Món obrer

CRISI CORONAVIRUS

Florentino Pérez exigeix al govern una indemnització per la caiguda de trànsit a les autopistes

Un dels homes amb major patrimoni de l'Estat, exigeix al govern de Sánchez que mantingui les concessions de diverses autopistes de la xarxa estatal, per la caiguda de trànsit en les autopistes a causa de l'estat d'alarma.

Joe Molina

Trabajador despedido de Panrico, Barcelona | @joemolina57

dimecres 29 d’abril| edici� del dia

L’1 de setembre de 2021 haurien de finalitzar els trams de pagament dels peatges de l’AP-7, AP-2 i C-32. És a dir, els trams Tarragona-La Jonquera, Barcelona-Zaragossa i Barcelona-Palafolls, les autopistes més rendibles de l’Estat i que els usuaris, principalment els catalans per la seva ubicació, han pagat durant més de 40 anys.

A causa de la crisi del Covid-19, l’executiu va establir una sèrie de mesures per a protegir els interessos de les empreses afectades i d’aquelles que s’han vist obligades a tancar, mesures que contemplen compensacions econòmiques.

Però no és el cas de les autopistes, que en ser considerades essencials no poden aprofitar-se d’aquestes mesures i per tant Florentino Pérez, principal accionista de Abertis i concessionària d’aquestes autopistes, pretén treure profit igualment exigint-li a l’Estat que el final de la concessió s’allargui, és a dir, es prolongui el temps que aquestes empreses concessionàries puguin continuar cobrant-nos pels peatges en la mateixa mesura que duri la pandèmia.

Aquesta exigència, a la qual l’executiu s’hauria de negar, es dóna just després que Abertis hagi repartit entre el seu accionariat al voltant de 870 milions d’euros, quelcom que sembla d’una indecència sublim.

L’arribada d’aquest especulador al negoci de les autopistes ha aconseguit que s’imposi el seu model d’acomiadament totalment precari, model que ja aplicava en el sector de la construcció. A més, és conegut per aplicar unes condicions laborals totalment precàries per als empleats de les empreses que gestiona, entre les quals es troben les de Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) o les moltes residències de gent gran, a través de Clece Vitam que pertany al grup Clece, que al seu torn és filial d’ACS. Condicions que no han millorat com estem veient en l’actualitat per les nombroses denúncies dels seus treballadors i treballadores a causa del Covid-19.

Et pot interessar: Treballadora de serveis socials, "Ens estan legalitzant l’esclavitud"

Florentino Pérez sembla haver-se especialitzat en aconseguir indemnitzacions de l’Estat amb una facilitat esbalaïdora. Fa uns dies va saltar a la palestra la notícia que la concessionària del túnel transpirinenc, pel qual circula el poc concorregut tren d’alta velocitat entre Madrid i París, estava a la vora de la fallida i que gràcies al negociat d’aquestes concessions l’Estat haurà d’indemnitzar a ACS amb una quantitat entre 450 i 500 milions d’euros. L’hàbil Florentino sap cobrir-se l’esquena, tot un parasito.

L’any 2008 es va iniciar un projecte per a construir un magatzem de gas enfront de les costes de Castelló, el que es coneixerà com el famós caso Castor. Projecte que anava a ser el dipòsit de gas natural més gran de l’Estat espanyol. Un projecte innecessari i faraònic que va arribar a qualificar-se com un regal de José Luis Rodríguez Zapatero a Florentino Pérez.

Un projecte que a 31 de desembre de 2011 ja ascendia a 1.193 milions d’euros, un 89,5% per sobre del pressupost inicial previst i en 2013 ja aconseguia els 1.700 milions d’euros. Projecte que finalment, producte dels 500 terratrèmols provocats per les pròpies obres, va acabar fallit i sent una ruïna per a les arques de l’Estat, ja que ACS va ser indemnitzada amb 1.350 milions d’euros. Alguna cosa que tots els usuaris del gas pagarem en els nostres rebuts fins al 2044.

L’Estat sembla ser molt generós quan es tracta de beneficiar a tipus com aquest i a la legió de patriotes que no els tremola la veu ni el pols a l’hora de saquejar-nos. Si els seus negocis van bé, els guanys són privats, si van malament, se socialitzen les pèrdues. No oblidem que els milions dels quals es beneficien surten de les arques de l’Estat a les quals les majories treballadores més contribuïm.

Uns perquè se l’emporten a paradisos fiscals, i després van de patriotes, uns altres com aquest Florentino Pérez que és capaç d’assegurar-se els seus beneficis a costa d’acords favorables que fins i tot en moments com aquest pel qual passem és capaç de saquejar-nos de nou.

Per aquesta mateixa regla de tres tots els treballadors afectats per la crisi del Coronavirus hauríem de tenir dret a reclamar-li a l’Estat les nostres pèrdues, reclamació traduïda a no acceptar cap acomiadament ni ERTO i l’exigència que la despesa produïda sigui suportat en major part per les grans fortunes mitjançant impostos extraordinaris en lloc de fer caure tot el pes en les espatlles de la classe treballadora com sempre.

Et pot interessar: Un impost extraordinari als 200 més rics: d’aquí pot sortir la “paga” que necessitem

Fi de les concessions de les autopistes. Ni un euro més a aquests empresaris paràsits. Prohibició efectiva dels acomiadaments i que es garanteixi el 100% del salari. Renda de quarantena per a qui no tingui ingressos o no arribi al salari mínim.

Un programa anticapitalista i de classe per a enfrontar la catàstrofe econòmica que ve




temes relacionats

Crisi coronavirus   /    #Covid-19   /    #Coronavirus   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Món obrer   /    Classe treballadora

Comentaris

Comentar