El divendres 16 de desembre de 2022 es va dur a terme a França la sessió inaugural del Congrés fundacional de Révolution Permanente, part de la Fracció Trotskista i de la Xarxa Internacional l’Esquerra Diari. Van ser presents nombroses delegacions internacionals de l’Argentina, el Brasil i altres països d’Europa, com així també diversos activistes i intel·lectuals, al costat dels delegats votats al congrés.
Durant aquesta jornada Daniela Cobet, integrant de la direcció de Révolution Permanente, va assenyalar les raons i el context polític de la creació d’una nova organització revolucionària a França, que reproduïm a continuació.
"Gràcies, camarades, en nom de la direcció de Révolution Permanente vull donar les gràcies a tots els convidats que han vingut a donar la seva salutació, als delegats d’aquest Congrés, i també saludar la presència de les nombroses delegacions internacionals que són aquí, i que, al meu entendre, donen testimoniatge de la importància relativa, però no per això menys important, que avui se celebri aquest Congrés.
Crec que a ningú se li escapa que se celebra en un context particular, i en certa manera crec que l’entusiasme que es respira en aquesta sala contrasta una mica amb l’espectacle que hem vist en els mitjans de comunicació aquests últims dies, que és el d’una crisi crucial en la vida política i social del país. De fet, es tracta d’una gran crisi de l’esquerra i també de l’extrema esquerra amb l’explosió en dues parts del Nou Partit Anticapitalista (NPA), organització en la qual vam militar durant molts anys i de la qual la nostra exclusió fa any i mig va marcar l’inici del procés que porta avui a la creació d’una organització independent amb les i els camarades de Révolution Permanente.
Aquesta divisió dins del NPA va ser operada per la majoria històrica d’aquesta organització, en la qual de fet es troben els seus portaveus, en particular Philippe Poutou i Olivier Besancenot, i es va fer en favor d’un acord amb La France Insoumise [LFI, organització de Jean Luc Melenchon, NdR] en el precís moment en què el projecte de LFI mostra tots els seus límits. Els límits d’un moviment que no té ancoratge de classe, és un "moviment gasós" com ells mateixos es reivindiquen, i que pretén ser dirigit per un líder suprem amb puny de ferro. Per a nosaltres aquest projecte, que és en realitat el projecte de conciliació de classes encarnat per LFI és un atzucac per al moviment revolucionari i per això ens solidaritzem plenament amb els camarades que han impulsat la plataforma C en el si del NPA [els qui en el recent Congrés d’aquesta organització van estar en contra d’aquesta política d’acord amb LFI, NdeR] i que avui tracten d’impedir la completa dissolució del NPA en el neorreformisme.
Això no significa que estiguem d’acord en tot, i no és el nostre estil ocultar els desacords. De fet, tenim un dels principals desacords amb el plantejament dels camarades, i és que pensem que la tasca del moment no és tant continuar el NPA sinó superar aquesta experiència, és a dir, aprendre la lliçó del fracàs d’un projecte llançat fa uns quinze anys, i que de fet ha estat un atzucac per a la construcció del moviment revolucionari i ara arriba a la seva explosió.
Si avui nosaltres estem en el procés de crear una nova organització revolucionària, és perquè estem convençuts que la tasca és precisament anar més enllà d’aquesta experiència, no per a continuar construint un partit ampli amb una estratègia ambigua, sinó al contrari, avançar en la construcció d’una organització revolucionària que sigui un element per a la recomposició d’una extrema esquerra de combat que estigui a l’altura dels esdeveniments que ja s’estan produint i que es desenvoluparan en els pròxims anys.
D’altra banda, els desacords que tenim amb els companys, i que volem debatre, no impedeixen des del nostre punt de vista la cerca d’un acord pràctic per a la intervenció en la lluita de classes, i crec que el pròxim període ens oferirà moltes oportunitats en particular amb la lluita contra la reforma de les pensions, i també, per què no, en el terreny de les eleccions quan es presentin, i per a això, de fet, ens inspira el Front [d’Esquerra i dels Treballadors (FIT), NdR] que els nostres companys [del Partit de Treballadors Socialistes, NdR] estan portant endavant a l’Argentina amb altres organitzacions d’extrema esquerra, per a participar junts en el terreny electorals i fer que l’extrema esquerra pugui pesar en el debat nacional. Així que discutirem durant el nostre Congrés el contingut concret de les propostes que li farem als companys, i les farem a penes acabi el nostre Congrés, una reunió per a poder explorar diferents formes de col·laboració amb els companys amb els quals fa anys que lluitem dins del NPA, malgrat els nostres desacords respecte de la liquidació d’aquesta organització. Pensem, de fet, que són tasques del moviment revolucionari, de la reconstrucció de l’extrema esquerra, les que ens interessen a tots i estem plenament interessats a debatre, però també a avançar pràcticament junts on sigui possible. Però el nostre Congrés serveix sobretot per a tractar d’establir les bases d’una nova organització revolucionària que tractarà, com hem fet fins ara, d’intervenir activament en la lluita de classes amb una estratègia per a tractar de fer contribucions reals a la nostra classe, contribucions en termes d’un programa d’autoorganització, un programa per a la lluita, un programa per a vèncer, i al mateix temps una organització que vol oferir un marc militant a moltíssims treballadors i joves que estan en procés de politització i radicalització durant l’últim cicle de la lluita de classes i que no troben el seu lloc en les organitzacions actuals d’extrema esquerra.
Tot això amb la finalitat d’afegir el nostre petit gra de sorra, modest, però que esperem que sigui sòlid, en la construcció d’un gran partit revolucionari a França que sigui l’eina per a la victòria revolucionària dels treballadors contra la burgesia, en el sentit que, encara que puguem tenir la impressió que des de la nostra sortida del NPA hem fet mil coses, inclosa l’enorme campanya del nostre company Anasse Kazib [amb relació a la campanya per a ajuntar 500 avals de governadors o intendents perquè es pogués presentar com a candidat presidencial, NdR], aquest Congrés d’avui és un punt de partida. La realitat és que vam dir que aquest Congrés és només el principi i sentirem parlar molt, esperem, de Révolution Permanente, en els pròxims mesos i anys, en la lluita de classes, però també en tots els terrenys en les lluites ideològiques, en les discussions amb tota l’extrema esquerra, per a intentar establir un partit revolucionari que està a l’altura de les necessitats de la nostra classe".
