Aquest dimarts ha arrencat el judici al procés en el Suprem. La vista oral ha començat amb la lectura per part de la secretària judicial del resum de l’escrit de les acusacions. En plural, perquè aquestes són tres: la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox, que compartiran estrada en el judici contra els 12 líders sobiranistes en el Tribunal Suprem.

Un trio que des de l’inici del procés va qualificar els fets com una rebel·lió, fins que l’Advocacia de l’Estat, és a dir el Govern, es va desmarcar en l’últim moment per a acusar de sedició (a part de malversació).

L’Advocacia va presentar a principis de novembre l’escrit d’acusació, en el qual descartava la rebel·lió, la qual implica un alçament violent, apostant pel delicte igualment greu de sedició, que no implica violència.

La renúncia de l’Advocacia a qualificar els fets de violents, un argument que va sostenir des de l’inici en total unitat amb el Ministeri Públic i Vox, és un element més que despulla el caràcter polític del judici.

Et pot interessar: Judici polític al procés: comença la “Causa General” contra l’independentisme

La decisió de l’Advocacia va ser presa en el marc de les negociacions de l’Executiu amb les formacions sobiranistes pels Pressupostos Generals, que han naufragat al Congrés dels Diputats. En la pràctica, l’acusació representaria una pena més lleu, però igualment brutal: 14 anys en comptes de 20. La petita reducció de la pena va ser tot el que el Govern de Pedro Sánchez va estar disposat a concedir. Un “gest” totalment inacceptable per als presos polítics independentistes, així com per al Govern i els partits sobiranistes, que esperaven que el Govern pressionés a la Fiscalia.

Des del principi de la causa, la Fiscalia ha estat al capdavant d’impulsar l’acusació per rebel·lió. Però a aquesta se suma l’acusació popular que exerceix Vox des que va començar la instrucció en el Suprem. El partit d’ultradreta liderat per Santiago Abascal ha trobat en el judici una innegable plataforma mediàtica.

El delicte de rebel·lió pot comportar fins a trenta anys de presó i les penes mínimes que pensa demanar la Fiscalia, en cas de considerar als acusats com a “ideòlegs principals”, parteixen dels quinze anys.

La Fiscalia

En la Fiscalia recau el pes fonamental de l’acusació. Encara que dos dels quatre fiscals intervinents en la causa han estat nomenats pel PP, i un pel PSOE, no hi ha hagut fissures en la seva estratègia i han mantingut plena unitat d’acció.

Els quatre fiscals pertanyen a la màxima categoria de la carrera, però les seves trajectòries polítiques són molt dispars. Son Fidel Cadena, que va ser el fiscal enviat a la Haia per a tractar amb el seu homòleg alemany l’euroordre de Carles Puigdemont i és fiscal de sala del Suprem des de fa deu anys, després de passar gairebé 17 en el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó; Consuelo Madrigal, conservadora, exfiscal general de l’Estat i qui va donar l’ordre a la Fiscalia de Catalunya de querellar-se contra Carme Forcadell; Javier Zaragoza, una espasa contra l’independentisme al costat de Madrigal -el que va provocar que la CUP demanés la seva reprovació al Parlament-, va liderar diverses causes vinculades amb el soberanisme en la seva etapa com a fiscal cap de l’Audiència Nacional i va investigar a cinc municipis catalans per donar suport a la declaració independentista del 9-N; i finalment Jaime Moreno, en el Suprem des del 2003, des de 2015 adscrit a la Secció Penal i fiscal delegat de Vigilància Penitenciària, va participar en el judici contra l’exconseller Francesc Homs i en el recurs d’Artur Mas, tots dos pel 9-N.

L’Advocacia de l’Estat

L’Advocacia, dependent del Ministeri de Justícia, va ser l’última a presentar-se en el procediment -recentment el mes de febrer- en considerar-se l’Estat com perjudicat per la “malversació de fons”. La presentació del seu escrit d’acusació sense esment a l’“ús de la violència”, que fins llavors mai havia qüestionat, va ser denunciada per la dreta i l’extrema dreta com un gest de complicitat de Pedro Sánchez amb els independentistes per a aconseguir el seu suport als pressupostos. Una crítica que només s’explica en el marc de la disputa política del bloc de la dreta contra el Govern, ja que l’Advocacia està demanant res menys que 14 anys de presó per als líders independentistes.

