La vaga indefinida del transport, que inclou l’aturada d’avions, trens, busos i metros, manté França paralitzada des del passat 5 de desembre. La vaga també ha tingut diverses jornades importants en sectors com l’educació i en indústries privades, com les refineries i tres jornades nacionals de mobilització nacional amb manifestacions multitudinàries. Aquesta és la resposta de grans sectors estratègics de la classe obrera francesa contra el pla de reforma de les pensions anunciat per Emmanuel Macron, amb el suport d’estudiants i mestres.
Més de 400 km d’embussos als voltants de París i llargues files de persones caminant per a arribar al centre de les ciutats són la imatge diària. Però malgrat els inconvenients que es generen per al desplaçament, la població manté un ampli suport a la vaga, perquè com diuen molts: “més val un dia de penúries, que un futur de misèria”. El pla de Macron és percebut com “la gota que ha fet vessar el got”, en un context en el que ha augmentat la precarietat laboral i la degradació de les condicions de vida d’amplis sectors obrers i populars.
Com expressava fa uns dies a CTXT l’analista Rafael Poch de Feliu, la situació a França està marcada per un descontentament general amb la precarietat de la vida: “Del que es tracta és de la degradació de la vida: les pensions, sí, però també les condicions generals de treball, l’augment de les grans fortunes, el desvergonyiment dels mitjans de comunicació al seu servei, el desmantellament del sector públic, la pèrdua de sentit dels oficis, l’estrès generalitzat en el lloc de treball que determinen les retallades, l’explotació i la digitalització, la degradació del servei de correus, dels ferrocarrils, del sistema sanitari, del sistema republicà d’educació… Tot això té una història de trenta anys darrere”.
Aquest dilluns, durant la vigilia d’una nova jornada de grans mobilitzacions a tot el país, i després de dues setmanes de vaga indefinida, el responsable del pla de reforma de les pensions del govern francès ha dimitit. En els últims dies s’havia “descobert” que l’alt comissionat per a la reforma de pensions, que li exigeix “austeritat” a tota la classe treballadora, ostentava diversos càrrecs en sectors privats, que mai havia declarat davant la Comissió de transparència de l’Estat, cobrant múltiples salaris. La seva dimissió és percebuda pels vaguistes com un primer triomf, i molts exigeixen ara que juntament amb ell marxi el seu pla de reforma de les pensions.
Aquest dimarts, una nova jornada de vaga i mobilitzacions està sacsejant França. Desmentint a tots els escèptics que havien dit que la classe obrera ja no existia, la classe obrera francesa, amb els treballadors del transport com a avantguarda, estan mostrant que la lluita és l’únic camí per a defensar els nostres drets.
En els pròxims dies es definirà si continua i s’aprofundeix aquest desafiament contra el govern, paralitzant els transports en plenes festes de nadal, com ja anuncien alguns sindicats. Però, al mateix temps, els sindicats més moderats com la CFDT ja es preparen per a iniciar negociacions amb el govern, buscant frenar la lluita per engrunes.
A l’Estat espanyol també tenim una enorme precarietat, gran part de la joventut sobreviu amb treballs miserables o desocupada, els avis i àvies tenen pensions que no aconsegueixen, veiem la degradació dels serveis socials, problemes amb el transport, alça dels preus dels lloguers, explotació i caiguda en les condicions de vida de tota la població. Tot gràcies a les mesures neoliberals aplicades pel PP-PSOE en les últimes dècades. I el PSOE ja ha anunciat que en el seu govern de coalició amb Podemos mantindrà les reformes laborals i es respectaran les exigències fiscals de Brussel·les, és a dir que el poble treballador continuarà carregant amb l’austeritat i les privacions.
No ens falten els motius per a lluitar, com a França, com a Xile, com en molts països que ja s’està fent. No obstant, els sindicats majoritaris UGT i CCOO es troben desapareguts dels carrers i ja han avançat que donaran suport al nou govern de coalició PSOE-Podemos, continuant amb la “pau social”. Des d’Unidas Podemos, en comptes de fer una crida a la mobilització, s’han integrat al règim del 78 com a futurs "ministres" del govern social-liberal del PSOE, que mostrarà alguns gestos "progres" per a seguir governant per a l’IBEX35 i les grans multinacionals.
Prou! Fins quan haurem d’aguantar la precarietat, la desocupació, la falta d’habitatge, l’augment del preu dels lloguers i les tarifes elèctriques? Fem com a França, exigim als sindicats un pla de lluita i una vaga general per a lluitar per derogar les reformes laborals i recuperar els drets que ens van arrabassar en aquests anys de crisis.
