L’advocat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat el seu suport a les tesis del jutge Llarena i rebutja la decisió de la Justícia de Bèlgica per negar l’extradició de l’exconseller Lluis Puig, un dels exiliats arran de la persecució contra el govern català per la celebració de l’1 d’octubre.

Aquesta decisió podria tenir conseqüències en el futur processal immediat de Puig, així com de la resta dels exiliats, inclòs l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont. A un any de l’aprovació dels indults als presos polítics catalans, podríem tornar a veure, si les tesis del TJUE s’imposen, un nou judici oral pel referèndum de 2017.

El lletrat, Richard de la Tour, considera injustificat que el tribunal belga al·legués l’existència d’un risc real de vulneració del dret fonamental a la defensa de l’encausat. Per a l’advocat general del TJUE no estarien demostrades deficiències sistemàtiques del sistema judicial espanyol que acreditessin tal perill.

La UE dona així un recolzament a la Judicatura espanyola en la seva persecució a l’independentisme català. Contradiu la jurisprudència establerta per altres jutges alemanys, suïssos, britànics i belgues, que han considerat que aquesta espècie de Causa General és una vulneració de drets processals i democràtics bàsics. L’alt tribunal europeu és el primer a dictaminar a favor de les tesis de l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.

Les sentències de presó per a 11 dirigents independentistes i els més de 4000 processos oberts contra activistes a causa de l’1-O i les mobilitzacions dels mesos i anys posteriors són, malgrat el que digui la Judicatura de la UE, una vulneració de drets que ha estat denunciada repetidament per organitzacions com Amnistia Internacional o organismes internacionals com la mateixa ONU.

El govern “progressista” contempla el penúltim episodi d’aquesta persecució amb un regust contradictori. D’una banda, no la rebutja i, de fet, és part. Tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat han continuat sent part de la repressió contra els exiliats i els milers d’encausats independentistes. Per l’altre, conté la respiració, ja que si les tesis de Llarena i el TJUE prosperen abans que acabi la legislatura, pot quedar-se sense el suport parlamentari fonamental que representen els diputats d’ERC.

Aquest aval al curs autoritari de l’Estat espanyol dels últims anys, en el qual els jutges han estat la punta de llança, no és possible entendre-ho sense veure la foto ampliada d’un viratge general en el Vell Continent arran del discurs guerrerista de l’imperialisme europeu a partir de la guerra a Ucraïna.

La confiança a “Europa” encoratjada pels partits procesistas durant tots aquests anys, que resumien en la frase tantes vegades repetides de "Europa ens mira", sembla esfumar-se d’un plomazo. Solament reprenent una gran mobilització per l’amnistia total de tots els perseguits, es podrà posar fi al braç de Judicatura que espera imposar a cop de maça i sentències que no es repeteixi mai més allò de “ho tornarem a fer”.