L’empresa Clece, dedicada a gestionar residències de gent gran, entre altres serveis, exigeix compensacions econòmiques a les administracions per la disminució d’ingressos a causa de la pandèmia i les morts d’avis i àvies afectats pel coronavirus.

L’empresa, filial d’ACS, una de les companyies capdavanteres de l’Ibex35 i presidida per Florentino Pérez, pretén així fer negoci sobre les milers de morts d’un dels sectors de la població que més han sofert la Covid-19 com és la gent gran. Com si els nostres avis i àvies fossin mera mercaderia.

No obstant, no sorprèn que Florentino Pérez posi les seves arpes capitalistes sobre aquest sector aprofitant la crisi sanitària per a treure més beneficis per al seu conglomerat d’empreses. En aquest sentit, fa unes setmanes ell mateix exigia al Govern una altra indemnització per la caiguda de trànsit a les autopistes a causa de l’Estat d’alarma.

Et pot interessar: Florentino Pérez exigeix al govern una indemnització per la caiguda de trànsit a les autopistes

Des de Clece asseguren que "els costos derivats de la crisi sanitària s’han elevat a més de 7 milions d’euros des de l’inici de la pandèmia", en quan a la part que pertoca de les residències.

Es calcula que en el conjunt de l’Estat espanyol un 71% de les residències són privades, un total de 3844 centres, els quals, una gran part són gestionades per empreses com la de Florentino Pérez. Però Clece, o més aviat ACS, no és l’única gran companyia que va veure un escletxa per a pastar fortuna, tal com explica
Joe Molina en aquest article.

Empreses com DomusVi, Orpea, Amavir, Ballesol, Sacyr o la mateixa Clece abans esmentada són les principals companyies que controlen el sector de les residències, conformant un complex entramat financer amb la finalitat de presentar suculents beneficis a costa d’una baixa qualitat en un dels serveis més essencials, i aprofundida de manera exponencial durant aquest mesos de pandèmia.

Et pot interessar: Els nostres avis i àvies, negoci dels voltors

A més, l’enriquiment d’aquestes empreses passa també per una situació de precarietat laboral de les auxiliars i demés treballadores. Amb plantilles reduïdes al mínim en els moments de major càrrega de treball com són les higienes i amb tasques que no pertoquen als auxiliars com l’atenció més cognitiva cap als residents o el servei de bugaderia. Mentre, els empresaris s’emporten els seus bons calerons que paguen les families per necessitats tant bàsqiues com el dret a l’atenció dels més grans. Una situació de precarietat que, amb l’emergència del Coronavirus, s’ha multiplicat per mil degut a la gran quantitat de baixes que han sofert els profesionals sanitaris de les residències.

Et pot interessar: Diari d’una auxiliar de residència en temps d’Estat d’alarma

Enfront això, avui és més necessari que mai lluitar perquè totes les residències privades passin a ser part d’una xarxa de residències públiques i gratuïtes sota controls de les treballadores i treballadors i familiars de residents. Perque les nostres vides valen més que els seus beneficis.