La nova variant Òmicron ha provocat una nova onada a tot l’Estat espanyol, a la que el govern ha decidit “combatre” amb mesures que oscil·len entre les restriccions i la limitació dels drets individuals a través de la implantació de sancions. Mentrestant, fa anys que famílies senceres no poden accedir a tenir aigua potable a casa seva, quelcom que implica que no es puguin garantir les mesures d’higiene més bàsiques necessàries per combatre de veritat la propagació del virus.
El Sindicat d’Habitatge de Salt ha presentat en els darrers mesos les demandes a l’Ajuntament, Serveis Socials i Habitatge, de 29 famílies diferents demanant comptadors socials per poder accedir al servei de l’aigua. Algunes d’aquestes famílies porten mesos sense aquest servei bàsic, i d’altres fins i tot anys. Fins ara, no hi ha hagut cap resposta per part de les institucions governamentals.
👉#HistòriesdeSalt, Capítol 3:
Mare soltera amb 5 fills vivint sense aigua.@ViladeSalt, quants exemples més necessiteu per actuar? Quan penseu fer alguna cosa?@vinasxifra, és el municipi que voleu?Prou complicitat institucional!#HabitatgeDigneJa
✊Força Sindicat✊ pic.twitter.com/lwC9MZD1Hg— Sindicat d'Habitatge de Salt (@SaltSindicat) December 23, 2021
➡️Comencem la sèrie de vídeos #HistòriesdeSalt amb la infàmia n.1 de @ViladeSalt :
Família saltenca amb 5 fills, 3 anys vivint sense aigua.
Fins quan @vinasxifra ? Que no són gent del poble? No gestioneu vosaltres l'accés a l'aigua?#HabitatgeDigneJa
✊Ni un pas enrere pic.twitter.com/Kf0G45SygY— Sindicat d'Habitatge de Salt (@SaltSindicat) December 9, 2021
La situació de precarietat en què diverses famílies es troben, moltes immigrants en situacions administratives complexes, sense els papers que els permetin accedir a nòmines necessàries per accedir a un pis de lloguer, ha empès diversos d’aquests pares i mares de famílies a haver d’ocupar un lloc on poder viure amb els seus fills. Com que són pisos ocupats, ni des de Serveis Socials ni Habitatge fan res perquè aquestes famílies tinguin accés a l’aigua.
Estem parlant d’un servei bàsic necessari per a la subsistència i la higiene. En aquesta nova onada pandèmica, mentre el govern pren mesures coercitives que li permet avançar sobre el control de la població, volent-nos convèncer que si el virus avança és per la manca de responsabilitat individual de cadascun de nosaltres, mira cap a un altre costat quan cal prendre mesures col·lectives que vagin en contra dels interessos capitalistes.
L’especulació immobiliària i la tinença per part de bancs i entitats financeres d’una gran part dels habitatges de lloguer impedeix l’accés a moltes famílies a un habitatge digne amb les eines d’higiene bàsiques necessàries per a frenar la propagació de la pandèmia en aquesta nova onada.
Famílies senceres sense la higiene bàsica garantida, trens plens de gent anant a treballar, llocs de treball que no compleixen les mesures d’higiene mínimes, escassetat de tests de Covid, manca de personal i infraestructura sanitària als hospitals públics… però segons el govern, la forma més òptima de combatre el virus és mitjançant l’ús de mascaretes, presentant el passaport covid o establint nous tocs de queda. Obligar una família a fer servir mascareta o presentar el passaport còvid quan no se li dóna accés a un habitatge digne amb els elements bàsics d’higiene, és un acte d’hipocresia d’una magnitud enorme.
Si de veritat es vol frenar la propagació del virus; si de veritat es pensés en el benefici de tota la població, llavors caldria adoptar mesures que posin com a prioritat les necessitats col·lectives en detriment dels interessos burgesos d’una part insignificant (però poderosa) de la població. Les nostres vides valen més que els beneficis dels poderosos.
