“La major part d’Europa endureix les mesures”, “Europa avança a mesures de control més estrictes” o “Europa es prepara per a endurir les condicions de viatge entre països” són només els titulars que un es pot trobar en les portades dels diaris de tota Europa.

La majoria de països de la Unió Europea (UE) han iniciat o estan posant en marxa durant aquests dies mesures de control més severes per a intentar fer front a l’avanç incontrolat de la tercera onada de la covid19. Aquestes mesures restrictives, sumat a la liquiditat sense precedents del Banc Central Europeu, ha estat el abc de la UE per a lluitar contra la covid.

L’Europa del capital ha trobat el seu particular equilibri entre salut i economia, restringir la vida social, l’oci i el contacte de la població excepte, això sí, per a sortir a treballar i preservar els interessos capitalistes. Podríem dir que haver esperat una altra resposta dels Estats capitalistes de la UE hagués estat una cosa completament utòpica.

Amb aquest full de ruta els governs de diferent signe dels Estats membres, van adoptant cada vegada mesures més similars, centrades en el control i la responsabilització individual. Des dels governs “socialistes” i “progressistes” de Portugal i l’Estat espanyol, fins als executius de la dreta europea com Macron i Merkel avancen en la mateixa direcció.

Portugal precisament ha estat un dels últims països a aplicar mesures més dures i és que es troba actualment encapçalant el rànquing de països amb major incidència acumulada de la UE (1.484 casos per 100.000 habitants). El passat 15 de gener es va decretar un confinament domiciliari. Aquesta mesura, ampliada com a mínim fins al pròxim 30 de gener, implica que només es pot sortir de casa per a adquirir béns i serveis indispensables, per a treballar, per a anar a escola, mobilitat per motius de salut o per a assistir a persones vulnerables.

El segon país en aquest trist rànquing és la República Txeca, que ha suspès qualsevol acte públic i establert un toc de queda des de les 21 de la nit.

Grans potències europees com el Regne Unit o Itàlia no es queden enrere en les restriccions. El país presidit per Boris Jonhson manté un confinament domiciliari des del passat 4 de gener, sent així un dels primers països que va anticipar aquesta mesura al 2021, producte essencialment del descobriment d’un nou cep considerat, en primera instància, molt més contagiós que la soferta fins al moment.

Itàlia per la seva part es troba en un període d’alleugeriment de les mesures però va imposar de les més dures durant les dates nadalenques. Durant els dies 24,25,26,27 i 31 de desembre i el 1,2,3,5 i 6 de gener es va imposar un confinament domiciliari.

Els Països Baixos han saltat a la premsa aquests últims dies per les manifestacions en contra de les mesures del Govern. L’executiu va implementar un confinament el 14 de desembre que s’estendrà, com a mínim, fins al 9 de febrer. Aquesta mesura comporta el tancament de guarderies, escoles, instituts així com de tota activitat no essencial, com és el cas de comerços o gimnasos.

Podríem nomenar també a les dues potències de la UE, França i Alemanya, que es mouen entre les mateixes que els seus socis; confinaments, tocs de queda i tancament de tota activitat no essencial.

Al cap d’un any els Estats capitalistes no han posat en marxa les mesures polítiques necessàries per a fer front a aquesta situació de crisi sanitària, social i econòmica. Amb l’objectiu de preservar l’activitat econòmica els seus esforços han anat destinats a omplir de capital als Estats i bancs nacionals perquè aquests ho repartissin entre les grans empreses, en el cas dels primers, i van fer negoci, en el cas dels segons.

En tots els casos la resposta ha estat major privació de llibertat per a la població sumat a una major repressió, especialment en els barris de la classe treballadora i sectors populars. S’ha posat tot el focus en la responsabilitat individual mentre callava sobre la seva responsabilitat política.

No hi ha hagut cap esforç a enfortir la plantilla dels hospitals, de revertir les retallades de les polítiques austericides del 2008. I ara hem de llegir com la Comissió Europa afirma que la privatització de l’accés a la salut a Europa ha impedit donar una millor resposta contra la pandèmia. Increïble.

Ni s’ha invertit més en sanitat, ni s’han recuperat les retallades de l’última dècada ni molt menys s’han tocat els recursos dels grans lobbies sanitaris i mútues europees per a posar-los al servei de tot el món.

Fins i tot el procés de vacunació està sent opac, lent i amb retards. Enfront d’aquesta política rapinyaire de la UE és imprescindible que les vacunes s’administrin de manera urgent a tothom, i això sigui en un pla coordinat sota el control del personal sanitari. I al costat d’això s’ha d’acabar amb el negoci de les farmacèutiques que estan fent una fortuna l’últim any a costa de la vida de milions de persones.