×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

França: un pas important en la fundació d’una nova organització revolucionària

El passat cap de setmana vam realitzar a Saint Denis i Sarcelles, dues ciutats de la "banlieue" parisenca, una Conferència Nacional que va fer una crida a la constitució d'una nova organització revolucionària. Van participar més de cent delegats en representació de 311 participants del procés de discussió, que va consistir en almenys dues assemblees per zona o regió en les setmanes prèvies.

Facebook Twitter

La Conferència Nacional va comptar amb un alt nivell de discussió en els diferents punts (internacional, nacional i llançament de la nova organització), amb innombrables intervencions, especialment en l’últim punt, que fa referència al problema principal que volia tractar la Conferència: com construir una nova organització revolucionària a França.

Votem una crida per a la constitució d’una nova organització revolucionària sobre la base d’una política independent cap al neorreformisme de Mélenchon, la centralitat de la lluita de classes, la lluita per l’aliança i hegemonia obrera respecte dels moviments de lluita com a antiracista, feminista i LGBT, etc. Temes tots aquests que van ser centrals en la campanya per la candidatura d’Anasse Kazib i són part de la política quotidiana de Révolution Permanente (RP). Es va votar també un Comitè d’Animació Provisori (CAP) de 34 membres, que és la instància que organitzarà i escriurà els documents de fundació de la nova organització que es realitzarà durant la tardor europea.

Aquesta Conferència Nacional va mostrar també l’abast de la política que impulsem des de RP juntament amb companys i companyes que acorden a construir una nova organització revolucionària. A més de les zones més tradicionals en les quals ve militant RP, com la regió parisenca, Tolosa i Bordeaux, van participar companys i companyes de Le Mans, Nantes, Rennes i Brest a l’Oest de França; Le Havre, Lilla, Mulhouse, Estrasburg i Moselle al Nord i Est, Chambéry, Grenoble i Lió, la zona alpina i també Montpeller i Marsella en la zona sud i mediterrània.

Van participar treballadors del transport afiliats a la CGT i a Sud-Rail així com les principals dirigents de la vaga de netejadors d’estacions de trens d’ONET de 2017. També va ser molt significativa la presència de joves secundaris, de París, Bordeaux, Rennes i Le Havre, amb qui ens proposem desenvolupar en comú la política revolucionària en el moviment estudiantil, més enllà de la Universitat, la nostra agrupació Le Poing Levé (LPL) es va transformant en la principal organització estudiantil d’esquerra, en el marc d’un clima de nova avidesa per les idees marxistes i contestatàries en la joventut. Va participar també Sasha Yaropolskaya, una de les principals referents del moviment LGBT a França i que havia estat una de les portaveus de la campanya electoral d’Anasse Kazib.

L’emergència d’un nou corrent polític de l’extrema esquerra

En un context en què bona part de l’extrema esquerra abandona els seus posicionaments classistes i s’agrupa amb Mélenchon o el secunda des de fora, el reagrupament que estem portant endavant significa l’emergència per primera vegada en dècades d’un corrent polític d’extrema esquerra amb una certa massa crítica, un diari digital que va complir aquesta setmana set anys, inserció en els llocs de treball i estudi i la presència d’Anasse Kazib com a referent polític nacional.

Estem avançant, si bé encara en petita escala, en allò en què va fracassar el Nou Partit Anticapitalista (successor de la vella LCR mandelista), que ara s’acosta cada vegada més a Mélenchon, però sense integrar-se orgànicament el seu espai. Com va escriure en un recent article, Antoine Larrache de la direcció del NPA:

"Després de la campanya presidencial, es corria més el risc de tancar-se en una lògica d’autoconstrucció que ja ha demostrat la seva inutilitat: respecte a la LCR, hem experimentat una forta reculada en la integració del partit en les masses, perdent un gran nombre de militants inserits en les organitzacions de masses -sindicats, associacions com la DAL, el FCPE, Act Up o Agir contre le Chômage, estructures de suport als sensepapers i totes les altres estructures de barri, estructures de solidaritat internacional, etc., elles mateixes al seu torn afeblides- en detriment d’un coneixement real de les lluites dirigides pel proletariat. La nostra activitat sol limitar-se a la propaganda i a la participació -a vegades fins i tot des de fora- en les lluites sindicals. La nostra implantació corre el risc de seguir una tendència d’intervenció d’activistes de les capes mitjanes o superiors de la societat, intervenint des de l’exterior i donant lliçons que no practiquen ells mateixos de la lluita de classes, sigui en les empreses o en els barris obrers. És llavors quan es desenvolupa una visió ideològica de la política, consistent a discutir la política des d’una anàlisi teòrica allunyada de la realitat de la consciència, fomentant un llenguatge militant reservat als iniciats, incapaç de vincular-se amb les masses i de respondre a les grans qüestions polítiques. Necessitem una sacsejada per a tornar a connectar amb les veritables preocupacions i maneres d’acció de les classes treballadores."

Compartim el diagnòstic, però la solució de dissoldre’s políticament en NUPES (la nova coalició de Mélenchon que inclou a partits burgesos com el PS i els verds) només pot agreujar els problemes, ja que de moment NUPES -com tota tendència neorreformista d’aquest segle XXI- està lluny encara de tenir bastions socials, privilegiant el desenvolupament d’influència sobre votants atomitzats.

