Amb gairebé 3 milions de persones al carrer en tota França, segons els sindicats, la mobilització del 31 de gener va tornar a ser històrica, batent el rècord del 12 d’octubre de 2010, quan la policia havia comptabilitzat 1,23 milions de manifestants. El 19 de gener havia arrencat el que es coneix com la “batalla de les pensions”, contra la reforma de Macron, la primera prova a la qual s’enfronta el seu segon mandat. El 31 de gener, doncs, aquesta lluita general s’ha arrelat i s’estén.
A escala nacional, la mobilització va avançar en les grans ciutats, amb 500.000 manifestants a París (100.000 més que el 19 de gener), més de 150.000 a Marsella, 80.000 a Toulouse, 75.000 a Bordeus, 65.000 a Nantes, 30.000 a Montpeller... Però una vegada més van ser les mobilitzacions de les ciutats mitjanes i fins i tot petites les que van impressionar, amb 16.000 manifestants a Dunkerque, 15.000 a Foix (que té 10.000 habitants), 10.000 a Morlaix, 8.500 a Angulema, 6.500 a Auch, 4.300 a Guéret, 4.000 a Saint-Omer... Al mateix temps, a l’Illa Reunió de l’Oceà Índic, la grandària de les manifestacions gairebé es va triplicar, amb 10.000 persones als carrers. Mai abans s’havia aconseguit tal nivell de protesta social a França. Els índexs de vaga es mantenen globalment en nivells elevats, encara que lleugerament inferiors als del 19 de gener en els sectors de l’energia, l’educació, la funció pública, la petroquímica i el transport.
Aquest extraordinari nivell de mobilització dona compte d’un moviment profund, amb una extensió geogràfica i social més àmplia que mai. Arrelada tant en els centres urbans com a les ciutats perifèriques -una cosa important, si tenim en compte que aquestes regions han estat un focus de creixement de l’extrema dreta en passades eleccions. Fins ara, cap mobilització sindical, i, cap moviment polític, havia reunit en els últims quaranta anys a franges tan àmplies de les classes treballadores. L’altre element a destacar és que s’han sumat a les manifestacions sectors de les classes mitjanes i pensionistes, oposats a la reforma de Macron. I a això s’afegeix el fet que la joventut ha entrat en la lluita, amb milers d’estudiants secundaris i universitaris en les manifestacions.
Una força enorme, però una estratègia que impedeix desplegar-la fins al final
Les dues primeres jornades de mobilització van tenir la gran importància de desplegar davant els nostres ulls la força d’un moviment de masses i de potencialitats que molts creien sepultades per l’ofensiva neoliberal. Així va poder veure’s en les mobilitzacions a una classe obrera unida, amb una força capaç no sols de detenir el cicle d’atacs ininterromputs des de 1993 amb la reforma de Balladur, sinó també d’emprendre la contraofensiva. Aquesta unitat massiva als carrers no és només el producte de la unitat des de dalt de les direccions sindicals, sinó sobretot l’expressió de tota la ràbia, les esperances, però també les experiències acumulades pel proletariat francès des del nou cicle de la lluita de classes obert en 2016 contra l’anterior president, el socialdemòcrata François Hollande, catalitzades per la crisi de COVID-19.
La mobilització actual va molt més enllà de la qüestió de les pensions. La contrareforma de Macron actua com a caixa de ressonància per expressar la ràbia de la població i en particular dels seus sectors més explotats -treballadors de la logística, la neteja, la sanitat- entre els quals trobem una part important de dones i treballadors racialitzats. Fins i tot el diari Le Monde, favorable a la reforma, es va veure obligat a assegurar que: "la segona jornada de manifestacions va posar de manifest el sofriment d’una França de treballadors actius i mal pagada que no accepta prolongar dos anys la seva vida laboral, perquè no troba en ella ni la gratificació ni la consideració esperades".
