Després de les acusacions de la Fiscalia en el seu informe sobre el judici al procés de protagonitzar una “insurrecció” i un “cop d’estat”, el President Torra exigeix una reunió d’“urgència” amb Pedro Sánchez

La Fiscalia espanyola en el seu informe definitiu sobre el judici al procés va sostenir aquest dimarts l’acusació de rebel·lió per als líders independentistes catalans i els va responsabilitzar de protagonitzar "un cop d’estat, que és la substitució d’un ordre jurídic per un altre per mètodes il·legals” amb ús de violència, durant el procés democràtic entre setembre i el referèndum d’octubre de 2017.

El Ministeri Públic va obrir el torn per a exposar les seves conclusions després de gairebé quatre mesos de procés judicial al Tribunal Suprem, que va asseure en la banqueta, entre altres, a Oriol Junqueras, a qui la Fiscalia considera el "motor principal de la rebel·lió", per qui demana 25 anys de presó.

Destaquen també els 17 anys que sol·licita per a Carme Forcadell, el diputat Jordi Sánchez, i al líder d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart.

Segons la legislació espanyola, l’acusació de rebel·lió es dirigeix als qui actuïn amb violència contra l’Estat i comporta unes penes que van de 10 a 30 anys. No obstan, el delicte de sedició, pel qual aposta l’Advocacia de l’Estat, implica que no va haver-hi un alçament violent i està penat amb entre 10 i 15 anys de presó.

Un dels fets sobre els quals es basa la Fiscalia és el suposat intent d’una multitud d’impedir el registre de les Forces de Seguretat a la seu del departament regional d’Economia a Barcelona, que pretenia evitar la celebració del referèndum d’independència.

Davant això, acusa a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, tots dos a presó provisional i per als qui la Fiscalia demana 17 anys, d’haver estat responsables dels suposats danys a diversos cotxes de la Guàrdia Civil i per tant de promoure un “estat d’excepció de facto”.

A més del succeït aquest dia, com vam poder veure el judici també va aprofundir en l’ocorregut durant la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre de 2017, que havia estat prèviament prohibit pel Tribunal Constitucional.

També, la posterior declaració unilateral d’independència al Parlament de Catalunya i l’entrada en vigor de l’article 155 de la Constitució espanyola, que va perpetuar una enorme repressió al poble català en la seva voluntat expressada l’1 d’Octubre. Alhora una intervenció directa del Senat espanyol que va suposar que el Govern central, presidit llavors per Mariano Rajoy del Partit Popular, assumís totes la competències autonòmiques catalanes.

Desconeixent per complet la brutal repressió exercida per la Policia Nacional al poble català l’1-O, el fiscal fa responsables als acusats dels 1.093 ferits -diluint en els ferits a agents i votants-, “No només no van desconvocar el referèndum sabent que anava a haver-hi enfrontaments sinó que van encoratjar a la ciutadania a acudir. Per això qui crea el risc és l’imputable del delicte”, va assenyalar el Fiscal.

Et pot interessar: Las imágenes de la represión del 1-O que al Supremo le hubiera gustado que no vieras nunca

Altres acusacions de Fiscalia han estat sobre el suposat ús de diners públics (delicte de malversació) i de delicte de desobediència, per la qual cosa la Fiscalia va demanar al Tribunal Suprem que si els acusats són condemnats no obtinguin el tercer grau fins a complir almenys la meitat de la pena.

Diferències entre Fiscalia i Advocacia de l’Estat

Per part seva, l’Advocacia de l’Estat també va presentar les seves conclusions en les quals va mantenir la seva acusació només per un delicte de sedició i la petició inicial de penes que van des dels 7 als 12 anys.

L’existència de violència és precisament en el que es diferencien. Mentre que la Fiscalia va efectuar un dur relat contra els acusats per haver incitat a la gent a anar a votar sabent que hi hauria enfrontaments i per haver fomentat actes violents, la cap penal dels serveis jurídics, Rosa María Seoane, va declarar que “No podem entendre que la referència a la violència sigui al mer exercici de la força (...) No es pot considerar provat que l’element de la violència formés part del pla dels acusats com a mitjà per a aconseguir les seves finalitats”.

No obstant això, l’Advocacia de l’Estat també sosté que els acusats van cometre un delicte de sedició: “d’una forma absolutament predeterminada i organitzada van participar en l’alçament públic i tumultuari de l’1-O amb la finalitat clara i manifesta de neutralitzar aquella acció ordenada per l’Estat”. Però considera que per a la sedició s’exigeix que l’alçament sigui tumultuari mentre que per a la rebel·lió ha de ser violent i segons Seoane “La violència del delicte de rebel·lió té dos requisits: que la violència o l’amenaça d’usar-la tingui un caràcter nuclear en l’acte i aparegui com a idònia per a tenir el resultat. No podem considerar provat que la violència com a mitjà comisiu de major intensitat que l’ús de la força hagi estat un dels elements estructurals del pla dels acusats com a mitjà per a aconseguir les seves finalitats”, va indicar Seoane.

El president de la Generalitat exigeix una reunió urgent amb Pedro Sánchez

Quim Torra, ha anunciat per diversos mitjans la seva sol·licitud d’una reunió “urgent” amb el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, d’una banda per a reclamar la desatenció del dictamen del grup de treball de l’ONU. Per l’altre, davant els informes de conclusions de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat en el judici del procés, sobre el qual considera que “La repressió no cessa” i “això ha de parar”.