Aquest dimarts, Philippe Martinez, dirigent de la CGT va anunciar des de Clarmont que la intersindical (que ve dirigint el moviment, on tant la CGT com la CFDT -més conciliadora- són les centrals més poderoses) anava a "escriure-li" a Macron al final de la manifestació per a demanar-li una "mediació". "Com vam decidir a la intersindical, vam proposar al Govern i especialment al president de la República perquè suspengui la reforma i nomeni una mediació", va explicar el secretari general de la CGT. "Quan hi ha un conflicte social que perdura, intentem trobar una solució", va afegir.

Moltes paraules, entre elles "pausa" i "suspensió", per a entendre que la intersindical abandona la lluita perquè el Govern retiri la reforma

Al matí, Laurent Berger (dirigent de la CFDT) havia fet declaracions en el mateix sentit a la ràdio estatal francesa France Inter: "Hi ha una contestació profunda. Seria una bogeria per part dels qui ens governen no prendre’s el temps de contemporitzar", va explicar abans d’afegir: "Hem d’entrar a un procés de mediació. Hem de deixar en suspens la mesura" (de retardar l’edat de jubilació als 64 anys), dient que parlava en nom de la intersindical.

Et pot interessar: França: una altra vegada milions als carrers. "Dialogar" amb Macron o radicalitzar la vaga?

Aquestes declaracions tenen almenys el mèrit de la claredat. Si des del principi del moviment la retirada de la reforma en el seu conjunt va ser considerada per les direccions sindicals com no modificable i no negociable, la intersindical va abandonar aquesta reivindicació en favor d’una "suspensió" de "la mesura de retardar l’edat de jubilació als 64 anys".

Aquest abandó de l’exigència que el Govern retiri la reforma suposa per tant una important renúncia a les reivindicacions de la classe treballadora i una alineació amb les posicions de Laurent Berger per part del conjunt de la intersindical, en particular de la CGT -que posava de combativa- i Solidaires (Solidaires Unitaires Démocratiques -SUD-. Un grup de sindicats que s’autoproclamen "progressistes" i "antiglobalització").

La intersindical i la seva primera traïció de la lluita reivindicativa del moviment

Aquest abandó de la lluita per la retirada de la reforma és problemàtic per diverses raons. En primer lloc, perquè la intersindical no va rebre cap mandat de la base per a abandonar la principal reivindicació del moviment. Les direccions sindicals ho van decidir unilateralment, a pesar que milions de persones porten diversos mesos manifestant-se per a exigir la retirada immediata de la reforma de les pensions.

França: una altra vegada milions als carrers. "Dialogar" amb Macron o radicalitzar la vaga?

L’abandonament d’aquesta consigna només pot crear confusió a la base. En efecte, mentre que la retirada de la reforma es considerava un assoliment del moviment, el seu abandó per objectius limitats, vagues i hipotètics només pot interpretar-se com un obstacle. En lloc de limitar les nostres consignes, hauríem d’ampliar les nostres reivindicacions per a unificar el món del treball integrant la qüestió salarial en particular.

Finalment, desmarcar-se de la consigna de retirada de la reforma, canviant-la per "una pausa" dibuixa un camí que, en lloc de buscar realment la "paralització de França", apunta a un "compromís" amb Macron. No obstant això, com en tot "compromís" amb els nostres enemics, la classe treballadora serà la que sortirà perdent. Laurent Berger és molt conscient d’això i ja prepara els seus arguments dient: "si no arribem a un acord en sis mesos [...], llavors tornem als 64 anys, però deixem espai per al compromís social".

Ni "pausa" ni "mediació": cal organitzar-se a les bases per a imposar una altra alternativa

L’abandó de la retirada de la reforma i la crida a la "mediació" només poden desarmar-nos. En efecte, lluny de pretendre augmentar la relació de forces -a favor del moviment- per a derrotar a Macron, la intersindical traça una via de compromís per a trobar "una sortida i un apaivagament". Una perspectiva que no sols és totalment utòpica, sinó que ens condueix directament a la derrota. No és portant endavant una "mediació" el que farà canviar els objectius que s’han fixat Macron i el gran capital.

No obstant això, la intersindical cerca persistir en aquesta via, com demostren les declaracions de Laurent Berger. I això mentre Macron, a través del portaveu del seu govern, Olivier Véran, rebutjava la proposta de Berger i la intersindical: "no hi ha necessitat de mediació", "la llei està pensada per a ser aplicada a partir de setembre". Malgrat aquest clar rebuig del Govern, Berger es va limitar a replicar: "Ja està bé de negar-se a discutir i dialogar (...) És insuportable que la resposta sigui una negativa a discutir", abans d’afegir: "És una proposta de la intersindical, formulada fa tres hores, i ja ha estat rebutjada".

La sorpresa de Berger contrastava amb els milions de treballadores, treballadors i joves als carrers, que exigeixen la caiguda del decret que habilita la reforma jubilatòria.

Mentre el govern rebutja qualsevol compromís, i el moviment de base s’endureix, Berger i la intersindical insisteixen a tornar a la taula de negociacions, aquesta vegada a través de la mediació. Aquesta estratègia només pot conduir a una reducció cada vegada major de les reivindicacions inicials. En efecte, després d’haver retrocedit en la retirada total de la reforma, a què estan disposats a renunciar?

Davant aquesta traïció, és tant més urgent organitzar-se a la base. És en aquest sentit que la Xarxa de Vaga General cerca construir comitès d’acció per a prendre els nostres assumptes a les nostres pròpies mans. Com s’explica a la convocatòria votada per la Xarxa, aquests comitès d’acció són una perspectiva tan concreta com urgent per a reunir, a totes les localitats, a treballadors decidits a lluitar fins on la situació ho exigeixi.

Aquesta xarxa per la vaga general, que de moment reuneix alguns centenars de treballadors, sindicalistes i estudiants, ha d’estendre’s per tot el país per a construir la generalització de la vaga a través dels comitès d’acció.