominant es capaç, mitjançant l’estat, d’imposar la seva voluntat sobre les classes explotades. La policia i l’exèrcit són els instruments més importants de l’estat. Els capitalistes renuncien (malgrat no fer-ho totalment, ho fan en gran mesura) a mantenir els seus propis exèrcits privats en favor de l’estat per a evitar que la classe obrera creï les seves pròpies forces armades.”

No obstant això, el Frente Obrero desconeix o ignora les postures del marxisme revolucionari perquè ells aposten por un socialchovinisme on repressor i oprimit formen part del mateix grup sense importar la seva funció social dins del règim capitalista.

És per aquest motiu que el marxisme revolucionari mai ha defensat la sindicalització dels cossos de repressió de l’Estat ni els ha considerat part de la classe treballadora, els veu més aviat com traïdors de classe. Com demostren en cada conflicte obrer, posant-se del costat de l’empresa en els piquetes i atacant als treballadors i a aquells manifestants que donin suport a la lluita obrera. O quan ataquen de manera indiscriminada al proletariat migrant seguint un ideari racista, el mateix ideari que per cert també reivindica el Frente Obrero que ja assumeix i difon missatges racistes com això del Gran Reemplaçament amb el que es criminalitza al proletariat d’origen no europeu o de fe islàmica.

Des de posiciones socialxovinistes com les del FO es defensa aquesta postura amb la idea de “guanyar-se” als policies al servei del poble. Però com demostren dades de països com els Estats Units donar-li aquest tipus de concessions a la policia només acaba en un augment de la repressió i de l’assassinat de treballadors. Els sindicats de policia acaben actuant com a grups de pressió perquè els seus membres esquiven la més mínima conseqüència després de realitzar brutals actes de repressió i funcionen com a lobbies corporativistes que defensen els seus interessos.

A més, es podria plantejar una pregunta essencial. Què significa donar-los “millors eines” perquè facin el seu treball? Donar-los més i millors armes perquè siguin més eficaces en l’hora de reprimir als treballadors i a la joventut com van fer en la vaga del metall de Cadis? Això ja ho fa el govern PSOE-UP.

Però tot això li és igual al FO que en el seu programa en cap moment planteja la dissolució de la policia i altres cossos de repressió, sinó la seva posada al servei del poble com el programa màxim, com si fos una institució rescatable. Mentrestant, plantegen la seva “democratització”, un impossible al no ser una institució reformable, a partir de 4 punts:

. “Depuració de comandaments policials corruptes al servei dels interessos de la partitocracia i a aquells al servei de la reacció més rància”.

. “Democratització de les estructures del cos. Incloent la possibilitat de sindicar-se en la Guàrdia Civil”.

. “Equiparació de sous entre els diferents cossos policials i la Guàrdia Civil”.

. “Supressió de les policies autonòmiques i la seva integració en la Policia Nacional”.

Es a dir, ni una paraula del seu rol objectivament reaccionari dins d’un règim capitalista i més aviat una llista de peticions. Mesures com l’equiparació de sous que podrien comprar associacions reaccionàries com Jusapol i mesures que tracten de vendre que podria haver-hi “policies bons”, policies que no obeeixen al manteniment de l’ordre burgès. Policies imaginaris suposem. Suposem que el pròxim serà vendre’ns policies que no executin desnonaments o Guàrdies Civils que no disparen a migrants en Melilla.

No faltarà qui ens vulgui vendre la moto que guanyar-se membres de la policia o d’altres cossos repressius pot ser una cosa necessària per a la revolució o per a defensar-se del feixisme. Una idea que por un costat revela que qui la pronuncia no està per la revolució proletària, i que por un altre manté la mateixa actitud il·lusa o cínica que té el reformisme. Vegem què opinava el marxisme revolucionari d’aquesta última idea, sobre això Trotsky afirmava en el moment d’auge del feixisme:

“L’esperança dels partits reformistes de la Segona i la Tercera Internacional, i també dels sindicats, que els organismes de l’estat democràtic les anaven a defensar de les bandes feixistes va demostrar sempre i a tot arreu ser una il·lusió. Quan es donen crisis serioses, la policia invariablement adopta respecte a les bandes contrarevolucionàries una amistosa neutralitat, quan no col·labora amb elles directament”.

Com veiem, en un moment de crisi de l’Estat, la policia no dubtarà a aliar-se, si es que no compon de facto, amb els grups més reaccionaris per a defensar l’ordre burgès.
Ni tan sols és una postura original o “políticament incorrecta” com potser Vaquero ven al seu públic en Twitch per a guanyar-se un parell de donacions i presentar-se com a alternatiu, un programa semblant va ser defensat no fa tant l’esquerra institucional francesa quan va donar suport a les mobilitzacions policials també sota l’excusa de “defensar les condiciones laborals” i que podia haver-hi policia al servei del poble. En aquell moment va significar donar cobertura a una onada de polítiques lliberticides que van alimentar l’odio xenòfob i islamófob en el context de les eleccions presidencials franceses.

De discursos xenòfobs sap molt el Frente Obrero, Vaquero va deixar anar un discurs del pal fa un parell de mesos en l’acte Letras a Sevilla presentat per Arturo Pérez Reverte, on a la pregunta de Macarena Olona, una altra amiga del Frente Obrero, Vaquero es va voler fer el brau davant dels ‘señoritos’ sevillans. El líder del Frente Obrero va voler vendre’s com un possible líder d’una força policial que tirés als migrants il·legals dels barris acusant-los de ser un risc a la “cultura nacional”. En una declaració que poc ha d’envejar a la de grups d’extrema dreta més clàssics, el cap de la secta estalinista va exposar ràpidament la connexió entre el seu programa de nacionalisme espanyolista i xenofòbia amb la seva defensa dels cossos de seguretat de l’Estat. El Frente Obrero és amic de la policia perquè tots dos busquen el mateix, defensar l’ordre burgès i culpabilitzar al migrant de l’explotació capitalista.

A un costat i un altre dels Pirineus, l’estalinisme més xovinista aposta por guanyar-se la simpatia de ‘maderos’ i ‘picoletos’ perquè continua la seva integració en el règim burgès com els seus més ardents defensores.