Política Estat espanyol

Expresidents i buròcrates sindicals envien carta de suport al repressor franquista Martín Villa

Comença el judici a l'exministre franquista Rodolfo Martín Villa, l'únic ara com ara de l'anomenada Querella Argentina als crims del franquisme. Quatre expresidents, quatre exsecretaris generals de CCOO i UGT i més representants polítics adverteixen a la jutgessa amb una carta de suport al repressor conegut com “la porra” de la Transició.

dijous 3 de setembre| edició del dia

El 3 de setembre està previst l’inici de les declaracions per via telemàtica de Martín Villa davant la jutgessa María Romina Servini de Cubría per “delictes d’homicidi agreujat”. Just abans de la seva celebració, ja amb 85 anys Martín Villa rep un nou favor pels serveis prestats al franquisme i a l’actual règim hereu d’aquest.

L’escrit de suport va ser signat signat pels expresidents Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, els exsecretaris generals d’UGT i CCOO Nicolás Redondo, Cándido Méndez, Antonio Gutiérrez i José María Fidalgo, dos "pares de la Constitució" –Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón i Miquel Roca–, els exministres Eduardo Serra, Rafael Arias-Salgado, Marcelino Oreja i Josep Borrell, el senador Jaime Ignacio del Burg, l’exministre a Xile Enrique Krauss i l’exministre portuguès Jaime Gama. Finalment CCOO i UGT es van desmarcar de les declaracions de les seves exsecretaris.

Però, qui és Martín Villa?

La seva carrera política es desenvolupa fonamentalment en les Corts franquistes i en diversos ministeris durant la Transició, com a Relacions Sindicals (1975-1976), Interior (1976-1979), Administració Territorial (1980-1981) o la Vicepresidència (1981-1982). Malgrat ser sobrenomenat “la porra”, el passat com a repressor franquista de Martín Villa no és un problema per al Règim del 78 a l’hora de “tornar-li els favors”.

Va ser diputat pel PP entre 1989 i 1997, president d’Endesa entre 1997 i 2002, president de Sogecable (secció de televisió del Grup Pressa) entre 2004 i 2010, conseller del “banc dolent” Sareb en 2012 i a partir de 2013, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 2013.

Per què presidents i buròcrates sindicals fan costat a un repressor franquista?

El contingut no és sorprenent, tenint en compte que tant els presidents “de la democràcia” com les cúpules sindicals de CCOO i UGT van ser importants garants d’un règim continuista amb el franquisme en el qual la figura de Martín Villa és només un exemple.

Et pot interessar: L’assassinat dels advocats d’Atocha i la “reforma pactada” del Partit Comunista

Per exemple, Zapatero afirma que va contribuir "a afermar el naixement de la democràcia al meu país" i González proposa "depurar responsabilitats dels quals, al meu judici, de mala fe el van instar”, mentre que l’exsecretari de CCOO Antonio Gutiérrez assenyala que "va evitar la violència sempre que va poder" o els exsecretaris d’UGT Méndez i Rodó el situen "buscant la reconciliació entre espanyols".

D’altra banda, la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina contra los Crímenes del Franquismo (CEAQUA) ha qualificat aquest escrit d’ “intent bast i grotesc d’exercitar una pressió política sobre la Jutgessa Servini, inacceptable des de qualsevol punt de vista estrictament jurídic-processal i des d’un punt de vista democràtic".

A aquesta vista arriben 13 delictes d’homicidi agreujat, imputant la participació de Martín Villa en episodis com la matança del 3 de març de 1976 o els successos de Sanfermines 78, amb diversos morts i centenars de ferits per les forces repressives, entre altres episodis. Les associacions Sanfermines 78 Gogoan! i Martxoak 3 Elkartea de supervivents d’Irunya i Gasteiz, entre altres, integren CEAQUA. No obstant això, el total de víctimes és encara major.

Encara que la seva responsabilitat en la massacre de treballadors del 3 de març a Vitòria-Gasteiz té lloc com a Ministre de Relacions Sindicals, seria entre juliol de 1976 i abril de 1979, durant el seu control de les forces repressives com a Ministre d’Interior, quan van tenir lloc 41 assassinats a les mans de forces policials i 17 assassinats a les mans de forces de terrorisme feixista emparades per la policia.

Et pot interessar: La massacre de Vitòria ’76 comptada en 10 vinyetes

Aquesta podria ser la primera vegada que un repressor franquista se senti en la banqueta i no en la cadira del jutge, a causa de la Llei d’Amnistia de 1977, que feia “no jutjables” els crims comesos per les autoritats franquistes fins a aquesta data (encara que la seva impunitat continués realment més enllà d’aquest any). A causa de la vigència actual d’aquesta llei de “punt i final” en l’Estat espanyol, diverses associacions de memòria tracten de recórrer des de fa ja 10 anys a la justícia argentina encara sense èxit, a causa de les constants intromissions de la diplomàcia espanyola.

El 14 d’abril de 2010 diverses organitzacions de memòria històrica i drets humans argentines i espanyoles, van presentar a Buenos Aires una querella contra diversos responsables dels crims de la dictadura. Les actuacions de la jutgessa consideren a Martín Villa com a “responsable de la repressió” i que “els fets dels quals resulta responsable” haurien de ser sancionats amb “penes de reclusió o presó perpètua”.

Els obstacles de l’Estat espanyol perquè repressors com Billy el niño o Martín Villa s’asseguessin en la banqueta de la “querella argentina” han estat molts, tant per part de la Judicatura com dels diferents governs. Tanmateix, això no significa que les esperances d’acabar amb la impunitat dels crims del franquisme recaigui sobre un tribunal de la justícia argentina.

La impunitat dels crims de la dictadura és un pilar i un consens clau del Règim del 78 i cada sentència que avanci contra l’exempció de càrrecs dels repressors franquistes és fruit de la pressió exercida per la lluita. L’escrit de suport a Martín Villa precisament evidencia el compromís del Règim del 78 amb la seva herència franquista, assenyalant cap al combat a aquesta democràcia per a rics com la via per a realment tallar amb el passat franquista i la seva impunitat.




temes relacionats

Víctimes del franquisme   /    Franquisme   /    Política Estat espanyol   /    Llei franquista   /    Repressió franquista

Comentaris

Comentar