Si Laurent Berger [secretari general de Confederació Francesa Democràtica del Treball, CFDT, des de fa uns anys la Confederació Sindical més nombrosa superant per poc a la CGT] així com la Intersindical [que reagrupa als dirigents de totes les Confederacions Sindicals], aparten aquest fet de la seva estratègia, és perquè volen evitar qualsevol desbordament, concentrant-se únicament en la retirada de la reforma i limitant la força desplegada pel moviment al mínim estrictament necessari per exercir pressió sobre el Parlament. Una orientació que no qüestiona el nou calendari de mobilitzacions aïllades anunciat per la intersindical, i que amenaça amb portar la mobilització a punt mort, enfront d’un govern molt decidit. Un govern molt afeblit i que no compta amb majoria en el parlament, però per a qui la reculada sobre la reforma seria la seva mort política.
En aquest context, la força del moviment que es va expressar el 31 de gener als carrers va imposar a la intersindical un calendari de mobilització que era impensable fa uns dies: la convocatòria de dues mobilitzacions pròximes, el 7 i l’11 de febrer. El fet que la convocatòria per al 7 de febrer coincideixi amb les dates convocades pels treballadors de les refineries i els treballadors de l’energia -que defensen la perspectiva d’una vaga renovable- és un punt de suport. Quelcom que ha d’anar acompanyat d’una discussió sobre la necessitat d’un programa a l’altura de la ràbia que hi ha als carrers.
Per un plec de demandes del moviment obrer que permeti alliberar l’energia de lluita dels treballadors
Per descomptat, hem d’aconseguir que es retiri aquesta reforma mortal. Però per desenvolupar fins al final totes les potencialitats contingudes en el moviment, necessitem un plec de reivindicacions que vagi més enllà d’aquesta qüestió, en sintonia amb el que ja estan plantejant de fet milions de treballadors als carrers.
Un plec de reivindicacions que combini, per exemple, l’exigència de pensions dignes per a tots, a partir dels 60 o 55 anys per als treballs penosos, amb augments salarials per a tots i la seva indexació a la inflació. Aquesta qüestió és urgent per a molts sectors de la classe obrera. Fins i tot en algunes empreses els sindicats estan optant per estalviar els seus esforços en la batalla actual posant el focus en les pròximes revisions anuals de convenis. Hem de demostrar que aquestes qüestions estan vinculades i podrien unificar-se ara en una mateixa lluita. Un programa així també hauria de plantejar la qüestió del repartiment de les hores de treball entre tots, per a "viure i no sobreviure", augmentant el temps lliure, alhora que resoldre el problema estructural de la desocupació massiva.
A més, qüestionar les insuportables condicions de treball -una cosa molt sentida pels manifestants en tota França- podria ser un pont per popularitzar la qüestió del control obrer de la producció. Això permetria reprendre les accions que van dur a terme molts treballadors al principi de la pandèmia, que es negaven a arriscar la seva vida en el treball sense una protecció adequada. Experiències que cal aprofundir i generalitzar per acabar amb els intensos ritmes de treball, els descansos insuficients, el treball per torns i tot el que destrueix les nostres vides en el treball.
Tals objectius són inseparables de la defensa d’un pla de batalla dur, mitjançant la vaga prorrogable o renovable. En efecte, només un programa i una perspectiva que responguin a les profundes aspiracions expressades en el moviment convenceran a tota la nostra classe de la necessitat de donar aquesta baralla. Les treballadores de la neteja de Onet[ treballadors que netegen les estacions de trens en regió parisenca], en vaga al 100% aquest dimarts 31 de gener són un exemple en aquest sentit: estan lluitant contra la reforma de les pensions, però també per les seves condicions de treball i per acabar amb les conseqüències de la subcontractació. La lluita pot créixer si té un programa adequat, que permeti unificar fins al final a la classe obrera, alhora que es planteja donar resposta a tots els sofriments dels explotats i oprimits -inclosos els sectors empobrits de la petita burgesia que donen suport a les mobilitzacions. Una lluita d’aquest tipus canviaria radicalment la situació del país i la relació de forces entre les classes.
