Des de ContraCorrent i Pan y Rosas ens sumem a la convocatòria de vaga llançada pel Sindicat d’Estudiants contra el PIN parental, la nova trinxera de VOX en la seva ofensiva reaccionària.

En la seva croada contra els drets i llibertats de les dones i les persones LGTBI, l’extrema dreta crea una fantasia en la que els col·legis han estat infiltrats pel “lobby LGTBI” i les feministes per a sexualizar als menors. Però quina és la realitat?

No a l’educació privada i concertada! Separació d’Església i Estat!

La realitat és que en una societat masclista i patriarcal on les dones són assassinades cada dia, on les agressions sexuals, les relacions tòxiques, l’homofòbia, la transfòbia i el masclisme són moneda comuna; l’actual sistema educatiu públic, amb cada vegada menys recursos, on l’educació sexo-afectiva no forma part del programa educatiu i la seva única presència es limita a activitats complementàries que depenen del criteri dels professors o autoritats escolars, està lluny de ser una contra-tendencia.

Et pot interessar: Contra el pin parental, més educació sexual a les aules

La situació és pitjor per al més de milió i mig d’estudiants dels prop de 2.600 centres privats i concertats sota el control de l’Església Catòlica als quals el PIN parental se’ls aplica dia a dia.

Aquests centres reben al voltant de 5.000 milions d’euros de diners públics i la seva existència està garantida per tots els governs, inclòs el govern de coalició PSOE-UP. Recentment Pedro Sánchez va sortir a defensar l’educació concertada sota el principi de la “llibertat d’elecció”.

Una “llibertat d’elecció” en la que es recolzen els sectors més reaccionaris de la societat per a imposar els seus valors a les noves generacions. Mentre una institució arcaica i patriarcal com l’Església Catòlica continuï sent profundament influent en l’educació, la igualtat i l’alliberament sexual són impossibles.

Per això, per a enfrontar l’ofensiva de la dreta és imprescindible reprendre la lluita per la separació efectiva de l’Església i Estat, començant per expropiar els centres concertats i privats. Mesures que aquest govern, que no qüestiona els privilegis de l’Església, no està disposat a emprendre.

Et pot interessar: Església i Estat: quants diners públics s’embutxaca l’Església per l’educació?

No al model universitat-empresa i els seus valors!

Enfrontar l’enèsim atac contra l’educació pública que suposa el PIN parental no hauria de tenir-nos només a la defensiva protegint el poc que tenim, sinó que hauria de servir per a obrir la reflexió sobre el tipus d’educació per la qual val la pena lluitar. L’actual sistema educatiu, en tots els seus nivells, està posat al servei de la reproducció del sistema capitalista, en el qual conviuen els valors reaccionaris amb la ideologia de mercat i l’explotació.

Les universitats públiques, lluny d’escapar a aquesta lògica, són el seu màxim exponent. Les reformes empreses pels governs del PPSOE com el Pla Bolonya o el 3+2, han posat la universitat sota el control dels directius de grans empreses que, al costat de la casta universitària de rectors i degans decideixen què estudiem i quant ens costa.

Tal com reflecteix la investigació realitzada ULE 2012-2013 sobre els valors de la formació inicial del professorat, “els docents universitaris tendeixen a reproduir, especialment de manera implícita, els valors i actituds vinculats al discurs social dominant”, és a dir, lligats al pensament econòmic, social i mental neo-liberal. Així doncs, l’actual model d’universitat-empresa reprodueix el marc ideològic al servei dels capitalistes.

I ho farà de la mà del ministre Castells, un ferm defensor del Pla Bolonya que apostava per la gestió privada de les universitats i l’augment de les taxes de les matrícules. Polítiques que han suposat la privatització dels serveis públics de les universitats, la precarització dels treballadors i treballadores de la universitat i la de més de cent mil estudiants que no poden pagar el preu de les matrícules.

Et pot interessar: Aquest és el model “nord-americà” d’universitat empresa que defensa el futur ministre Manuel Castells

D’aquesta manera, l’actual model universitari no només reprodueix la ideologia dominant, sinó també les condicions de precarietat que ens afecten especialment a les dones i a la joventut, fills i filles de la classe treballadora.

Per tot això és important que els i les estudiants universitàries ens sumem a la vaga del 6 de març i lluitem al costat de les nostres companyes d’educació secundària contra el PIN parental, però també contra les contra-reformes educatives i per una universitat totalment gratuïta i universal, sota control d’estudiants, docents, treballadors i treballadores.

Aquesta vaga ha de ser el punt de partida per al sorgiment d’un gran moviment estudiantil que s’enfronti a les conseqüències d’aquest sistema patriarcal i capitalista i es proposi superar-lo. No n’hi ha prou amb convocar vaga i reunir-se amb el govern l’endemà com acostuma a fer el Sindicat d’Estudiants. Fem una crida a totes les associacions i sindicats estudiantils per a organitzar assemblees democràtiques en cada centre d’estudi que facin efectiva la vaga i avançar cap a una coordinació que prepari un pla de lluita sostingut contra l’ofensiva de la dreta.

Per una vaga estudiantil que iniciï la mobilització per al 8M!

Des de ContraCorrent i Pan y Rosas no callem. Ens sumem a la vaga del dia 6 i a les mobilitzacions del 8M contra el PIN parental i contra model educatiu neo-liberal que el govern del PSOE i Unidas Podemos pretén perpetuar.

Sortirem a lluitar per una educació pública, gratuïta i de qualitat finançada mitjançant forts impostos a les grans fortunes. Que compti amb una educació sexual inclusiva a tots els nivells d’ensenyament, contra la violència masclista i la LGTBIfòbia.

Buidarem les aules exigint la separació efectiva de l’Església i Estat, expropiant els centres privats i concertats perquè passin a formar part de la xarxa pública de centres d’ensenyament.

Volem comissions de dones formades per treballadores, estudiants i professores que dirigeixin la lluita contra el patriarcat en els centres d’estudi.

Ocuparem els carrers en defensa d’una universitat i un ensenyament al servei de la transformació social, que respongui a les necessitats de la classe treballadora i el poble i no dels capitalistes.