Per part seva, Lutte Ouvrière (LO), l’altre sector tradicional del trotskisme francès, encara que es manté com a organització independent, també està amb dificultats, perdent implantació en el moviment obrer per atacs de la burocràcia sindical enfront dels quals ara com ara no dona gaire baralla alhora que rebutja qualsevol unitat amb la resta de l’esquerra, la qual cosa empitjora el seu sectarisme històric i el torna més estèril com a grup.

Finalment, en l’extrema esquerra francesa mai va haver-hi una organització revolucionària amb una política d’estructuració i dirigents en el moviment obrer, que al seu torn es proposés desenvolupar una política hegemònica amb una forta activitat i participació en els moviments feminista, antiracista, LGBT, en la joventut i en els treballadors d’origen immigrant. Aquesta diversitat de la nova organització en formació, és diferent de les pràctiques històriques dels diferents sectors del trotskisme francès, que a grans trets van ser o movimentistes (l’ex LCR) o sindicalistes (EL) per no parlar del lambertisme integrat en la burocràcia sindical de Force Ouvrière (FO).

Per això, la crida realitzada des de la Conferència assenyala:

Avui llancem una crida a la construcció d’una nova organització revolucionària, a l’altura de la urgència de la situació, per a acabar amb el sistema capitalista i establir les bases d’una societat comunista. Aquesta convocatòria està dirigida a tots aquells que comparteixen el nostre projecte i que no s’identifiquen amb l’extrema esquerra actual, i en particular als treballadors que han estat part de les lluites obreres dels últims anys, als militants antiracistes, antifeixistes, LGBT, feministes, ecologistes convençuts de la necessitat de la revolució, fins a joves que saben que aquesta societat no té res a oferir-los. També està dirigida als revolucionaris que volen aprendre les lliçons del fracàs de l’extrema esquerra, ja siguin militants dins del NPA, i rebutgen el gir pres per la direcció d’aquest partit, o de Lutte Ouvriere.

És aquesta construcció revolucionària no sols programàticament sinó com una petita força material el que fa que la política que impulsa RP sigui atractiva per a treballadors i activistes dels moviments de lluita, així com per a artistes o intel·lectuals de renom com l’actriu Adele Haenel o l’escriptora Sandra Lucbert.

Això expressa també que la radicalitat autonomista que va acompanyar al cicle de lluita de classes obert en 2016 es va apagant i que a l’esquerra de Mélenchon existeix un espai social i polític que necessita ser organitzat. L’escenari polític s’aclarirà més a fons després de les eleccions legislatives del 12 i 19 de juny, però ja podem dir que el segon quinquenat de Macron s’anuncia més problemàtic que el primer i s’obriran possibilitats de major desenvolupament de la lluita de classes i intervenció de l’esquerra revolucionària.

Els qui llancem avui la crida a una nova organització revolucionària juguem un rol actiu en el cicle anterior de la lluita de classes com la victòria de la vaga d’Onet, l’experiència de l’assemblea inter-estacions (intergares) durant la vaga contra la reforma ferroviària, el pol Saint-Lazare que vam construir en comú amb els antiracistes per a envoltar de solidaritat al moviment de les armilles grogues, la coordinació dels treballadors dels transports durant la vaga contra la reforma del sistema de jubilacions, la vaga dels treballadors de la refineria de Total Grandpuits, a més d’innombrables mobilitzacions de la joventut i de diferents moviments. D’aquest procés el nostre camarada Anasse Kazib va emergir com a principal figura obrera combativa i després, a través de la seva precampanya electoral, en la tercera cara de l’extrema-esquerra. Apostem que aquesta nova organització pugui jugar un rol encara més important en el desenvolupament de les lluites dels treballadors i en la construcció d’un partit revolucionari a França en el pròxim període.


Facebook Twitter
El TEDH condemna Espanya per filtrar informació de jutges catalans vuit anys després

El TEDH condemna Espanya per filtrar informació de jutges catalans vuit anys després

Les administracions i els sindicats condemnen als interins al “joc de la cadira”

Les administracions i els sindicats condemnen als interins al “joc de la cadira”

Lluitem per imposar a la patronal del lleure un conveni millor

Lluitem per imposar a la patronal del lleure un conveni millor

El lleure és educació: a la vaga amb el suport de les estudiants, contra l'externalització i la precarietat

El lleure és educació: a la vaga amb el suport de les estudiants, contra l’externalització i la precarietat

Cimera de l'OTAN: la seva història guerrerista que deixa milers de morts i milions de desplaçats

Cimera de l’OTAN: la seva història guerrerista que deixa milers de morts i milions de desplaçats

Combat a la immigració, Ceuta i Melilla: l'agenda de l'imperialisme espanyol per la cimera de l'OTAN

Combat a la immigració, Ceuta i Melilla: l’agenda de l’imperialisme espanyol per la cimera de l’OTAN

37 migrants morts a Melilla i Sánchez felicita la gendarmeria marroquina per "obstinar-se a fons"

37 migrants morts a Melilla i Sánchez felicita la gendarmeria marroquina per "obstinar-se a fons"

Tres motius per manifestar-se contra l'OTAN amb una política independent

Tres motius per manifestar-se contra l’OTAN amb una política independent