Més que mai, autoorganització: Assemblees Generals i Intersectorials per generalitzar la vaga!
La burocràcia de la Intersindical utilitza com a excusa la situació de precarietat dels sectors més explotats de la classe obrera, als quals els costa molt sostenir cada dia de vaga, per moderar els objectius i el caràcter del moviment. Diuen que no es pot fer una vaga renovable, perquè els precaris “no poden fer vaga”.
Nosaltres defensem, per contra, que aquests sectors més precaris necessiten un moviment més ofensiu per desplegar totes les seves forces. Però, la principal feblesa del moviment actual és que la possibilitat mateixa de discutir sobre aquestes qüestions està bloquejada per la intersindical. El calendari de lluita ve “des de dalt” i cap vaguista té la possibilitat de discutir democràticament com seguir la lluita. Si no es trenca aquesta espiral, conduirà a la derrota, alimentant l’escepticisme de la classe obrera sobre la seva capacitat per prendre el destí en les seves mans, fruit de les derrotes acumulades a la que ens van conduir les diferents Confederacions Sindicals que ara encapçalen el moviment. "Si la base no pot decidir sobre el moviment, estem morts", va resumir Anasse Kazib en l’Assemblea General dels ferroviaris de París Nord.
Des d’aquest punt de vista, una responsabilitat particular recau sobre aquells sectors treballadors que comprenen el que està en joc i venen plantejant la idea d’anar cap a la vaga renovable. Aquests són nombrosos, com ho va mostrar la tribuna signada per prop de 300 sindicalistes, al costat d’intel·lectuals i activistes que plantejaven la importància d’un pla de vaga renovable. Al mateix temps, els treballadors de les refineries, electricistes i ferroviaris, federacions, totes de la CGT, que van anunciar aquesta setmana que volien "coordinar les seves accions" i llançar iniciatives per "amplificar la vaga prorrogable", venen plantejant aquesta qüestió des del principi del moviment.
No obstant, per a ser conseqüents amb aquesta perspectiva, aquests sectors, que són molt conscients del perill d’una "vaga per delegació" [1], han d’anar més enllà de la crida a la vaga prorrogable i tractar de derrocar els obstacles que impedeixen que aquesta perspectiva sigui presa per més amplis sectors. Això significa dirigir-se amb força i determinació a tots aquells que encara tenen dubtes d’anar cap a mesures més dures, per convèncer-los de la importància d’unir-se a aquesta batalla. Així ho estan fent, per exemple, des de la CGT Energie, mitjançant les seves accions de solidaritat, quan brinden energia gratuïta a hospitals o escoles. Així ho van fer també els treballadors de les refineries la tardor passada, buscant suport per a la seva lluita. Des de la intersindical pretenen parlar en nom dels més precaris de manera instrumental, només per a justificar una lluita moderada. En canvi, és possible dirigir-se a aquests sectors amb un discurs diferent.
Una política d’aquest tipus, dirigida als subcontractistes, als treballadors del sector privat que se sumen a les manifestacions i als estudiants, podria ser el pilar per a la construcció dels primers nuclis de coordinació interprofessional [entre diferents sectors o categories de treballadors], que anirien més enllà de l’avantguarda militant i sindical. Entorn d’aquesta tasca, seria possible forjar una militància de base per la vaga general, quelcom que falten en la situació, i implicar els que veuen les limitacions del pla intersindical, sense percebre encara cap possibilitat alternativa.
Si aquest plantejament es portés endavant a tota França per part dels nuclis de treballadors convençuts de la vaga prorrogable, es podria començar a radicalitzar un moviment que ja és massiu, aprofitant l’enorme contribució que són capaces els sectors més explotats de la nostra classe quan entren seriosament en la batalla, per a avançar cap a la victòria.
Notes
[1] Terme encunyat en les mobilitzacions contra la reforma jubilatoria de Juppé de 1995 a França sobre els sectors que no fan vaga, però donen suport als motius d’aquesta, en aquesta oportunitat la poderosa vaga dels ferroviaris com a avantguarda.