El plantejament va ser rebutjat rotundament per Edmundo Bal, fervent partidari de sostenir l’acusació de rebel·lió. Per això el llavors cap del departament penal de l’Advocacia de l’Estat va ser destituït per l’advocada general de l’Estat, Consuelo Castro, nomenada per Pedro Sánchez.

Amb la destitució de Bal, el Govern de Sánchez es va assegurar que l’Advocacia, òrgan controlat i guiat des de l’Executiu, mantingués l’acusació només per sedició. Rosa María Seoane és des de llavors la nova cap penal de l’Advocacia de l’Estat en substitució de Bal, després de ser secretària general d’Adif. Així els Serveis Jurídics de l’Estat seran representats en el judici per ella i Elena Sáenz.

Vox

La ultradreta d’Abascal exerceix l’acció popular des que va començar la instrucció en el Tribunal Suprem. I ho fa amb dos càrrecs de responsabilitat en el seu partit: Javier Ortega Smith, que és el secretari general de Vox, un exmilitar que va formar part del cos d’elit d’operacions especials i ferri defensor de l’espanyolitat de Gibraltar; i Pedro Fernández, sotssecretari jurídic de la formació i mà dreta d’Ortega en els tribunals.

Juntament amb la Fiscalia, Vox ha estat des de l’inici el paladí de la lluita contra l’independentisme i les seves peticions de penes són de fet el doble que les de la fiscalia. I encara que es vanen que basaran la seva actuació en la causa en les "proves" presentades, fins ara no ha demanat la consideració d’una sola prova documental. Això sí, ha sol·licitat la compareixença de 60 testimonis, dels quals han estat acceptats 57.

En el seu escrit arriben a sostenir una acusació tan ridícula com que els líders independentistes van pronunciar el lema “No Passaran”, com si aquest fos una crida a la guerra civil, com ha denunciat la defensa de Jordi Cuixart, l’advocat Benet Salellas.

El judici al 1-O és per Vox un perfecte altaveu mediàtic per a la seva campanya electoral i el seu programa ultrareaccionari cap a Catalunya i el dret a decidir. En el seu programa electoral, Vox defensa la il·legalització de partits independentistes, així com la supressió de l’autonomia catalana.

Les defenses dels líders independentistes han demanat al tribunal que aparti a *Vox d’aquesta causa, però no han tingut èxit. Part d’elles han avançat que no contestaran a les seves preguntes per a no donar-li rellevància durant el procés.
Un judici polític reaccionari

La imatge dels representants de la ultradreta, asseguts a la sala al costat del fiscal general i l’advocacia de l’Estat, amb només diferències de grau en l’acusació que persegueix empresonar per desenes d’anys als líders polítics independentistes per haver gosat a consultar al poble català sobre la seva autodeterminació, són una metàfora del caràcter polític reaccionari del judici al *procés.

Com ha denunciat en el matí del dimarts el portaveu d’Esquerra Republicana en el Congrés dels Diputats, Joan *Tardà, ha dit que "Avui s’inicia el judici de la vergonya, judici contra membres del govern de Catalunya, contra la presidenta del Parlament, contra dues persones que han dirigit els moviments civils i socials a Catalunya com Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, i és un judici que al nostre entendre és una farsa, que el que pretén és escarmentar a Catalunya, a fi i efecte que arriï veles i que no lluiti pels seus drets".

Et pot interessar: [Judici al procés: “És necessari que tota la població, s’estigui d’acord o no, estigui al carrer per la llibertat dels presos polítics”]->http://www.izquierdadiario.es/Judici-al-proces-Es-necessari-que-tota-la-poblacio-s-estigui-d-acord-o-no-estigui-al-carrer-per-la]